Casa America Catalunya

La taula rodona “Colòmbia: un país ostatge del narcotràfic?” ha suposat un brillant epíleg a les jornades de Casa Amèrica Catalunya “Colombia sin subtítulos”. Els periodistes i escriptors José Alejandro Castaño, Guillermo González Uribe i Daniel Samper Pizano, moderats per l'excorresponsal de TVE a l’Amèrica Llatina, Juan Manuel Sáenz, han coincidit a reclamar un acord internacional que despenalitzi de manera gradual les drogues. “És un mal que no podem solucionar sols”, ha insistit Samper. “La droga és un negoci global, basat en l'oferta i la demanda. Existeix perquè hi ha mercat”, ha afegit. Castaño, per la seva banda, ha arremès contra la política de fumigacions dels camps de cultiu de coca i ha subratllat que, en aquest problema, “Colòmbia està tremendament sola. A nivell internacional només interessen els afers folklòrics”. Per a Guillermo González, la solidaritat internacional és bàsica: “Els ciutadans del planeta han de lluitar per la despenalització de les drogues perquè el narcotràfic ho corromp tot”, ha dit.

Què succeeix a Colòmbia on destacats intel·lectuals es mostren extremadament crítics amb el Govern d’Àlvaro Uribe, tot i el seu espectacular suport popular? Casa Amèrica Catalunya ha sol·licitat respostes als escriptors Laura Restrepo i Germán Castro Caycedo, a l'actor Jhon Alex Toro i al caricaturista i periodista “Vladdo”. De nou, l'auditori ple. El títol del debat, moderat per José Antonio de Ory, “Dissidències culturals a Colòmbia”. I en les intervencions, reflexions d'enorme calat. “Aspectes elementals en el discurs de la democràcia, a Colòmbia són considerats subversius”, ha advertit Castro Caycedo. “La de Colòmbia és una democràcia formal controlada des de l'ombra per l'aparell paramilitar”, li ha secundat Restrepo. I una constatació unànime apuntada per ‘Vladdo': “Colòmbia està avui molt més polaritzada que fa 20 anys”.

Les jornades “Colòmbia sin subtítulos” de Casa Amèrica Catalunya han arrencat amb intervencions del politòleg Darío Villamizar, l'antropòloga Maria Eugenia Vásquez, l'escriptora Laura Restrepo i el periodista Xavier Vinader, moderats per Antoni Traveria, director general de l'entitat. Sobre la taula de debat, “L’M-19, una guerrilla singular”, un reclam que ha omplert fins a la bandera l'auditori de Casa Amèrica Catalunya amb un públic heterogeni i jove. En les conclusions dels experts –llevat de Vinader, tots van ser militants en algun moment d'aquesta organització– un punt unànime: la reivindicació del llegat actual del que Vásquez ha definit com una “guerrilla moderna que va trencar esquemes”. “Feia que el país gaudís amb els seus processos”, ha recordat Restrepo. “L’ M-19 va deixar a Colòmbia la Constitució de 1991, que obre comportes als Drets Humans dels ciutadans”, ha subratllat Villamizar.

Del 10 al 17 de juny, Casa Amèrica Catalunya, els cinemes Verdi Park i el bar Cortálamos seran escenari de 'Cinequanon', la segona mostra de cinema equatorià de Catalunya. L'esdeveniment, impulsat pel Consolat General de l'Equador a Barcelona, ha estat presentat pel seu director, Diego Falconi; l'actriu i directora de la Fundació Chulpicine, Francisca Romeo, i María Elena Porras, Cònsol Cultural de l'Equador a Barcelona. En el transcurs de ‘Cinequanon' es projectaran 6 llargmetratges i 8 documentals i la mostra comptarà com a convidats especials amb els directors de cinema equatorians Francisco Cordero i Tito Molina, a més de l'actriu Francisca Romeo. Els responsables de l'esdeveniment han explicat que tenen com a objectiu donar a conèixer a Catalunya produccions cinematogràfiques equatorianes que no han estat degudament promocionades i amb elles, canviar la imatge “tergiversada” que alguns mitjans de comunicació ofereixen de la comunitat d'equatorians instal·lats a Catalunya. Més informació a www.cinecuanon.com

Esmorzar literari a Casa Amèrica Catalunya amb l'escriptora colombiana Laura Restrepo, que ha presentat el seu nou llibre “Demasiados héroes” (Editorial Alfaguara). La novel·la relata les tensions entre Lorenza, una ex-militant contra la dictadura militar argentina, i el seu fill adolescent Mateo. Tots dos topen frontal i generacionalment quan es proposen localitzar a Ramón, l’antic amant de Lorenza i pare del jove, qui també va militar a la clandestinitat. “Es tracta d'un diàleg imperfecte ple d'incomprensions i dificultats. Lorenza reivindica el seu passat militant i Mateo s'ho recrimina”, ha explicat l'escriptora, qui també va formar part de l'oposició no violenta a la Junta militar argentina. “La novel·la acompanya el meu propi procés de discussió amb el meu fill. La cartes que en el llibre Mateo escriu al seu pare absent són les del meu fill”, ha revelat Restrepo, qui també s'ha mostrat molt crítica amb el govern d'Álvaro Uribe: “Colòmbia viu un període de tirania democràtica”, ha afirmat.

Exultant, l'escriptor i poeta colombià William Ospina ha parlat per primer cop a Casa Amèrica Catalunya del XVI Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos que li acaba de ser concedit per la seva obra “El País de la Canela” (editat per La otra orilla. Grupo Norma España). El llibre és una documentada recreació del descobriment del riu Amazones pels conqueridors espanyols, “una història interessant i apassionant que no s'havia comptat abans”. “Aquest premi és un honor i un motiu d'orgull. És estimulant, però també hi ha un marge d'atzar perquè la literatura no és una carrera on només un hi pugui guanyar”, ha dit Ospina qui ha subratllat que les 273 obres candidates revelen el “bon moment de creativitat” de la novel·la en llengua espanyola. “El País de la Canela” és la segona d'una trilogia iniciada amb “Ursúa” i que conclourà amb “La serpiente sin ojos”, novel·la que restarà indemne al nou escenari en què se situa ara l'obra d 'Ospina: “Tinc l’esperança ferma que la notícia del ‘Rómulo Gallegos' no arribi fins al segle XVI”, ha ironitzat.

Els pròxims dies 9, 10 i 11 de juny, a la seu de Casa Amèrica Catalunya, nou reconeguts intel·lectuals, artistes i escriptors colombians intervindran en les jornades “Colombia sin subtítulos” que, impulsades per l'entitat catalana, pretenen dibuixar l'actual realitat social i política en aquest país llatinoamericà. Entre els participants a les jornades hi figuren Germán Castro Caycedo, Laura Restrepo, José Alejandro Castaño, Jhon Alex Toro, Daniel Samper Pizano, Vladimir Flórez "Vladdo", Darío Villamizar, Guillermo González i María Eugenia Vásquez, a més del periodista català expert en guerrilles llatinoamericanes, Xavier Vinader. (A la imatge, una escena quotidiana a la ciutat de Cartagena de Indias, al Carib colombià)

Quart i darrer lliurament de la intervenció a Casa Amèrica Catalunya de Myriam Rodríguez, ex-militant de la guerrilla colombiana de l’M-19 i vídua de Carlos Pizarro, el líder del grup que va abanderar el seu abandonament de la lluita armada i que va ser assassinat per un sicari dels paramilitars quan era candidat a la presidència de Colòmbia. Rodríguez relata de manera detallada com les dones i els nens són les grans víctimes, oblidades, a més, per les estadístiques, del conflicte colombià. Fins i tot els programes de desmobilització impulsats els últims anys no les tenen en compte. “En la desmobilització, les dones s'enfronten a diferents situacions de desavantatge: com han transgredit les normes tradicionals de gènere, per a la majoria no és possible tornar a les seves llars. Altres no poden tornar-hi per por que els seus antics companys prenguin represàlies culpant-les de traïdores...”.

En aquest tercer lliurament de la seva intervenció a Casa Amèrica Catalunya, Myriam Rodríguez, exguerrillera de l’M-19 colombià, aborda una de les qüestions fonamentals –i molt escassament tractades– per entendre les interioritats dels moviments armats en aquest país llatinoamericà: el paper de la dona en les guerrilles. El panorama, segons l' opinió de Myriam Rodríguez, no pot ser més descoratjador: també en el si dels grups armats, ja siguin les FARC o els paramilitars, es reprodueixen els esquemes de domini masculí. (Myriam Rodríguez també és viuda de Carlos Pizarro, el comandant de l’M-19 que va liderar el seu abandonament de les armes i conversió en moviment polític, essent assassinat quan al 1990 era candidat a la presidència del país).

Exposició ‘cum laude' a Casa Amèrica Catalunya sobre els dos segles d'existència de la literatura infantil i juvenil (LIJ) llatinoamericana a càrrec de l'escriptor cubà, especialista en el gènere, Antonio Orlando Rodríguez. Ha succeït en el transcurs de les jornades “Cuentan que cuentan”. Rodríguez ha dibuixat una exhaustiu i il·lustratiu full de ruta que acredita la prolífica producció d'obres mestres del gènere en la pràctica totalitat de països de l'Amèrica Llatina, amb desenes d'autors que s'han convertit en clàssics d'una literatura essencial per entendre les idiosincràsies i realitats socials del continent. “La investigació de la LIJ llatinoamericana no s'acaba mai. És molt difícil conèixer aquest gènere perquè existeix una barrera diabòlica que impedeix que els llibres de LIJ circulin entre els països de l'Amèrica Llatina”, ha assenyalat Rodríguez qui, no obstant això, reivindica el seu component llatinoamericà. “Un forma part d'una cultura i una corrent i, com a autor, també ve del que no ha llegit”, ha matisat. (A la imatge, Antonio Orlando Rodríguez fotografia l'escriptor colombià Ivar da Coll signant una il·lustració a un nen a Casa Amèrica Catalunya)