Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
26/06/2009 / Barcelona

Mor Andrés Cascioli, dibuixant argentí que es va enfrontar a la dictadura militar des de l'humor

El dibuixant, editor i artista plàstic argentí Andrés Cascioli ha mort el dijous 25 de juny als 72 anys víctima d'un càncer. El seu delicat estat de salut ja li va impedir, el novembre de 2007, participar en les I Jornades sobre l'Humor Iberoamericà organitzades per Casa Amèrica Catalunya. Cascioli, tot un referent en l'àmbit de l'humor gràfic, va obtenir el més ampli reconeixement tant per part dels seus companys de professió com dels nombrosíssims lectors que el van acompanyar en cadascun dels seus projectes. Deixa un llegat enorme. Va fundar “Humor Registrado” al 1978, revista que es va convertir en un signe de la llibertat d'expressió i de compromís amb la democràcia i els drets humans.

Andrés Cascioli (Avellaneda, Argentina, 1936) es va iniciar en el disseny publicitari i el dibuix d'historietes. Al 1972 va fundar, amb Oskar Blotta, la revista “Satiricón” i al 1978 “Humor Registrado”, publicació emblemàtica i punt de referència per a tots aquells que van combatre la dictadura argentina des de la creativitat i la intel·ligència, armes indispensables per a –utilitzant paraules del propi Cascioli– “gambetear a la censura”. En les seves pàgines hi va haver espai per a expressions artístiques i periodístiques que altres mitjans van preferir ignorar.  Al 1982, la publicació va ser considerada a Itàlia la millor revista satírica del món, i l'Associació de Dibuixants de l'Argentina va distingir Andrés Cascioli com a caricaturista de l'any. Dibuixants gràfics com l'irrepetible Roberto Fontanarrosa van aconseguir publicar en aquesta revista treballs que havien estat rebutjats per altres publicacions i mitjans de comunicació.També va impulsar, al 1984 i a través d'Ediciones de la Urraca, “Fierro”, revista integral d'historietes que es va caracteritzar per la seva condició de producte experimental. Premiada a Barcelona i considerada dues vegades la millor revista d'historietes del món, va combinar el clàssic i el modern i sempre va estar compromesa amb el talent i l'expansió creativa dels seus col·laboradors. Al 1996 va crear per al Grup de Revistes del rotatiu argentí “La Nación”, “La Nación de los Chicos”, i dos anys després va configurar el projecte i l'equip per a l'edició argentina de “RollingStone”. Al 2001 va fundar i dirigir la revista “El Cacerolazo”. Al 2005 va editar “La revista Humor y la dictadura”, volum que presenta les millors pàgines de l’esmentada publicació llegendària, i al 2006, “30 años de Humor Político”, llibre que recopila la seva obra política entre els anys 1976-2006.