El president de l’Assemblea Provincial de Matanzas, Reynold Miguel Díaz, ha qualificat la recuperació de l’ermita de Montserrate de “somni dels ‘matanceros’ fet realitat”. La restauració de l’edifici, construït cap a 1850 per la “Sociedad de Beneficiencia de los naturales de Cataluña y las Islas Baleares” en honor a la Mare de Déu de Montserrat, ha estat possible pel suport de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. A partir d’ara, l’ermita de Montserrate funcionarà com un centre cultural amb programació estable. Amb motiu de la presència a Cuba de “La petjada catalana al Carib” ja hi acull una exposició i un audiovisual de Casa Amèrica Catalunya sobre “La Festa de la Colla”, una celebració local d’arrels catalanes. ”En el moment que vaig veure l’ermita i vaig conèixer la “Festa de la Colla”, vaig tenir clar que des de Casa Amèrica Catalunya teníem la responsabilitat de no oblidar-nos d’aquesta part de catalanitat que hi ha a Cuba”, ha explicat Marta Nin, adjunta a direcció de l’entitat. (A la imatge, de dreta a esquerra, Marta Nin, Reynold M. Díaz i el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, a l’ermita de Montserrate)
Casa Amèrica Catalunya, a través del programa “La petjada catalana al Carib”, fa realitat la restauració de l’ermita de Montserrate a Matanzas, Cuba
El director de l’Institut Ramon Llull (IRL), coorganitzador de “La petjada...” amb Casa Amèrica Catalunya, Josep Bargalló, ha destacat que l’ermita “era un símbol per als catalans i balears que vivien i viuen aquí. La seva recuperació reuneix història i voluntat de futur”. Igualment, ha recordat el gran nombre de catalans que als segles XVIII i XIX van marxar a Cuba, “alguns dels quals s’hi van fer rics i més tard van invertir aquesta fortuna a Catalunya”. “Sovint no som prou conscients del que li devem a aquest país”, ha afegit. El president de l’Assemblea Provincial de Matanzas, Reynold Miguel Díaz, per la seva banda, ha subratllat els forts lligams existents entre Matanzas i Catalunya i que s’evidencia en les més de 200 tombes amb cognoms catalans que hi ha al cementiri de la ciutat. La jornada ha acabat amb dues actuacions musicals. En primer lloc, el músic de Vilanova i la Geltrú, Simó Busquets, ha interpretat diverses peces del folclore català i balear amb el sac de gemecs i el flabiol i el tamborí. Entre elles, el ‘Virolai’, ‘Muntanyes del Canigó’ i ‘Per tocar caminant’. Finalment, el Coro de Matanzas ha cantat un variat repertori iniciat amb ‘El cant dels ocells’. “La petjada catalana al Carib”, concebuda com un programa bianual –enguany ha passat per República Dominicana, Puerto Rico i Cuba–, continuarà al 2010 amb diverses activitats a Catalunya.
