Casa America Catalunya

En el marc de l'exposició “Ya vuelvo”. Carlos Pizarro una vida per la pau”, Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari de la lectura poètica “¡Palabra que sí!”, una selecció de textos del que va ser comandant de la guerrilla colombiana de l’M-19 i candidat a la presidència del país –assassinat per un sicari dels paramilitars– després d'haver liderat l'abandonament de la lluita armada d'aquell grup. Myriam Rodríguez, exguerrillera de l’M-19 i companya de Pizarro, ha iniciat el recorregut llegint una carta que li va dirigir el seu estimat. A continuació, els actors William Arunategui, Eduard Gibert i Txe Arana, juntament a la responsable de literatura de Casa Amèrica Catalunya, Cristina Osorno, han interpretat diverses cartes i discursos de Pizarro convidant el públic a recórrer la mostra. Ja a la part final, María José Pizarro, filla de Carlos Pizarro, ha llegit una carta que li va dirigir el seu pare.

“La capitalitat de Barcelona en el tango continua plenament vigent”, sosté el periodista i especialista en el gènere Xavier Febrés, autor del llibre “Diccionario del tango en Cataluña” publicat per KM 13.774, el segell editorial de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. El volum conté més de 200 entrades que acrediten la persistència de la intensa relació entre el tango i Catalunya iniciada fa pràcticament cent anys. “Volia acumular gran quantitat d'informació per demostrar amb dades que Barcelona és la tercera pàtria del tango. I vaig optar per un diccionari per la seva manejabilitat”, explica Febrés. “Diccionario del tango en Cataluña” s'ha presentat a la sala Ernest Udina de Casa Amèrica Catalunya durant un esmorzar literari introduït per Antoni Traveria, director general de l’entitat. (En la imatge, Traveria i Febrés durant aquesta trobada amb la premsa)

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha estat guardonat amb el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2009, distinció que anualment concedeix el Ministeri de Cultura d'Espanya, en reconeixement a la seva destacada i intensa trajectòria i contribució a l'art contemporani nacional i internacional, com a pioner dels nous comportaments artístics, així com per seguir explorant en l'actualitat les experiències lligades a les noves tecnologies i les inquietuds socials del nostre temps.

El poeta i escriptor uruguaià Mario Benedetti serà vetllat aquest dilluns 18 de maig a partir de les 9 del matí (hora local) al saló dels Passos Perduts del Palau Legislatiu a Montevideo, Uruguai. Benedetti, de 88 anys d'edat, va morir aquest diumenge al seu domicili de la capital d'aquest país sud-americà, on s'ha decretat duel nacional. “Quan m'enterrin, si us plau, no s'oblidin del meu bolígraf” va escriure no fa molts anys aquest referent indiscutible de les lletres llatinoamericanes. La seva mort ha commocionat els cercles de la cultura i la literatura d'Iberoamèrica. El rotatiu argentí Pàgina /12 (www.pagina12.com.ar) recull les reaccions d'Eduardo Galeano –“què serà de nosaltres sense la seva bondat inexplicable?”, diu- i de l'argentí Juan Gelman, Premi Cervantes de Literatura, qui exclama: “la seva mort deixa el gran buit que deixen els grans”.

Myriam Rodríguez, exguerrillera del moviment colombià M-19 i vídua del que va ser líder d’aquesta organització i candidat a la presidència de Colòmbia, Carlos Pizarro, trenca el seu llarg silenci. Amb motiu de l’exposició “Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau” de Casa Amèrica Catalunya i M-ART, Rodríguez explica la seva trajectòria com a dona, mare i activista de la guerrilla directament implicada en la lluita per millorar les condicions socials, econòmiques i polítiques del seu país. Aquestes són les seves reflexions. “La història de Colòmbia ha escrit innombrables pàgines de rebel·lions, insurreccions i protestes populars que han estat presentades com a manifestacions polítiques diferents per part dels dos únics partits polítics tradicionals amb opcions d'arribar al poder: el Partit Liberal i el Partit Conservador. Però realment han estat manifestacions de desigualtats socials, en què els dirigents dels dos partits han estat beneficiats pel que fa al repartiment del poder...”

Discurs íntegre del periodista nicaragüenc, Carlos Fernando Chamorro, IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamérica, pronunciat a Barcelona durant l’acte de lliurament d’aquesta distinció: “Em sento molt honrat al rebre aquest IV Premi a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica, que atorga Casa Amèrica Catalunya, en primer lloc, pel prestigi i la trajectòria d'aquesta institució centenària que tant ha aportat a les relacions amb Iberoamèrica. M'enorgulleix ser el continuador d'una bonica tradició, que vostès van instaurar en atorgar abans aquest Premi a destacades figures del periodisme llatinoamericà, i entenc aquest reconeixement com un gest de suport a la lluita que s’està lliurant a Nicaragua, perquè prevalguin la llibertat d'expressió i la democràcia, que es troben sota el setge d' un poder autoritari... (a la imatge, C.F. Chamorro, amb la litografia del Premi, acompanyat pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras)

El periodista nicaragüenc, IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica, Carlos Fernando Chamorro, ha ofert a Barcelona la conferència “Nicaragua avui: el desafiament de la llibertat d'expressió i la democràcia”. En la seva intervenció, Chamorro ha afirmat que al seu país, un dels més pobres de l’Amèrica Llatina, “s'està desaprofitant de nou una enorme oportunitat per afrontar els problemes estructurals” i ha atacat la política que du a terme el govern del sandinista Daniel Ortega. “Ortega sembla interessat en una societat amb un únic partit. El Govern vol una societat servil, subordinada a l'Estat, que obeeixi i calli”, s'ha lamentat.

L'il·lustrador gràfic Fernando Krahn ha lliurat al periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro el IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió a Iberoamèrica, en un acte solemne presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras. El guardó és una litografia titulada “Ocell”, que Krahn va dibuixar a finals dels 70 quan el règim militar de Pinochet assolava el seu Xile natal. “Sense llibertat d'expressió i democràcia no es pot lluitar de manera efectiva contra la pobresa i la desigualtat social”, ha afirmat el guardonat, qui ha reivindicat la figura del seu pare, el també periodista Pedro Joaquín Chamorro, assassinat per la dictadura de Somoza al 1978. A l'acte, presentat pel director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, també ha intervingut la periodista i directora de TV3, Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, que ha alertat sobre l'extensió de l'autocensura entre els professionals catalans de la informació. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Fernando Krahn, Carlos F. Chamorro, el conseller Joan Manuel Tresserras i Antoni Traveria)

Avui dimarts 5 de maig la Fundació Casa Amèrica Catalunya serà escenari de l’acte de lliurament del IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica al periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro. L'acte estarà presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, i comptarà amb intervencions de l’il·lustrador xilè i col·laborador del diari “La Vanguardia”, Fernando Krahn, qui lliurarà al guardonat, com ja és tradició en aquest Premi, una litografia creada per ell mateix expressament per a l'ocasió (imatge adjunta); Mònica Terribas, directora de TV3, Televisió de Catalunya, i Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica  l’atorga anualment la Fundació Casa Amèrica Catalunya coincidint amb la celebració, cada 3 de maig, del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.

En el marc dels esmorzars literaris que organitza periòdicament Casa Amèrica Catalunya per als mitjans de comunicació, l'escriptor i periodista xilè Antonio Skármeta ha presentat el seu llibre “Galletas chinas” (Serres, 2009), l'últim dels seus títols de literatura infantil, il·lustrat per l'espanyol Emilio Urberuaga. Skármeta, acompanyat per l'editora Clara Sabríà, ha destacat la multitud de temes que ha condensat en aquesta història “que diuen que és per a nens” –ha ironitzat l'autor. La visita de Skármeta a Casa Amèrica Catalunya ha representat una excel·lent sessió prèvia al que s’esdevindrà el proper mes de maig, del 26 al 28, en les primeres Jornades sobre Literatura Infantil i Juvenil Llatinoamericana “Cuentan que cuentan...”, dirigides especialment a professionals del món de l'edició i la il·lustració, així com a promotors de lectura, educadors i públic en general.