Casa America Catalunya

Avui dimarts 5 de maig la Fundació Casa Amèrica Catalunya serà escenari de l’acte de lliurament del IV Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica al periodista nicaragüenc Carlos Fernando Chamorro. L'acte estarà presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, i comptarà amb intervencions de l’il·lustrador xilè i col·laborador del diari “La Vanguardia”, Fernando Krahn, qui lliurarà al guardonat, com ja és tradició en aquest Premi, una litografia creada per ell mateix expressament per a l'ocasió (imatge adjunta); Mònica Terribas, directora de TV3, Televisió de Catalunya, i Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. El Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió a Iberoamèrica  l’atorga anualment la Fundació Casa Amèrica Catalunya coincidint amb la celebració, cada 3 de maig, del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.

En el marc dels esmorzars literaris que organitza periòdicament Casa Amèrica Catalunya per als mitjans de comunicació, l'escriptor i periodista xilè Antonio Skármeta ha presentat el seu llibre “Galletas chinas” (Serres, 2009), l'últim dels seus títols de literatura infantil, il·lustrat per l'espanyol Emilio Urberuaga. Skármeta, acompanyat per l'editora Clara Sabríà, ha destacat la multitud de temes que ha condensat en aquesta història “que diuen que és per a nens” –ha ironitzat l'autor. La visita de Skármeta a Casa Amèrica Catalunya ha representat una excel·lent sessió prèvia al que s’esdevindrà el proper mes de maig, del 26 al 28, en les primeres Jornades sobre Literatura Infantil i Juvenil Llatinoamericana “Cuentan que cuentan...”, dirigides especialment a professionals del món de l'edició i la il·lustració, així com a promotors de lectura, educadors i públic en general.

Multitudinària i càlida inauguració de l’exposició “YA VUELVO. Carlos Pizarro, una vida per la pau”, dedicada a qui va ser fundador i darrer comandant del Movimiento 19 de Abril, M-19, la guerrilla colombiana que va abandonar les armes per lluitar des de l’arena política per la justícia social. El carismàtic líder Carlos Pizarro va ser assassinat durant la campanya presidencial en la que era candidat, l’any 1990, encapçalant la coalició Alianza Democrática – M-19. “Allà va acabar un camí”, ha afirmat durant la inauguració el periodista Xavier Vinader, especialista en moviments guerrillers llatinoamericans i ‘padrí’ d’aquesta exposició, “però Carlos Pizarro no ha mort, la seva obra continua, i exposicions com aquesta ajuden a que el seu llegat continuï vigent”. La família de Pizarro, present a l’acte, ha reconegut emocionada que el procés de producció de l’exposició els ha servit “per apropar-se i conèixer millor” al desaparegut pare i company. “Jo vull que la seva veu torni”, ha declarat la seva filla, Mª José Pizarro, “i que sigui ell qui expliqui la seva pròpia història, avui, que ja no li poden fer mal –avui, que ja no poden matar-lo”.

Aquest dimarts 28 d’abril s’inagura a Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Ya vuelvo. Carlos Pizarro, una vida per la pau”, que repassa la trajectòria vital, intel·lectual, combatent i política de Carlos Pizarro Leongómez, Comandant General del Movimento 19 de Abril, M-19, la guerrilla colombiana que va deposar les armes per lluitar des de l'arena política per la justícia social. Al 1990, a l’edat de 38 anys, quan era candidat a la presidència de Colòmbia, Pizarro va morir en rebre 15 impactes de bala d'un sicari dels paramilitars. L'assassinat de Pizarro va obrir una profunda ferida encara sense guarir en la democràcia colombiana. Avui dia, la tomba de Pizarro està envoltada d'exvots i rep visites diàries, demostrant que continua ben viu a la memòria col·lectiva del seu poble.

El documental “Un instante preciso”, del director de cinema Manuel Huerga sobre el cantautor uruguaià Jorge Drexler, segueix acaparant elogis al Festival de Cinema de Màlaga, on competeix en la secció oficial d'aquest gènere. “Pel·lícula magistral”, “referent del gènere”, “poema audiovisual perfecte” són alguns dels qualificatius dedicats al film per la crítica especialitzada. Rodat en blanc i negre, “Un instante preciso” va ser enregistrat a finals de 2007, durant una sèrie de set concerts que Drexler va realitzar a Catalunya. La pel·lícula és producte d'un acord de col·laboració de la productora Ovideo, Casa Amèrica Catalunya, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i TV3. El festival de cinema de Màlaga, que aquest any compleix la seva dotzena edició, finalitza aquest dissabte 25 d'abril.

Casa Amèrica Catalunya ha albergat una sessió dedicada a la leishmaniosi, una malaltia “oblidada” de gran incidència a Amèrica Llatina on es calcula que unes 300.000 persones la contrauen cada any. Aquesta malaltia cutània i/o muco-cutània està causada per la picada de la mosca de la sorra, que inocula un paràsit que produeix úlceres i mutila la cara. “La leishmaniosi és l'única malaltia tropical sense un programa específic d'actuació. Ara estem en condicions de donar el salt per combatre aquesta malaltia a gran escala”, ha afirmat Jorge Alvar, cap del programa de Leishmaniosi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Al seu costat han intervingut Jenaro Talens, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Ginebra, i Enrique del Olmo, vocal assessor de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), qui ha destacat que “la cooperació espanyola és la primera donant en la lluita contra la leishmaniosi”. Previ a aquest debat, moderat pel director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, s'ha projectat el documental “El segell de la selva”, un contundent testimoni de l'impacte de la leishmaniosi al Perú.

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, i en homenatge als 25 anys de la mort de l’escriptor argentí Julio Cortázar, la Fundació Casa Amèrica Catalunya ha celebrat per segon any consecutiu, al Pavelló del Palau de Pedralbes de Barcelona, un Banquet de Literatura Llatinoamericana. En aquesta ocasió, aquest esdeveniment literari amb tocs gastronòmics ha tingut un accent marcadament argentí. Els tangos de Sandra Rehder i el seu quartet han amenitzat la vetllada, durant la qual també s’ha presentat el darrer títol de KM 13.774, el segell editorial de la Fundació, dedicat precisament a aquest gènere musical. Signat pel periodista Xavier Febrés, el “Diccionario del tango en Cataluña” recull per ordre alfabètic els noms dels protagonistes que, al llarg de la història, han fet de Barcelona “la tercera pàtria del tango”.

L’actor peruà Fabrizio Aguilar va debutar darrera la càmera amb la realització del film “Paloma de Papel” (2003), que explica la història d’un nen de 10 anys víctima de la violència del grup armat Sendero Luminoso a la dècada dels 80 als Andes peruans. Amb aquesta pel·lícula s’ha iniciat el cicle “Guerrillavision” que, organitzat per Casa Amèrica Catalunya, cada dilluns, fins al mes de juliol, projectarà diferents visions de les guerrilles llatinoamericanes a través del cinema. Dennis Perinango, un dels responsables de la Mostra de Cine Peruà Una Mirada al Sur, que promou la cinematografia i la cultura peruana a Barcelona, ha presentat aquesta sessió inicial. Les següents sessions de “Guerrillavision” se centraran en els casos de Colòmbia i Nicaragua, tot enriquint i completant la programació de Casa Amèrica Catalunya que en les pròximes setmanes abordarà diverses realitats d’aquests països.

Segona part de la conversa mantinguda a Casa Amèrica Catalunya amb el Secretari d'Educació de l'Ajuntament de Medellín, Felipe Gil, que aprofundeix en els principals i immediats reptes que té per davant la ciutat. Gil cita la pobresa, la convivència i l'economia. I als joves i a la primera infància com a principals destinataris de les renovades polítiques municipals amb les quals es pretén consolidar i progressar en la radical transformació registrada a la capital d'Antiòquia. “Volem mostrar als joves que el model no és el “murri” o “dolent” del barri sinó el jove que estudia, que destaca, que va a la Universitat”. I afegeix en al·lusió a les zones de l'urbs on està repuntant la violència associada al narcotràfic: “És clar que hi arribarà la policia, però no volem que tot sigui control i repressió perquè immediatament també arribaran les oportunitats”.

Organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han qualificat de “històrica” la sentència del Tribunal Suprem del Perú que condemna a l'expresident d'aquest país, Alberto Fujimori, a 25 anys de presó com a “autor intel·lectual” de les matances de Barrios Alts, al 1991, i La Cantuta, un any després, comeses per un esquadró de l'exèrcit conegut com el grup ‘Colina’, el balanç del qual és de 25 persones mortes, i del segrest d'un empresari i el periodista Gustavo Gorriti. María McFarland, experta en Amèrica Llatina de Human Rights Watch, ha afirmat que "el tribunal peruà ha demostrat al món que ni els excaps d'estat poden aconseguir que els seus delictes romanin en la impunitat". Per als entesos, la decisió té repercussions més enllà de les fronteres peruanes, al tractar-se de la primera ocasió que un exmandatari constitucional llatinoamericà és jutjat, i condemnat, per crims de lesa humanitat al seu propi país. "Por primer cop la justícia peruana ha estat a l’alçada", ha comentat Gisella Ortiz, germana d’una víctima de la Cantuta.