Casa America Catalunya

Les emocions i les sorpreses han marcat la segona i darrera jornada dedicada al Tren Popular de la Cultura, una iniciativa del govern d’Unitat Popular xilè presidit per Salvador Allende que va tenir lloc ara fa 38 anys. L’actor Pedro Villagra, l’escriptor Edmundo Herrera, el cantautor Nano Acevedo i el mestre de guitarra clàssica, Eulogio Dávalos, tots ells integrants d’aquell tren que en un mes va recórrer milers de kilòmetres dels vials secundaris de la xarxa ferroviària xilena per portar música, teatre i poesia allà on mai no arribava, han recordat amb somriures i alguna llàgrima l’espectacle que oferien en el seu recorregut, així com diverses anècdotes que es van desencadenar aquell mes de gener de 1971, que tots coincideixen a definir com a “inoblidable i irrepetible”. “Era un tren carregat de pa”, ha afirmat amb veu tremolosa el poeta Edmundo Herrera, “perquè la cultura és el pa de la vida”.

38 anys enrera, el Govern de Salvador Allende es va comprometre a dur a terme a Xile un paquet de 40 mesures com ara la creació d'un Tren Popular de la Cultura. La promesa es va materialitzar el 16 de febrer de 1971, quan un grup de 52 artistes, creadors i músics iniciava una excitant i inoblidable aventura que duraria un mes. A bord d'aquell tren, van acostar la cultura als llocs més recòndits d'un país amb 8.000 quilòmetres longitudinals. Lectures literàries, obres de teatre i de dansa i actuacions musicals van materialitzar la il·lusió col·lectiva generada pel mandat d’Allende. “El tren i els seus passatgers eren portadors d 'una meravella compromesa amb el seu poble”, ha dit la periodista i escriptora Virgina Vidal, una dels integrants del Tren a l’igual que Eulogio Dávalos, compositor i guitarrista; Nano Acevedo, cantautor; Pedro Villagra, actor, i Edmundo Herrera, escriptor. Tots ells, al costat d'Enrique San Martín, responsable de Cultura del Ministeri d 'Educació de Xile al 1971 i Pierre Kalfon, corresponsal de Le Monde a Santiago de Chile durant el govern Allende, es troben aquests dies a Casa Amèrica Catalunya per recordar aquella iniciativa.

Després de 5 anys d'investigacions i altres dos de redacció del text, Pierre Kalfon, periodista, escriptor i diplomàtic francès, va publicar al 1997 “Che. Ernesto Guevara, una llegenda del nostre segle”, una de les biografies més prestigioses sobre un dels personatges més carismàtics i idolatrats del segle XX. Kalfon ha actualitzat les seves indagacions sobre el Che, que quedaran reflectides en una reedició actualitzada del seu llibre prevista per a d'aquí a dos mesos. A l’auditori de Casa Amèrica Catalunya, ple a vessar, Kalfon ha advertit que “la història del Che està encara inacabada” i s'ha preguntat en veu alta si Ernesto Guevara va ser abandonat a Bolívia, on l'octubre de 1967 l 'Exèrcit d'aquell país el va assassinar “en contra del parer de la CIA, que volia capturar-lo per exhibir-lo com un monstre”, ha puntualitzat Kalfon. “El Che va tenir la ‘sort' de morir jove i amb una glòria que avui encara perdura”, ha assenyalat l'expert a l’inici de la seva intervenció titulada “Che Guevara: de Sierra Maestra al Mausoleu de Santa Clara”.

Ple a vessar a l’auditori de Casa Amèrica Catalunya per assistir al concert gratuït ofert pel guitarrista dominicà Anthony Ocaña. Presentació del músic centreamericà al nostre país i estrena al nivell de la fama que el precedeix, la d’un prodigi de la guitarra de sis i deu cordes, elogiat arreu des de la seva presentació, l’any 2001, quan Ocaña va enregistrar el seu primer treball discogràfic, “A paso de cebra”, juntament amb el pianista Sebastián Lerner.Veure video a http://www.youtube.com/watch?v=pQzw4HKMu5A

Des d’aquest dimarts 27 de gener, i fins el pròxim 1 de febrer, se celebra una nova edició de DocsBarcelona. Aquest Festival Internacional de Documentals s’ha llaurat un merescut prestigi tot esdevenint un excel·lent aparador de les principals produccions que en matèria de documentals han sorgit en els darrers mesos. El Festival compagina les projeccions dels 27 documentals que el conformen amb la presència dels seus directors, els quals intervenen en posteriors col·loquis amb el públic distribuïts en 7 seccions. A més a més, DocsBarcelona programa, dins la secció ‘Xtra’, classes magistrals amb professionals del món documental a nivell internacional obertes a tot el públic. DocsBarcelona, en el qual hi col·labora Casa Amèrica Catalunya, tindrà lloc als Cinemes Verdi, al Teatreneu i a la Filmoteca de Catalunya i l’edició d’enguany té programada la projecció dels documentals llatinoamericans “1973 rpm. Las Últimas Horas de Salvador Allende”, “Intimidades de Shakespeare y Víctor Hugo”, “El Olvido” y “La Funa de Víctor Jara”. Més informació a www.docsbarcelona.com.

Aquests dies s’acompleixen 70 anys de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes, preludi de la fi de la ‘campanya de Catalunya’, el 10 de febrer de 1939, amb l’arribada dels soldats de l’anomenat ‘bàndol nacional’ a la frontera amb França. En paral·lel, més de mig milió de persones, marxaven cap al país veí camí de l’exili en un èxode masiu que va esdevenir un desastre humanitari. De tot plegat en parla “La tragèdia de l’exili republicà català”, llibre de Tàrio Rubio, veterà combatent republicà de 89 anys d’edat que ha volgut deixar en lletra impresa el testimoni d’un episodi que, per la seva gravetat i transcendència, ha d’ocupar un capítol privilegiat en la memòria històrica del país. “Tot era suportable davant la por de caure en les urpes de les tropes franquistes”, ha recordat Rubio en l’acte de presentació del llibre que ha tingut lloc en Casa Amèrica Catalunya i al qual també han assistit el Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, i la secretària general de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Àgata Sol.

Amb més de milió i mig de camperols a les seves files, el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra brasiler (MST) compleix aquests dies 25 anys d'existència com una de les organitzacions populars més potents i amb major capacitat de convocatòria de l'Amèrica Llatina. Coincidint amb l'efemèrides, Lourdes Sánchez i Magnolia Fagundes, militants de l’MST a l'Estat de Sao Paulo, han abordat a Casa Amèrica Catalunya la trajectòria del Moviment i els seus reptes immediats. La democratització de la terra i la reforma agrària persisteixen a l'horitzó del MST, molt crític amb les polítiques del president brasiler Lula da Silva, a qui acusen d'afavorir a les multinacionals que progressivament s'estan apoderant del camp brasiler. “Per aconseguir un Brasil més just, necessitaríem d'altres MST”, comenten en la següent entrevista.

L'escena succeeix a Casa Amèrica Catalunya, on fins al 27 de març s'exposa ‘Cuba Mía', un registre de 83 fotografies amb les quals el mexicà Rodrigo Moya va captar al 1964 l'efervescència revolucionària que es vivia a l'illa. Una visitant de la mostra, estudiant cubana a Barcelona, reconeix a l'autor de les imatges. Amb els ulls entretancats d'alegria li agraeix haver viatjat a aquest racó de la història recent del seu país. “Aquesta Cuba no la coneixen els cubans d'avui dia. És una alegria enorme contemplar-la a la vista del món”, afirma en la següent entrevista Moya, també emocionat. No és per menys: ‘Cuba Mía' –que inclou una sèrie de 12 imatges del Che Guevara al seu despatx de Ministre de les Indústries– ha esperat 45 anys a veure la llum. Ho fa ara, a Casa Amèrica Catalunya, tot coincidint amb el 50 aniversari del triomf dels insurgents cubans liderats per Fidel Castro.

S’ha inaugurat a Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Cuba mía”, del fotògraf mexicà Rodrigo Moya, amb la presència de l’autor i del cònsol general de Cuba a Barcelona, Carlos Castillo. També han intervingut Eduard Miralles, responsable de Relacions Internacionals de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, i Marta Nin, adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya i co-comissària de la mostra juntament amb el fotògraf català Claudi Carreras. Rodrigo Moya ha expressat la seva emoció en veure com aquest projecte que va començar l’estiu de 1964 amb els seus companys Froylán Manjarrez i el caricaturista Rius i que mai no va veure la llum, finalment arriba al públic amb l’exhibició del seu arxiu inèdit seguint les tècniques de revelat i reproducció de l’època. “L’arxiu de Moya és una veritable joia”, la declarat Marta Nin, “la peça perfecta per a commemorar el 50 aniversari de la revolució cubana a Casa Amèrica Catalunya”.

Si Joaquín Daniel i Mila Von Chobiak fossin supersticiosos com els toreros, no voldrien actuar en cap altra plaça que no fos Casa Amèrica Catalunya. La parella que forma el duet d’humor “Románticos Empedernidos” sembla una variant còmica de José Tomás i La Monumental, sense que se’ns enfadin els antitaurins: Cada cop que toregen amb nosaltres, surten a espatlles del respectable. O gairebé. Anit, ple fins a la bandera, com deien les cròniques taurines d’abans, a l’auditori de la nostra seu, per assistir al seu espectacle “Varie-té: Antologia de un fracaso sistemático”, títol que ja té la seva conya perquè amb nosaltres, els “Románticos” han establert un idil·li d’èxits constant, iniciat al Teatreneu durant la II Setmana de l’Humor Llatinoamericà i sostingut ara amb nota.Veure gag de "Románticos Empedernidos"a Casa Amèrica Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=ucAEf-NxGgE