Casa America Catalunya

L'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari” ja es pot visitar en format virtual a través de la pàgina web de la Fundació Casa Amèrica Catalunya a www.americat.net. Clicant en un bàner situat a la part dreta de la portada d'aquesta pàgina electrònica s'accedeix al recorregut virtual per la mostra a través d'un mapa dividit en els sis espais de què consta l'exposició. Una visita virtual que permet, a més, contemplar en panoràmiques de 360 graus apartats rellevants de la mostra, com els dedicats al naixement i immediats antecedents de l'entitat a principis del segle XX i a la seva refundació, materialitzada l'any passat. Així mateix, a través d'uns punts sensibles –que criden l'atenció del navegant amb un lleu parpelleig del seu contorn destacat en tènue groc- s'amplien i detallen aspectes puntuals de cadascun dels apartats que, pel seu interès i transcendència, mereixen ser destacats.

(Article del director de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat el 29 de juliol a “El Periódico de Catalunya”, sobre la situació a Cuba un any després que el president del país, Fidel Castro, greument malalt, cedís el poder al seu germà Raúl) “No hi ha babalao (santero) que s'atreveixi a predir si Fidel Castro tornarà o no al poder. Els orishas (sants) estan desconcertats. No apareix en públic des del 26 de juliol de l'any passat, però la sensació és que, encara malalt i octogenari, té l'última paraula en totes les decisions transcendents.

Ministres i altres autoritats de Cultura de tota Iberoamèrica es reuneixen a Xile en la X Conferència Iberoamericana de Cultura, que es desenvolupa a la ciutat de Valparaíso sota el lema “Cultura com a eix fonamental de cohesió dels pobles”. Un dels objectius de la reunió és concretar la Carta Iberoamericana de Cultura, sorgida en l'anterior Cimera de Montevideo al 2006, i que ha estat presentada enguany per analitzar estratègies de cooperació internacional en l'àmbit de les indústries culturals. La Conferència Iberoamericana de Cultura conclou aquest divendres 27 de juliol amb la lectura oficial de la “Declaració de Valparaíso”. (A la imatge, la ministra de Cultura de Xile, Paulina Urrutia, i l’alcalde de Valparaíso, Aldo Cornejo)

Avui dimarts 31 de juliol finalitza el termini de presentació dels projectes audiovisuals per a CIUDOC, la convocatòria pilot per a la realització de documentals sobre ciutats llatinoamericanes impulsada per l’Observatori de les Relacions Europa Amèrica Llatina (OBREAL), amb la col·laboració de la Fundació Casa Amèrica Catalunya i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. La data de resolució de la convocatòria serà el 19 de setembre, i els 5 projectes elegits, així com tots aquells que el jurat consideri interessants, seran publicats a partir d'aquesta data tant al portal de CIUDOC (www.ciudoc.net) com al web de Casa Amèrica Catalunya (www.americat.net). L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és el d'estimular i ampliar els coneixements sobre els principals reptes de desenvolupament i convivència a les ciutats. Les obres resultants no perseguiran cap finalitat lucrativa i seran de lliure difusió per part dels seus impulsors i realitzadors.

Set ciutats de l'estat nord-americà de Texas, ubicades en el límit territorial amb Mèxic, han expressat la seva oposició a la construcció d'un mur a la frontera, en un acte simbòlic celebrat a la ciutat mexicana de Monterrrey, informa www.tribunalatina.com. Els alcaldes de Laredo, Mission, Brownsville, El Paso, Eagle Pass, McAllen i Del Río han utilitzat l'idioma espanyol per anunciar el seu rebuig a la tanca i s'uneixen d'aquesta forma a l'intens malestar existent a la zona i del que recentment se n’ha fet ressò Rolando Hinojosa, escriptor xicano i possible candidat al pròxim Premi Cervantes de Literatura. (A la imatge, Rolando Hinojosa a Casa Amèrica Catalunya)

“Caos” és la paraula més utilitzada pels principals mitjans de comunicació llatinoamericans, que s'han fet ampli ressò de l'històrica apagada elèctrica del dilluns 23 de juliol que va afectar uns 300.000 abonats a Barcelona. Els efectes de l'avaria, provocada per la caiguda d'un cable d'alta tensió, persisteixen avui dimarts i fins i tot un portaveu de Fecsa-Endesa, la companyia subministradora, ha admès la seva impotència per solucionar el problema en advertir que almenys uns 30.000 abonats hauran de passar una segona nit a les fosques. La companyia també ha alertat de possibles talls elèctrics “selectius” i ha recomanat als barcelonins que redueixin a la meitat el seu consum habitual. “La "ciutat dels prodigis", va veure -15 anys després de presentar al món els millors Jocs Olímpics de la història- que encara li queden infrastructures que completar i que el trencament d'un cable pot deixar-la totalment incomunicada”, es llegeix al diari El Universo de Guayaquil (Equador).

Dies després de la seva mort a Rosario (Argentina), segueixen arribant els reconeixements a la trajectòria personal i professional de l'escriptor, dibuixant i periodista Roberto Fontanarrosa. Agustín Sánchez González, autor del Diccionari biogràfic il·lustrat de la caricatura mexicana i un dels més importants investigadors de la caricatura en aquest país, destaca que “difícilment Roberto Fontanarrosa va poder imaginar la seva contribució a la democratització política a Mèxic”. Sánchez González s'afegeix a escriptors, dibuixants i estudiosos llatinoamericans d'aquest art com Sebastián Masana, Vladimir Flórez, Vladdo, Horacio Altuna, Mario Casartelli o Andrés Cascioli. Tots ells, a través del web de Casa Amèrica Catalunya, rendeixen tribut al qui va ser conegut com “El Negro”. (A la imatge, caricatura de Roberto Fontanarrosa obra d'Andrés Cascioli, humorista gràfic argentí, fundador, entre d'altres publicacions, de la revista "Humor registrado" (1978) per la qual, el 1982, va rebre el premi a la Millor Revista Satírica del Món, a Itàlia. Aquest mateix any l'Associació de Dibuixants de l 'Argentina el va distingir com a Caricaturista de l'Any. L’any 2006 va editar el llibre "30 años de Humor Político").

En el marc de la programació del Festival Barcelona Grec 2007, aquest dimecres 25 de juliol s'estrena a la sala Muntaner de Barcelona l'adaptació per a teatre de “El Perseguidor”, cèlebre relat de l'escriptor argentí Julio Cortázar. Interpretat en els seus papers principals per Pedro Gutiérrez –el saxofonista Johnny Carter– i Gonzálo Cunill –el crític musical Bruno–, “El Perseguidor”, dirigit per Lurdes Barba, ha estat adaptat en el seu vessant literari pel novel·lista Andreu Martín i en la musical per Dani Nel·lo i Jordi Prats. Es tracta “d'una cursa de relleus emocionals en la que la música entrega el testimoni al text i aquest a la música”, diu Gonzalo Cunill sobre “El Perseguidor”, que ha estat produïda per “Ad libitum” i patrocinada, entre d'altres, per Casa Amèrica Catalunya. A tenor del ritme de venda d'entrades, fonts del Grec apunten que l'obra aconseguirà un ple absolut de públic en les seves úniques cinc actuacions, del 25 al 29 de juliol pròxims. (A la imatge, d'esquerra a dreta, Lurdes Barba, Gonzalo Cunill, Andreu Martín, Pedro Gutiérrez i Jordi Prats).

La mort de l'escriptor, periodista i dibuixant argentí, Roberto Fontanarrosa, ha provocat una profunda consternació. Milions d'argentins ploren la mort de “El Negro”. Les incessants mostres de dolor i de respecte se succeeixen. Arreu del món, amics, col·legues i admiradors homenatgen a Roberto Fontanarrosa recordant la seva figura i el seu treball. Se’l va emportar una malaltia neurològica degenerativa als 62 anys, però ningú dubte que mai caurà en l'oblit. Aquestes són algunes de les reaccions sorgides arran de la desaparició del genial creador, entre d'altres, de “Inodoro Pereyra”, “El Renegáu” i “Boggie, el aceitoso”.

La Fundació Casa Amèrica Catalunya s'ha adherit a la campanya que promociona la candidatura de l'escriptor nord-americà Rolando Hinojosa Smith al Premi Cervantes de Literatura 2007. Aquesta iniciativa, impulsada per sectors acadèmics, universitaris i intel·lectuals d'Alemanya i Barcelona pot comptar aviat amb el suport del mexicà Carlos Fuentes, Premi Cervantes 1987. Rolando Hinojosa, autor de novel·les com ”Estampas del Valle (Premi Casa de las Américas 1972), “Mi querido Rafa” o “Claros varones de Belten County”, abandera la literatura xicana, expressió escrita de l'espanyol que preval a la frontera entre Estats Units i Mèxic, la supervivència de la qual es veu amenaçada per l'hegemonia de l'anglès o, fins i tot, per la construcció del mur fronterer, autèntic desafiament a la convivència i comunicació entre els dos països. “Amb el Cervantes s'aconseguiria que la literatura xicana deixés de ser una literatura regional”, diu Rolando Hinojosa en la següent entrevista. I afegeix: “Moralment, el mur em repel·leix perquè Estats Units i Mèxic han viscut en pau durant més de segle i mig”. (En la imatge, Rolando Hinojosa i en segon terme, el director de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria)