‘Confitura de moniato’ és un projecte multidisciplinar al voltant a la imatge que reuneix les creacions dels artistes Antoni Miralda, Pep Duran, el veneçolà Nelson Garrido i el representant de Nicaragua a la Biennal de Venècia, Ernesto Salmerón. Les imatges plasmen una curiosa al•legoria contemporània sobre la diversitat cultural. L'exposició, comissariada per Carles Poy, es podrà veure al Visual Art Gallery de Sonimagfoto, del 3 al 7 d'octubre, amb la col•laboració de Casa Amèrica Catalunya.
El veneçolà Nelson Garrido i el nicaragüenc Ernesto Salmerón exposen a ‘Confitura de moniato’ amb d’altres artistes catalans
‘Confitura de moniato’ és un projecte multidisciplinar al voltant a la imatge que reuneix les creacions dels artistes Antoni Miralda, Pep Duran, el veneçolà Nelson Garrido i el representant de Nicaragua a la Biennal de Venècia, Ernesto Salmerón. Les imatges plasmen una curiosa al·legoria contemporània sobre la diversitat cultural. L'exposició, comissariada per Carles Poy, es podrà veure al Visual Art Gallery de Sonimagfoto, del 3 al 7 d'octubre, amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya.Carles Poy ha reunit a quatre artistes de reconegut prestigi a Catalunya i Llatinoamèrica amb la finalitat de confitar un projecte únic, amb la imatge com a principal ingredient, ja que, com el moniato, admet diferents mètodes de preparació i de presentació. D'aquest experiment neix ‘Confitura de moniato’, una exposició que barreja imatge estàtica sobre diferents superfícies, amb videoprojeccions, que no deixarà a ningú indiferent.El mes de gener vinent, Nelson Garrido i Ernesto Salmerón exposaran la seva obra a Casa Amèrica Catalunya.El menúAntoni Miralda (Terrassa, 1942) exposarà el seu conegut i itinerant treball ‘Llengües' (Caracas, Buenos Aires, Lima, Bogotà, Mèxic, L'Havana, Miami, Sao Paulo i Montevideo). Cadascuna d'aquestes llengües en gran format representa la varietat alimentària de la seva respectiva cultura a través dels seus plats més típics. Així, llengua gustativa i llengua cultural queden unificades mitjançant aquesta metàfora fotogràfica.Nelson Garrido (Caracas, 1952) presenta una sèrie de ‘naturaleses mortes i podrides' realitzades amb l'ajuda d'un escàner. L'artista veneçolà inclou, a més a més, persones despullades en els seus collages, que són escanejades conjuntament amb la resta d'elements del bodegó per crear un context d'erotisme visceral. Violenta i irreverent, l'obra de Garrido es basa en una constant experimentació de mitjans expressius i un profund qüestionament del sistema de normes i creences socialment acceptat. És el primer fotògraf veneçolà distingit amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1991).L'escultor i escenògraf Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955) ha estat desenvolupant des de 2003 una sèrie de fotografies agrupades sota el títol ‘Projecte Flou', on la roba és la protagonista de l'escena. A ‘Confitura de moniato’, mostrarà un conjunt d'aquestes obres on l'element humà queda sotmès a la seva absència i on només la roba ens serveix de referència per a la seva existència. Ernesto Salmerón (Managua, 1977) ens presenta un treball en moviment que reflexiona sobre la fragilitat de l'ésser humà des del punt de vista emocional, creatiu, social i polític a través de dos vídeos. A ‘Sense títol' (2005), Salmerón se centra en la tensió entre pintura i vídeo, subratllant conceptes en oposició: la felicitat i el efímer, l'estàtic i el dinàmic... A ‘El petit dictador' (2006) també es barregen les referències i tècniques del llenguatge discursiu amb reflexions sobre la societat i l'entorn.