Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
07/09/2007 / Barcelona

El socialdemòcrata Colom i el conservador Pérez Molina, favorits a les eleccions de Guatemala que se celebren aquest diumenge

Guatemala celebra aquest diumenge 9 de setembre les eleccions generals més competides de la seva història. Els dos candidats favorits, el socialdemòcrata Álvaro Colom, i el dretà Otto Pérez Molina, arriben empatats en intenció de vot. Com tot sembla indicar, si cap aconsegueix superar el 50 per cent dels vots se celebrarà una segona volta el 4 de novembre. La campanya electoral en aquest país centreamericà ha estat condicionada per la violència, amb 49 morts. Les últimes dues víctimes integraven la candidatura de la premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, les expectatives de victòria de la qual –els sondejos li atorguen un ínfim 3 per cent dels sufragis– són nul·les.

Guatemala celebra aquest diumenge 9 de setembre les eleccions generals més competides de la seva història. Els dos candidats favorits, el socialdemòcrata Álvaro Colom, i el dretà Otto Pérez Molina, arriben empatats en intenció de vot. Com tot sembla indicar, si cap aconsegueix superar el 50 per cent dels vots se celebrarà una segona volta el 4 de novembre. La campanya electoral en aquest país centreamericà ha estat condicionada per la violència, amb 49 morts. Les últimes dues víctimes integraven la candidatura de la premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, les expectatives de victòria de la qual –els sondejos li atorguen un ínfim 3 per cent dels sufragis– són nul·les.
Els últims sondejos assenyalen que Álvaro Colom i Otto Pérez Molina, amb el 32% dels sufragis, estan empatats en intenció de vot, fet que permet augurar una acarnissada segona volta entre tots dos d'aquí a dos mesos. Una renyida contesa que es decantarà a través de la seva capacitat de captar els vots que avui aglutinen la resta de principals candidats a la presidència de Guatemala: Alejandro Giammmattei, del governamental GANA, que reuneix el 14,5% d'intenció de vot; el conservador Eduardo Suger, amb el 8,4%; Luis Rabbé, del FRG, amb el 4,5%, i Rigoberta Menchú, amb el 3,1%.49 mortsLes últimes dues víctimes de la violència que fustiga el país i que també ha afectat la campanya electoral eren dos candidats a regidors de Encuentro por Guatemala (EG), l'agrupació de Rigoberta Menchú. La diputada i fundadora d’EG, Nineth Montenegro, ha explicat que els assassins van passar disparant mentre els polítics repartien propaganda electoral a San Raymundo, a 30 quilòmetres de la capital Ciutat de Guatemala. La violència política s'ha cobrat 49 víctimes des del 2 de maig, inici de la campanya electoral. No obstant això, l'Organització d'Estats Americans (OEA) atribueix aquesta situació a la situació de violència generalitzada que pateix un país torturat per les bandes juvenils i les organitzacions de narcotràfic que han convertit Guatemala en una plataforma del tràfic de droga cap a Mèxic. Segons xifres del Ministeri de l'Interior, durant 2006 el país va patir gairebé 6.000 assassinats.Discriminació de la donaPer la seva banda, la Missió d'Observança Indígena Electoral (MOIE), que té 60 observadors per verificar les eleccions generals de diumenge a Guatemala, denúncia que les dones han estat històricament excloses en aquest país com a candidates, situació que s'agreuja en el sector indígena.
Així, dels 29.364 candidats a diversos càrrecs en els pròxims comicis, només 3.762 són dones, encara que no es precisa quantes són indígenes. Al 1995, dels 80 diputats que es van elegir, només tres van ser dones indígenes; al 1999  en van ser electes dos d'un total de 113 parlamentaris, mentre que al 2003 només una dona maia va resultar electa entre els 148 legisladors. "La participació de les indígenes ha anat en descens i en l'actualitat no representa ni l'1 per cent del total dels llocs a elegir", subratlla el MOIE.6 milions d'electorsGairebé sis milions de guatemalencs estan convocats per elegir el diumenge 9 de setembre al seu nou president i vicepresident, 158 diputats al Parlament, i 332 alcaldes municipals, per a un període de cinc anys.