Casa America Catalunya

El pròxim 23 de juliol, a les 13:00 hores, al Palau de la Virreina de Barcelona (La Rambla, 99), i en el marc de la programació del 31 Festival de Barcelona Grec, tindrà lloc la roda de premsa de presentació de l'obra de teatre “El Perseguidor”, una adaptació del relat del mateix títol de l'escriptor argentí Julio Cortázar. “El Perseguidor”, dirigida per Lurdes Barba i amb els actors argentins Gonzalo Cunill i Pedro Gutiérrez en els papers principals, es representarà a la Sala Muntaner de Barcelona del 25 al 29 de juliol. Les sessions s'iniciaran a les 22:45 hores i el preu de l'entrada és de 16 euros. “Encara que no s'esmenti en cap moment del relat, “El Perseguidor” de Cortázar està inspirat en la figura de Charlie Parker, màxim representant del moviment del Be-bop que va suposar una gran revolució dins de l'àmbit jazzístic de finals dels 40 i principis dels 50 del segle passat”, explica Dani Nel·lo, co-director (al costat de Jordi Prats) de l'obra. (A la imatge, Pedro Gutiérrez, un dels intèrprets principals de "El Perseguidor)

Amb una eslora màxima de gairebé 80 metres, un pal més gran que frega els 42 metres d'altura, 23 veles i una tripulació de 110 marins, el vaixell escola “Guayas” (Besgua) de l'Armada de l'Equador, està fondejat aquests dies en el port de Barcelona, origen de la cinquena etapa de la Regata de Grans Velers-Mediterrània 2007 (Tall Ship Race) que s'iniciarà el diumenge 15 de juliol i finalitzarà dissabte 21 a Toulon (França). Un total de 35 embarcacions de quinze països d’arreu del món, amb més de 2.000 tripulants en total, participen en aquest creuer internacional. Els vaixells podran visitar-se durant aquest cap de setmana en el Port Vell de la capital catalana abans que salpin direcció a França. (En la imatge, el “Guayas”, també conegut a Equador com “Ambaixador Itinerant de la nostra pàtria pels mars del món”, a bord del qual el president equatorià Rafael Correa va arribar a Barcelona dijous passat en la que ha estat primera visita oficial d'un màxim mandatari d'aquest país a Catalunya)

Calorós acte de benvinguda a Casa Amèrica Catalunya de la comunitat peruana al nou Cònsol d'aquest país a Barcelona, Miguel Palomino de la Gala, que substitueix en el càrrec Augusto Thornberry, nomenat Ambaixador del Perú a l'Equador. Miguel Palomino és un diplomàtic de dilatada trajectòria en el Consolat peruà a Rio de Janeiro i en les Ambaixades del seu país a Rússia, Bolívia i Mèxic, que també ha treballat en l'Organització d'Estats Americans (OEA) i Nacions Unides. El cònsol peruà afirma que atorgarà “especial atenció als casos humanitaris i els assumptes legals” que afectin als residents peruans en la demarcació, unes 40.000 persones. (En la imatge, a la dreta, el Cònsol Palomino de la Gala al costat de Segundo Holguín, president del Centre Peruà de Barcelona, entitat que va organitzar l'acte)

El president de l’Equador, Rafael Correa, visita aquest dijous 12 de juliol la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana, on resideixen desenes de milers de ciutadans equatorians. A la seva arribada a la capital catalana a bord del vaixell escola “Guayas”, Correa ha admès diferències amb el Govern d'Espanya en aspectes substancials de la política immigratòria com les regularitzacions i el reagrupament familiar. Segons el mandatari del país llatinoamericà, a Espanya hi ha uns 200.000 equatorians “sense papers”, xifra que el Govern espanyol redueix a 50.000. Pel que fa al reagrupament familiar, i davant les reticències de les autoritats espanyoles, Correa s'ha mostrat disposat a destinar partides econòmiques que el facilitin. “A l’Equador hi ha molts suïcidis de nens i adolescents perquè no coneixen als seus pares”, ha assenyalat Correa després de qualificar els emigrants de “desterrats forçosos”.

L’expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha visitat aquest dimecres 11 de juliol a Casa Amèrica Catalunya l’exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”. La mostra recull els 96 anys de trajectòria històrica de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, creada al 1911 com a Casa de América de Barcelona.

Amb una notable assistència de públic, l'Auditori de la Fundació Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari de la projecció del documental d'Andrés Luque Pérez, “Perú. Coca, la fulla de la discòrdia” i d'un posterior debat, moderat per Gabriela Dalla Corte, professora d'Història d'Amèrica de la Universitat de Barcelona (UB), amb intervencions de Patricia Martínez Álvarez, professora de la UB experta al Perú, i Ernesto Carrión, coordinador de la Plataforma Nuevos Colectivos. El narcotràfic mou al Perú 20.000 milions de dòlars, i més de 250.000 famílies d'aquest país, Colòmbia i Bolívia viuen del cultiu de l'anomenat “or verd”, tradicionalment consumit pels pobles indígenes andins per suportar unes condicions extremes de treball i vida. Segons les autoritats peruanes, el 85% de la producció és il·legal i el seu destí últim és el narcotràfic. En l'actualitat, Perú, a més de ser el segon productor mundial de fulla de coca, exporta cocaïna pura, circumstància que ha contribuït que el consum entre els joves s'hagi quintuplicat.

En el marc de la seva primera visita oficial a Espanya, que comença demà dimecres a Madrid, el president equatorià Rafael Correa arribarà a Barcelona el dijous 12 de juliol a bord del vaixell escola “Guayas”, que romandrà amarrat en un moll contigu al monument de Cristòfor Colom de la capital catalana. Al costat de Correa, el “Ambaixador Itinerant pels Mars del Món”, com conegut el “Guayas”, també transportarà a les Ministres de Defensa i Relacions Exteriors i al Comandant General de Marina de l’Equador. A la seva arribada a Barcelona, Correa serà rebut per grups folklòrics i músics equatorians i per una exhibició dels “castellers” catalans, en una “demostració de la interculturalitat entre els dos pobles”, informa el Consolat d'Equador a Barcelona.

Un dia després de les multitudinàries manifestacions a Colòmbia en demanda de llibertat i en repudi per la mort, en circumstàncies encara no aclarides, d'11 polítics segrestats per la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), el país s'ha despertat amb un gust agredolç després de constatar-se al carrer les postures enfrontades entre els partidaris de la fermesa contra els guerrillers i els que advoquen per una sortida humanitària al problema dels milers d'ostatges que mantenen en captiveri. Una fractura que reflecteixen els principals mitjans del país, com el diari “El Tiempo”, que encapçala la seva crònica d'aquesta jornada històrica amb un descriptiu “Unitat contra el segrest va contrastar amb divisió enfront de com aconseguir llibertat de plagiats”.

Osvaldo Romo Mena, considerat un dels més destacats torturadors durant la dictadura d'Augusto Pinochet a Xile, va morir el 4 de juliol a causa d'una aturada cardiorrespiratòria en un hospital penitenciari. Romo, de 70 anys, estava involucrat en més d'un centenar de casos de detinguts desapareguts i sumava condemnes de 92 anys de presó. Entre els casos pels quals va ser processat i condemnat figura el segrest i desaparició del sacerdot espanyol Antonio Llidó Mengual. Com a prova del seu menyspreu a la condició humana, Romo va dir en una ocasió que li agradava el qualificatiu de “torturador” com a epitafi per a la seva tomba.

“La cara del diable”. Així es refereix la portada del prestigiós diari argentí Pàgina/12 -guardonat amb el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió 2007- a l'inici del judici a Buenos Aires contra el sacerdot Christian Von Wernich, acusat d'haver participat en set homicidis i 41 casos de privacions il·legals de la llibertat i tortures. “Un capellà que va beneir la repressió”, és el titular de la vibrant crònica de Victoria Ginzberg sobre l'esperada vista oral, la tercera que se celebra a l'Argentina contra un presumpte repressor de la dictadura militar que va patir el país entre 1976 i 1983. A més, el judici es du a terme poques hores després que el Tribunal Suprem espanyol hagi augmentat fins a 1.084 anys de presó la condemna a l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo per delictes de lesa humanitat, detenció il·legal i tortures comesos en el mateix període.