Casa America Catalunya

Un dia després de les multitudinàries manifestacions a Colòmbia en demanda de llibertat i en repudi per la mort, en circumstàncies encara no aclarides, d'11 polítics segrestats per la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), el país s'ha despertat amb un gust agredolç després de constatar-se al carrer les postures enfrontades entre els partidaris de la fermesa contra els guerrillers i els que advoquen per una sortida humanitària al problema dels milers d'ostatges que mantenen en captiveri. Una fractura que reflecteixen els principals mitjans del país, com el diari “El Tiempo”, que encapçala la seva crònica d'aquesta jornada històrica amb un descriptiu “Unitat contra el segrest va contrastar amb divisió enfront de com aconseguir llibertat de plagiats”.

Osvaldo Romo Mena, considerat un dels més destacats torturadors durant la dictadura d'Augusto Pinochet a Xile, va morir el 4 de juliol a causa d'una aturada cardiorrespiratòria en un hospital penitenciari. Romo, de 70 anys, estava involucrat en més d'un centenar de casos de detinguts desapareguts i sumava condemnes de 92 anys de presó. Entre els casos pels quals va ser processat i condemnat figura el segrest i desaparició del sacerdot espanyol Antonio Llidó Mengual. Com a prova del seu menyspreu a la condició humana, Romo va dir en una ocasió que li agradava el qualificatiu de “torturador” com a epitafi per a la seva tomba.

“La cara del diable”. Així es refereix la portada del prestigiós diari argentí Pàgina/12 -guardonat amb el Premi Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d'Expressió 2007- a l'inici del judici a Buenos Aires contra el sacerdot Christian Von Wernich, acusat d'haver participat en set homicidis i 41 casos de privacions il·legals de la llibertat i tortures. “Un capellà que va beneir la repressió”, és el titular de la vibrant crònica de Victoria Ginzberg sobre l'esperada vista oral, la tercera que se celebra a l'Argentina contra un presumpte repressor de la dictadura militar que va patir el país entre 1976 i 1983. A més, el judici es du a terme poques hores després que el Tribunal Suprem espanyol hagi augmentat fins a 1.084 anys de presó la condemna a l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo per delictes de lesa humanitat, detenció il·legal i tortures comesos en el mateix període.

El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha elevat de 640 a 1.084 anys de presó la condemna que l'Audiència Nacional va imposar al 2005 a l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo per delictes de lesa humanitat, detenció il·legal i tortures comesos durant la dictadura argentina (1976-1983). Així ho ha acordat el ple de la sala penal del TS, a l'estimar parcialment el recurs interposat per les acusacions particulars i considerar, d'aquesta forma, que Scilingo és autor de crims contra la humanitat segons el dret internacional, informa l'agència EFE. (A la imatge, el periodista i escriptor argentí Horacio Verbitsky, testimoni de càrrec al judici de l’Audiència Nacional contra Scillingo, que al seu llibre “El vuelo” va arrencar la confesió de l’exmilitar sobre els anomenats “vols de la mort” duts a terme per la dictadura argentina)

L'Auditori de Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari de l'acte de cloenda del curs acadèmic 2006-2007 per als estudiants que, becats pel Ministeri d'Afers Estrangers – Agència Espanyola de Cooperació Internacional (MAEC- AECI) completen la seva formació a Catalunya. A l'acte, que ha comptat amb una intervenció d'Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, i un concert de “Bossa Nova” a càrrec del músic brasiler Cris Vianna (veu i guitarra), han assistit uns 80 estudiants procedents de 40 països diferents d’arreu del món.

Després de 13 anys de trajectòria, amb 4 discos a la seva esquena i un cinquè ja ultimat, el grup de rock equatorià “Sal i Mileto” (el nom juga amb la filosofia de la banda de conjugar la contundència del rock ,“sal”, amb la poesia i els textos elaborats,“Mileto”, en al·lusió al pensador grec Tales de Mileto) actua aquest dissabte en el Senglar Rock de Lleida, un dels festivals més importants de Catalunya. D'aquesta forma, Franco Aguirre, baix i veu; Luís Enríquez, guitarra elèctrica i programacions, i Ígor Icaza, bateria i veu, són els pioners del rock equatorià a Europa. “Estem al·lucinats, però no sortim amb la bandera de ser els primers”, afirmen.

Franquejat per Ramon Muntaner, director de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), i Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, Fernando González Lucini ha presentat “... Y la palabra se hizo música. El canto emigrado de América Latina”, el tercer volum de la seva història de la cançó d'autor a Espanya i Llatinoamèrica. “És un llibre que fa justícia i que Espanya necessitava. El que avui és aquest país, en gran mesura s'ho deu als cantautors” ha dit González Lucini, que també ha explicat a Casa Amèrica Catalunya que el llibre s'estructura en tres grans parts i que projecta una futura edició d'un recopilatori de la música d'autor llatinoamericana més representativa.

(Quart i darrer fragment de la conferència a Casa Amèrica Catalunya d’Aleida Guevara, pronunciada amb motiu de la proximitat del 40 aniversari de la mort del revolucionari llatinoamericà Ernesto Che Guevara. La seva filla, Aleida, pediatra especialista en al·lèrgies, dedica la part final de la seva intervenció a reivindicar la dignitat del Tercer Món i lamentar el paper pusil·lànime de la Unió Europea davant els designis dels Estats Units). “No som diferents a la resta dels éssers humans, tenim una cultura diferent, una manera de veure la vida diferent perquè ens vam adonar d'una cosa primordial. Nosaltres estem formant part d'una gran comunitat que és aquesta humanitat, no n’estem aïllats. Per poder ser més forts necessitem més d'aquesta humanitat, més suport d'aquests pobles.

Dels sis militars espanyols morts ahir en un atac contra el vehicle blindat en el que viatjaven al sud de Líban, tres eren de nacionalitat colombiana. Es tracta de Jefferson Vargas Moya, de 21 anys; Jeyson Alejandro Castaño Abadía, de 20 anys i Yhon Edisson Posada, també de 20 anys. Al costat dels tres colombians van morir tres espanyols: Jonathan Galea García, de 18 anys i nascut a Madrid; Juan Vidoria Díaz, de 20 anys i nascut a Àvila, i Manuel David Portas Ruiz, sevillà de 20 anys. Més del 80% dels estrangers allistats a l'Exèrcit espanyol són d'origen equatorià o colombià: quatre de cada 100 soldats o mariners, informa el diari El País.

El pròxim dimarts 26 de juny, a les 11:00 hores, a Casa Amèrica Catalunya, en un acte organitzat conjuntament amb la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), tindrà lloc la presentació del llibre del professor espanyol i autors de diversos volums sobre la història de la música, Fernando González Lucini, “Y la música se hizo palabra. El canto emigrado de América Latina”. L’obra vol reflectir “la influència de la cançó i de la música procedents de Llatinoamèrica, sense les quals la visió global de la cançó d`autor a l`Estat espanyol quedaria incompleta i empobrida”, explica Lucini.