Osvaldo Romo Mena, considerat un dels més destacats torturadors durant la dictadura d'Augusto Pinochet a Xile, va morir el 4 de juliol a causa d'una aturada cardiorrespiratòria en un hospital penitenciari. Romo, de 70 anys, estava involucrat en més d'un centenar de casos de detinguts desapareguts i sumava condemnes de 92 anys de presó. Entre els casos pels quals va ser processat i condemnat figura el segrest i desaparició del sacerdot espanyol Antonio Llidó Mengual. Com a prova del seu menyspreu a la condició humana, Romo va dir en una ocasió que li agradava el qualificatiu de “torturador” com a epitafi per a la seva tomba.
05/07/2007 / Barcelona
Osvaldo Romo, un dels més cruels torturadors de la dictadura de Pinochet, serà enterrat avui entre fortes mesures de seguretat
Osvaldo Romo Mena, considerat un dels més destacats torturadors durant la dictadura d'Augusto Pinochet a Xile, va morir el 4 de juliol a causa d'una aturada cardiorrespiratòria en un hospital penitenciari. Romo, de 70 anys, estava involucrat en més d'un centenar de casos de detinguts desapareguts i sumava condemnes de 92 anys de presó. Entre els casos pels quals va ser processat i condemnat figura el segrest i desaparició del sacerdot espanyol Antonio Llidó Mengual. Com a prova del seu menyspreu a la condició humana, Romo va dir en una ocasió que li agradava el qualificatiu de “torturador” com a epitafi per a la seva tomba. Entre els casos pels quals Romo va ser condemnat es troba el del segrest i desaparició del sacerdot espanyol Antonio Llidó Mengual. El religiós va arribar a Xile al 1969 i va desenvolupar la seva missió pastoral i social fins a setembre de 1973 a la ciutat de Quillota, a 100 quilòmetres al nord de Santiago. Després del cop d'Estat de l'11 de setembre d'aquest any, es va refugiar a la capital xilena, on va ser detingut un any després. Llidó, de 38 anys quan va ser detingut, era membre del moviment Cristians pel Socialisme i va ser vist per darrer cop amb vida en un centre de detenció conegut com a Cuatro Álamos.A més, Romo Mena va ser condemnat pels casos de la periodista Diana Aron Svigilsky, el comptador Manuel Cortez Joo i Ofelio Lazo, tots militants del Moviment d'Esquerra Revolucionària (MIR) detinguts i desapareguts al 1974. El torturador mai es va penedir dels seus crims; fa alguns anys, en una entrevista amb el Canal Univisión, va afirmar que el gran error de la dictadura de Pinochet (1973-1990) va ser haver deixat esquerrans vius.Una cosa bona“Jo sempre li deia al meu general (Manuel Contreras, cap de la Dina, la policia secreta de la dictadura) que no cal deixar a cap ‘periquito viu”, va afirmar per nomenar, a continuació, a quatre dirigents socialistes als quals, si tingués l'ocasió, assassinaria. Sobre l'epitafi en la seva làpida mortuòria, va afegir: "Podria dir... un torturador. Per a mi això és una cosa bona. Jo crec que el que vaig fer ho tornaria a fer".Alguns supervivents de la Villa Grimaldi, el més conegut centre de tortures de la Dina, han assegurat que Romo era un sàdic que no només violava personalment a les presoneres, sinó que a més utilitzava gossos i les introduïa rates en la vagina; a més, gaudia de forma especial amb l'aplicació d'electricitat, sobretot si el torturat era algun antic conegut.Traïdor o infiltrat?Romo Mena es va fer conegut abans del cop militar de setembre de 1973 com a agitador ultraesquerrà en barris obrers, membre del Partit Socialista Popular i simpatitzant del MIR. Després del cop, va aparèixer en els mateixos barris d'uniforme militar detenint els seus amics i coneguts; en els cercles d'esquerra encara es debat si va canviar de bàndol o si més aviat, i com sembla, va ser sempre un infiltrat en el moviment popular.
