Casa America Catalunya

“L’actual escenari polític a l’Equador és conseqüència directa de la manca d’unitat de les esquerres del país”, segons ha afirmat a Casa Amèrica Catalunya el líder indígena Auki Tituaña. En una conferència sobre el moment polític i social del país, Tituaña ha destacat que la crisis política del país -9 governs diferents en 10 anys- respon a les inexistents aliances entre partits i a la falta de liderat nacional. Tal i com ha reconegut Tituaña, és precisament aquesta manca d’aliances el que ha provocat l’alta acceptació de Correa.

“Les paraules de Benet XVI suposen menyspreu i desconeixement i són una greu equivocació”, afirma en la següent entrevista el dirigent indigenista equatorià Auki Tituaña en relació amb les polèmiques afirmacions efectuades pel Papa durant la seva recent visita al Brasil segons les quals, la religió catòlica imposada pels conquistadors “en cap moment va suposar una alienació de les cultures pre-colombines ni tampoc va ser una imposició d'una cultura estranya”. Auki Tituaña, que aquest dimecres 16 de maig pronunciarà una conferència a Casa Amèrica Catalunya, és alcalde de la localitat de Cotacachi, premiada internacionalment com a model de democràcia participativa i desenvolupament sostenible, i és el responsable polític indigenista de major ascendència a Equador.

Diversos membres sindicals han destacat a Casa Amèrica Catalunya la necessitat de fer projectes de cooperació compartida entre països en matèria sindical i de promoure l’agrupació. Això permetria fer front al discurs de govern i empreses en defensa de les indemnitzacions pel tancament i deslocalització d’empreses. Així ho ha afirmat Josep Bell, membre de la coordinadora estatal de telefònics en un acte sobre la deslocalització d’empreses organitzat per l’Associació Código Libre i la Central de Treballadors de l’Argentina (CTA).

L’escriptor mexicà Carlos Monsiváis ha donat suport, en una conversa mantinguda amb periodistes a Casa Amèrica Catalunya, a la política de Calderón en la seva lluita contra el narcotràfic i a la intervenció de l’exèrcit per controlar el clima de violència organitzada en que està immers el país. Per l’intel•lectual mexicà, el narcotràfic, que ja s’ha cobrat entre 700 i 1.000 víctimes en el que portem d’any, s’ha convertit en el problema visible més greu del país. Tot i ser un declarat activista d’esquerres, Monsiváis ha donat el seu suport a Calderón per fer així de contrapès a les visions “derrotistes” d’altres sectors de població i ha assegurat que en matèria de narcotràfic “no hi ha dretes o esquerres”.

L’escriptor i periodista mexicà Carlos Monsiváis ha enmarcat la figura de la pintora Frida Kahlo en la d’una icona que ha passat a l’història per ser principalment “l’autora d’ella mateixa i el seu patiment”, així com per representar el “centre de la cultura popular i l’art nacional del país”. En una conferència a Casa Amèrica Catalunya sobre la vida de l’artista, Monsiváis ha destacat el poder d’aquesta per fer visible “l’essència nacional i la mexicanitat que la modernitat destrueix”, però sempre a partir de la pròpia vida i el propi dolor, és a dir, a partir d’autoretrats melancólics en els quals el sofriment es revela de forma despiatada com una constant.

Casa Amèrica Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest dijous 10 de maig, unes hores abans de la seva inauguració oficial, l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, un recorregut pels 96 anys d'història de Casa d'Amèrica de Barcelona, nascuda el 1911 i de la qual l'actual Casa Amèrica Catalunya és hereva de la seva tradició iberoamericana. La mostra recull fotografies d'època, documents i tractats de gran valor històric i cultural. L'acte de presentació ha estat presidit per la comissària de l'exposició i directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, la historiadora i responsable de la mostra, Gabriella Dalla Cort i Jorge Vehils, fill del fundador i director de la primera Casa Amèrica de Barcelona, Rafael Vehils.

Casa Amèrica Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest dijous 10 de maig, unes hores abans de la seva inauguració oficial, l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, que reflecteix els 96 anys d'història del centre americanista. La mostra és un recorregut en imatges des de la seva fundació al 1911 fins als nostres dies. L'acte ha estat presidit per Marta Nin, comissària de l'exposició i directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Gabriella dalla Corte, historiadora i responsable de la mostra i Jorge Vehils, fill del fundador i director de la primera Casa d'Amèrica de Barcelona, Rafael Vehils, que es va exiliar a Argentina durant la guerra civil espanyola. Durant la presentació, Gabriella dalla Corte ha destacat el caràcter hereditari de l'actual Casa Amèrica: “Tothom que entra a Casa Amèrica de Catalunya s'adona que és l'herència de l'antiga seu americanista”.

“L’exposici

Casa Amèrica Catalunya ha presentat als mitjans de comunicació aquest dijous 10 de maig, unes hores abans de la seva inauguració oficial, l'exposició “Casa Amèrica Catalunya. Un trajecte centenari”, que reflecteix els 96 anys d'història del centre americanista. La mostra és un recorregut en imatges des del naixement de la fundació, en 1911 fins als nostres dies. Marta Nin comissaria de l'exposició i directora adjunta de l'actual seu americanista ha afirmat: “Aquesta exposició no hagués estat possible sense la primera Casa de América de Barcelona”. Nin també ha destacat el paper de les persones que es van encarregar de conservar els documents perquè avui fora possible aquesta exposició. Per la seva part Gabriela Della Corte, historiadora i encarregada de la mostra ha confessat: “Tothom que entra a Casa Amèrica Catalunya s'adona que és l'herència de la seu americanista”. A la inauguració també ha assistit Jorge Vehils, fill del fundador i director de la primera Casa d'Amèrica de Barcelona, Rafael Vehils, que es va exiliar a l’Argentina durant la guerra civil espanyola.

La “impressionant qualitat” de la música i la figura de nombrosos “compositors punters” són dues de les característiques que defineixen el moment musical que viu Mèxic en aquests moments. Tal i com ha destacat el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Bonastre en la conferència “Mèxic: del virregnat al món contemporani”, aquest país va ser un dels principals receptors de música europea al llarg del segle XIX, principalment classicisme i romanticisme. Tot i que aquesta música es desenvolupà de forma coetània a les dues bandes de l’Atlàntic, Llatinoamèrica és a hores d’ara i des del punt de vista musical, “una gran desconeguda” pel públic majoritari.