Casa America Catalunya

Diversos acords de cooperació i una declaració conjunta entre Cuba i Espanya són els resultats palpables de la visita de dos dies del ministre d’exteriors espanyol Miguel Ángel Moratinos a Cuba. Després de reunir-se amb el president cubà en funcions des del passat 31 de juliol, Raúl Castro, amb el ministre d’exteriors cubà, Felipe Pérez Roque i amb els vicepresidents Carlos Lage i José Ramón Fernádez, la cooperació per al desenvolupament és un dels principal acords aconseguits per ambdós executius. (A la imatge el ministre d'exteriors espanyol Miguel Ángel Moratinos)

Desenes d'argentins han acudit avui al Consolat argentí de Barcelona per realitzar-se unes proves de sang amb la finalitat de facilitar la identificació dels seus familiars desapareguts durant la Dictadura militar argentina. Les proves han estat fetes per Darío Olmo, antropòleg forense i un dels membres de l'Equip Argentí Antropològic Forense (EAAF). Les mostres recollides seran dipositades al banc de dades genètic del EAAF per a futures identificacions. (Al centre de la imatge, Darío Olmo durant la confèrencia del dijous passat, 29 de març, al Museu d'Història de Catalunya)

La pel·lícula argentina “A través de tus ojos” va ser la guanyadora del premi al millor llargmetratge de la 13a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida i del premi al millor actor, que va recaure en el protagonista d'aquest film, Pepe Soriano. La coproducció hispano-argentina “Abrígate”, de Ramón Costafreda, va rebre el premi del públic, el de TVE i el guardó a la millor actriu, que va ser per a l'espanyola María Bouzas. La millor opera prima també se li va concedir a una pel·lícula argentina, “Chile 672”, i el millor director va ser l'argentí Marcelo Paván per “La punta del Diablo”. El premi al millor guió, concedit per Casa Amèrica Catalunya va recaure en Manuel Peréz Paredes per (a la imatge, després de rebre el premi per Marta Nin, adjunta a direcció de l’entitat) “Páginas del diario de Mauricio”, una producció hispano-cubana.

Els bolivians ja són la segona comunitat llatinoamericana més nombrosa a Espanya després de l'equatoriana. Es calcula que els bolivians residents en territori espanyol amb o sense papers sumen les 200.000 persones. En aquest primer trimestre del 2007 la presència d'immigrants del país andí a Espanya s'ha multiplicat per 5, degut a la carrera contrarellotge portada a terme abans de l'entrada en vigor de l'exigència de visat, requisit que aquest diumenge 1 d'abril és de compliment obligatori.

Javier Ávila Moreno, antropòleg peruà i doctorant la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat a Casa Amèrica Catalunya la identitat homogènia i el sentit de col•lectivitat de la comunitat peruana. En el marc de la conferència “Immigració, cultura i xarxes socials”, Ávila ha presentat els resultats preliminars del seu treball de comparació entre les comunitats peruana i argentina. A partir de diverses entrevistes, l’antropòleg ha contraposat el sentiment de pertinença col•lectiva i familiar dels peruans a la condició més individualista dels immigrants argentins. Tot i que en la majoria de casos les dues comunitats han marxat de la seva mare pàtria a causa de les crisis econòmiques, mentre els primers entraren al país de forma il•legal trobant així un fort xoc cultural a causa de l’idioma, els segons entraren rescatant els seus orígens comunitaris i inserint-se posteriorment al mercat laboral dels autòctons.

El caos s'ha apoderat dels aeroports de Santa Cruz i Cochabamba (Bolívia) on milers de passatgers bolivians s’amunteguen a la recerca de vols cap a Espanya, abans que el pròxim 1 d'abril se'ls exigeixi el visat d’entrada a territori de la Unió Europea. Les condicions en les quals es troben aquestes persones són alarmants ja que desateses i sense menjar esperen amb desesperació notícies sobre els seus vols. Alguns dels afectats han convocat una vaga de fam, altres busquen assessorament legal i per a la majoria el somni d'arribar a Espanya s'esvaeix.

Darío Olmo, membre fundador de l’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF), ha afirmat, en una xerrada celebrada al Museu d’Història de Catalunya, que Argentina és el país "on s’ha arribat més lluny en la recuperació i identificació de desapareguts”. La impecable trajectòria i prestigi de l’EAAF es posarà ara al servei del Govern de Catalunya i Darío Olmo aprofitarà la seva estada a Barcelona per assessorar els experts de la Generalitat que detallen l’anomenada “llei de foses” amb la que es preten regular la recerca de desapareguts víctimes de la guerra civil espanyola i la repressió franquista. (Al centre de la imatge, Darío Olmo durant la seva intervenció)

Darío Olmo, membre fundador de L’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF), ha afirmat que “Argentina es el país donde más lejos se ha llegado en la recuperación e identificación de desaparecidos”. Per aquest motiu, els consells de l’antropòleg serviran per assessorar al govern català en la seva “llei de fosses”. En un acte al Museu d’Història de Catalunya, Olmo ha explicat el procés d’exhumació i els resultats obtinguts en el seu treball a la fossa de San Vicente de la regió de Córdoba.

Entre 800 i 1.200 bolivians estan arribant cada dia a Espanya i els vols entre La Paz i Madrid s’han multiplicat per cinc. Aquest espectacular fluix migratori del país andí cap a la península ibèrica es producte del fet que, a partir del diumenge 1 d’abril, qualsevol ciutadà bolivià que vulgui entrar a Espanya haurà de dur un visat expès pel consolat espanyol. Fins a aquest dia, els bolivians encara podran arribar a Espanya com a turistes, circumstància que ha facilitat que molts s’acabin quedant al país de forma il·legal un cop caducats els tres mesos d’estada que el seu presumpte estatus de visitants els otorga. “La visa és un mal necessari”, admet Elsa Oblitas, presidenta del Centro Boliviano Catalán. (A la imatge, recreació del carnaval de la ciutat boliviana d’Oruro a Casa Amèrica Catalunya)

El realitzador argentino-català Francisco Blanes ha presentat el seu documental “Sóc català, en Argentina” com un “exercici de fragmentación en un món que se me fa petit”. Al llarg dels 50 minuts del film, Blanes fa un camí en la cerca del paraís perdut dels emigrants i enllaça des d’un punt de vista subjectiu, la realitat i l’emoció. El director, que és besnét d’un català i com a tal ha volgut conèixer part de les seves arrels amb el documental, hi apareix també com a actor i amb una barretina es passeja per alguns dels casals catalans a Argentina.