Casa America Catalunya

L'auditori de Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari de la presentació del llibre “L'afusellament de Penina”, de l'argentí Aldo Oliva, en un acte presidit per l'alegria després de la feliç recuperació d'una obra que va ser segrestada i destruïda per la Dictadura militar argentina de 1976. “Sense tapa i sense referència bibliogràfica, havia un exemplar amagat en un bagul de manera que algun dia fos descobert”, ha explicat Antonio Oliva, professor de la Universitat Nacional de Rosario i fill de l'autor d'una obra que narra l'assassinat, en aquesta ciutat argentina, de l'anarquista català Joaquim Penina, el primer “desaparegut” de la Dictadura del general Uriburu al 1930. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Florència Rovetto, de la Plataforma Argentina contra la Impunitat; Marta Nin, Adjunta a Direcció de Casa Amèrica Catalunya; Antonio Oliva; Margarida Aritzeta, directora d'Acció Departamental de la Generalitat de Catalunya, i Lluís Ferran Toledano, historiador, durant la presentació del llibre).

“La recuperació del president cubà, Fidel Castro, ha experimentat una "acceleració", malgrat que després d'una malaltia prolongada cal descansar i "protegir-lo", ha declarat el vice-president del país, José Ramón Fernández. "Hi ha una acceleració en la recuperació", ha assenyalat Fernández, que ha anat a una recepció oferta a la residència de l 'Ambaixador d'Espanya a l'Havana, Carlos Alonso Zaldívar, amb motiu de la visita a Cuba de la secretària d'Estat espanyola d'Immigració i Migració, Consol Rumí, informa l'agència EFE.

El politòleg, escriptor i director de la revista cubana de ciències socials i estudis culturals “Temas”, Rafael Hernández, i la psicòloga social i professora de la Universitat de l'Havana, Daybel Pañellas, han afirmat a Casa Amèrica Catalunya que la naturalitat amb la qual l'illa ha acollit la malaltia i allunyament del poder del president del país, Fidel Castro, evidència que “la continuïtat de la revolució és en mans de la societat cubana”. “Des de juliol de l'any passat es demostra que el Govern de Cuba no depèn d'un sol home. Al segon dia ja no es parlava de la malaltia de Castro”, han afirmat en el transcurs de la conferència “Cuba, la transició en curs” davant un nombrós públic. “Per als cubans, Fidel Castro no és Franco, Pinochet o Mao”, ha puntualitzat Hernández.

SAR el Príncep d'Astúries presentarà aquest 14 de març el Pla Iberoamericà d'Alfabetització que pretén alfabetitzar a 34 milions d'iberoamericans entre 2007 i 2015. Aquest pla, que es presentarà a la Casa de América de Madrid, va ser un encàrrec de la Cimera de Salamanca (celebrada l'octubre de 2005) a la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) i ha estat elaborat per l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI) amb el patrocini de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). A Llatinoamèrica existeixen més de 34 milions d'adults analfabets i 110 milions de persones, un 40 per cent de la població, que no han acabat els estudis de primària.

El polit

El jutjat número 2 de Móstoles (Madrid) ha citat a declarar aquest dilluns 12 de març a l'expresidenta de la República Argentina, María Estela Martínez Cartas, més coneguda com a Isabelita, sobre el possible embargament dels seus comptes per valor de més de 5,8 milions d'euros, uns 7,7 milions de dòlars, informa l’agència EFE. La titular de la sala, Pilar Saldaña, ha fixat una audiència amb Isabelita i la Fundació per la Pau i l'Amistat dels Pobles (FUNPAZ), que la va demandar fa quatre anys per "recuperar" 7.758.747 dòlars, més els interessos generats durant els últims anys, com a part del llegat de Juan Domingo Perón, amb qui María Estela va estar casada, segons fonts de la Fundació.

Un jutge argentí ha ordenat la detenció del dictador Reynaldo Bignone (a la imatge), últim president de la Dictadura militar d'Argentina (1976 –1983), en el marc d'una causa per violacions als drets humans. Bignone, processat com a presumpte responsable de segrestos il·legals i homicidis durant la dictadura, ha ingressat pres a l'Institut Penal de les Forces Armades a Campo de Mayo, el mateix lloc on va funcionar el centre clandestí on es van cometre violacions als drets humans que ara se li imputen, recorda en la seva edició d'avui el diari argentí Página/12 que ha recollit la notícia amb aquests incisius titulars: “A Campo de Mayo perquè exerciti la memòria” i “Sempre es torna al lloc del crim”.

El jutge xilè Víctor Montiglio ha processat 19 exmilitars per la mort i desaparició a l’any 1976 de la direcció clandestina del Partit Comunista de Xile, informa l'agència EFE. La resolució afecta un tinent coronel i quatre suboficials de l’Exèrcit, dos suboficials de l'Armada, quatre suboficials de la Força Aèria i vuit suboficials del cos de Carrabiners. Els inculpats estan actualment retirats .La desaparició de la cúpula del Partit Comunista de Xile és coneguda com el cas “Calle Conferencia”. Aquests processats s’afegeixen als nou que ja són a la presó, com Manuel Contreras (a la imatge), excap de la Direcció d'Intel·ligència Nacional (DINA), i César Benavides, exministre de l'Interior i exintegrant de la Junta Militar. El nombre d'exagents encausats ja puja a 45.

La gira pel Brasil, Uruguai, Guatemala, Mèxic i Colòmbia del president dels Estats Units, George Bush, evidència el malestar i rebuig que provoca la política de l'administració nord-americana a la regió. Així, els presidents de Bolívia i Equador, Evo Morales i Rafael Correa, respectivament, han estat convidats a un miting en contra de Bush que protagonitzarà a Buenos Aires l'enemic acèrrim dels nord-americans, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, en una convocatòria de les Madres de la Plaza de Mayo. I a Brasil, es dóna la circumstància que la formació del president Lula da Silva, el Partit dels Treballadors (PT), recolza les mobilitzacions convocades en contra de la visita del mandatari nord-americà. Estats Units ha contraatacat denunciant violacions dels drets humans a Cuba i Veneçuela.

Amèrica Llatina acull amb fredor, quan no recel, la pròxima gira del president dels Estats Units, George Bush, pel Brasil, Uruguai, Colòmbia, Guatemala i Mèxic. Molts analistes atribueixen aquest viatge a l'interès estratègic de l'administració nord-americana de contrarestar la creixent influència del president de Veneçuela, Hugo Chávez, a la regió. Bush, per la seva banda, ha començat a escalfar motors i ha manifestat el seu compromís amb una Amèrica Llatina “menys desigual i més transparent”, informa BBC Mundo. Un missatge que no cala, especialment entre els centenars de milers de ciutadans llatinoamericans que s'han vist obligats a emigrar víctimes de les desigualtats socials i econòmiques sofertes als seus països després d'anys de polítiques neoliberals imposades pels Estats Units. (En la imatge, portada de l'edició barcelonina del diari Latino, destinat a la nombrosa colònia de llatinoamericans assentats a la capital catalana i voltants)