Andrés Antillano, psicòleg criminalista i testimoni dels fets dels dies 11, 12 i 13 d’abril del 2002 a Veneçuela, ha qualificat a Casa Amèrica Catalunya aquell cop d’estat contra el president Hugo Chávez i la posterior mobilització popular com a “recorregut dantesc” en el qual es passà de l’infern al cel en pocs dies. Després de la projecció del documental “La revolució no serà televisada”, de Kim Bartley i Donnacha O’Briain, Antillano ha fet un repàs als fets del cop d’estat i ha destacat el paper de la resistència popular que va permetre canviar la història i el cop. (A la imatge, Andrés Antillano i la cònsol de Veneçuela a Barcelona, Belén Rojas)
12/04/2007 / Barcelona
El psicòleg i criminalista Andrés Antillano subratlla el paper del poble veneçolà en la derrota del cop d’estat contra Hugo Chávez fa 5 anys
Andrés Antillano, psicòleg criminalista i testimoni dels fets dels dies 11, 12 i 13 d’abril del 2002 a Veneçuela, ha qualificat a Casa Amèrica Catalunya aquell cop d’estat contra el president Hugo Chávez i la posterior mobilització popular com a “recorregut dantesc” en el qual es passà de l’infern al cel en pocs dies. Després de la projecció del documental “La revolució no serà televisada”, de Kim Bartley i Donnacha O’Briain, Antillano ha fet un repàs als fets del cop d’estat i ha destacat el paper de la resistència popular que va permetre canviar la història i el cop.
“Una fórmula exacta, d’una intel·ligència atroç i una equació inexorable a la qual faltà un component: el poble”. Amb aquestes paraules definia el psicòleg criminalista el cop d’estat contra el president Chávez. Segons aquest, el cop del 2002 marcà el patró dels cops d’estat del segle XXI els quals convertiran des de llavors la política en una tècnica calculable “al servei dels interessos”. L’intent de desastabilització de la política va comptar també amb el suport d’un altre actor, els mitjans de comunicació. En paraules d’Antillano, el cop d’estat va ser una “superproducció televisiva amb una lamentable pèrdua d’extres i amb la participació encoberta dels militars”.
“El bateig de foc”
Els 3 dies que va durar el conflicte van culminar al 13 d’abril amb la maduresa definitiva de la mobilització popular en la qual el poble passà de ser un actor invisible a convertir-se en portaveu i a apropiar-se del fet comunicacional. I fou precisament aquest tercer poder, al marge del govern i de l’oposició, el que va incitar als militars a retirar el suport als colpistes. Per a Antillano, l’actuació popular als carrers marcà la successió dels esdeveniments fins al darrer dia.
El model de la República Bolivariana de Veneçuela
L’arribada de Chávez al poder al 1998 va permetre paliar la situació de crisi que es vivia al país a causa del model neoliberal i els sectors populars van poder participar del poder en certa mesura. No obstant, i malgrat l’excessiu protagonisme del president Chávez en la política actual, Antillano ha subratllat que “no és Chávez, sinó milions de persones les que han pres la política com a una forma de vida”.
