Casa America Catalunya

El 8,7% de la població espanyola, 3.880.000 persones, ha nascut fora del país, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) actualitzades a data 1 de gener de 2006, donades a conèixer aquest dimarts 25 de juliol. El col·lectiu de forans més nombrós és l'agrupat sota el nom de “sud-americans”, amb 1.214.400 persones, el 31,26% sobre el total d'estrangers. La comunitat boliviana és la que més ha crescut percentualment a Espanya en els últims mesos, amb un increment del 35%, seguida de prop per la brasilera, que ha augmentat en un 24%. Catalunya és la comunitat amb major presència d'estrangers: 886.800 persones sobre un total de 7.083.600 residents, el que significa el 12,5% de la població. (A la imatge, estudiants d’arreu del món becats per l’AECI en un acte celebrat recentment a l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya)

“La prevalença dels crims i les amenaces contra periodistes a Colòmbia han conduït, de manera gradual, a la interiorització d'un esperit intimidat, que ha fet que molts informadors i reporters, a vegades gairebé sense adonar-se’n, sense tenir-ne consciència clara, s'autocensurin. (No només els periodistes colombians han interioritzat la intimidació: també el ciutadà comú tem, esquiva, es retreu d'opinar sobre moltes coses. Així, una lectora del diari El Tiempo de Bogotà escrivia, a propòsit d'una columna sobre aquest tema: “…fa pocs anys, un senyor espanyol, al cap de poc temps d'arribar a Colòmbia, em va dir: "la gent té molta por aquí, això es nota". (A la imatge, Bernardo Gutiérrez i la directora de MPP, Gloria Ortega, durant una intervenció al Col·legi de Periodistes de Catalunya)

Fa alguns anys que als sectors professionals de Barcelona i Catalunya es parla de crear un certamen dedicat a mostrar la realitat teatral dels països llatinoamericans, una societat amb la que no cal demostrar els vincles històrics i culturals que ens uneixen i de la qual, i fruit dels nombrosos fluixos migratoris de les últimes dècades, tenim destacats representants i ambaixadors i, el més important, un públic motivat. És així com neix ULLS, el nou Festival Internacional de Teatre Llatinoamericà de Catalunya, que se celebrarà a Barcelona entre el 12 i el 17 de setembre.

Ja és en marxa la primera Cimera del Mercosur amb Veneçuela com a membre ple. Ahir a la nit, després de l'arribada a Córdoba (Argentina) del líder cubà Fidel Castro, el president argentí Néstor Kirchner va oferir un sopar en honor als caps d'Estat que assisteixen a la trobada. Avui és el torn de les deliberacions entre els mandataris, informa l'edició digital del diari Clarín.

El Taita Shaman José Quimbo Pichamba, llicenciat en Arqueologia i Jurisprudència a les Universitats Central i Catòlica d'Equador i antic secretari d'Assumptes Indígenes al seu país, ha conclòs el seu periple per Catalunya amb una conferència-ritual a l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya. La cosmologia andina i el pensament indígena, àmbits de referència de José Quimbo, són en alça en mostra del retorn del temps sagrat “Pachakutin”, període sagrat de 500 anys de durada que es va iniciar al 1992, mig mil·lenni després de l'arribada dels espanyols a Amèrica. “Estem en temps de la revelació de les profecies”, afirma el Taita Shaman.

El dilluns 24 de juliol, a les 20:00 hores, i en el marc del cicle “La mirada aliena”, es projectarà a l’auditori de l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya la pel·lícula “Perdita Durango”. Aquesta sessió estava programada per al passat dilluns 17 de juliol, però la projecció d’aquest film del director espanyol Alex de la Iglesia es va haver d’ajornar a causa d’una avaria en el subministrament elèctric.

El catedràtic Vicenç Navarro; la fundadora del col·lectiu “Dones del 36”, Maria Salvo, i un dels “nens de Morelia”, Jordi Llop, van patir en les seves carns les conseqüències de la brutal repressió exercida per la Dictadura feixista del general Franco imposada a Espanya durant 40 anys. Tots tres han participat en la taula rodona “Entre la Guerra Civil i l’exili republicà a Amèrica. A 70 anys del 18 de juliol de 1936” organitzada per l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya i han recordat com la sublevació militar contra el govern legal de la II República va donar pas a un dels períodes més tèrbols de la recent història espanyola. “No hem de recuperar la història sinó canviar-la”, va exigir Vicenç Navarro, en la imatge, dempeus al costat de Maria Salvo.

“Els moviments migratoris són un dels grans reptes del món”. D'aquesta forma, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dibuixat la importància de la Trobada Iberoamericana sobre Migració i Desenvolupament que se celebra dimarts 18 i dimecres 19 de juliol a Madrid sota l'auspici de la Secretaria General Iberoamericana. Qüestions com la migració i el desenvolupament, els drets humans, la ciutadania o la governabilitat migratòria són abordats en una reunió d'especial importància per a la comunitat iberoamericana. (A la imatge, inmigrants llatinoamericans intenten entrar als Estats Units)

Coincidint amb el 70è aniversari de l’inici de la guerra civil espanyola, l’ICCI/Casa Amèrica Catalunya acull avui dimarts 18 de juliol, a les 19:30 hores, la taula rodona “Entre la Guerra Civil i l’exili republicà a Amèrica: A 70 anys del 18 de juliol de 1936” amb la participació de Vicenç Navarro, Catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; María Salvo, lluitadora antifranquista i expresidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i Represaliats, i Jorge Llop, un dels anomenats “Nens de Morelia”, grup de 500 nens de l’Espanya republicana que van ser traslladats a la ciutat mexicana de Morelia per fugir de la guerra. La taula rodona estarà acompanyada per la projecció d’un extracte del documental de Televisió de Catalunya “Els nens perduts del franquisme”, de Montse Armengou. (A la imatge, columnes de republicans travessant la frontera amb França pels Pirineus al 1939).

El pròxim 4 d'octubre finalitza el termini per concórrer al XVI Premi Bartolomé de las Casas 2006 que, convocat de manera conjunta per la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional d'Espanya i la Casa de América, s'erigeix en un dels guardons més prestigiosos en l'àmbit de la cultura i la cooperació llatinoamericana. El XVI Premi Bartolomé de las Casas 2006 està dotat amb 49.040 euros i una medalla amb l'efígie d'aquest frare defensor de la causa indigenista al segle XVI i “distingeix a aquelles persones, institucions o organitzacions que hagin destacat al llarg del temps en la defensa de l'entesa i concòrdia amb els pobles indígenes d'Amèrica, en la protecció dels seus drets i el respecte dels seus valors”, segons s'exposa en l'objecte de la convocatòria.