Casa America Catalunya

El periodista i comunicador Erisvan Bone Guajaj, fundador i coordinador de Mídia Índia, plataforma de comunicació digital formada per indígenes brasilers, subratlla que els "drets dels pobles indígenes són violentats diàriament" per la qual cosa celebra la distinció atorgada per Casa Amèrica Catalunya ja que "dóna veu a la nostra lluita". Un reconeixement que arriba en un moment especialment delicat per als pobles originaris del país, assetjats per diverses adversitats: la pandèmia de la Covid, els incendis i les invasions il·legals, i sovint violentes, dels seus territoris davant la inacció de govern.

Les reaccions a la mort de l'exfutbolista argentí Diego Maradona segueixen aixecant rius de tinta i acalorats debats vers la postura del feminisme davant una icona nacional que també es va distingir pels seus comportaments vexatoris amb les dones. L'evolució de la pandèmia de la Covid-19 i les controvertides eleccions a Veneçuela són altres temes rellevants en l'àmbit iberoamericà.

Noms propis: Mayerlis Angarita, Tanya Saracho, Carlos Manuel Álvarez, Nemonte Nenquimo, Raúl Zurita, Gioconda Belli.

Les il·lustracions d'aquest número, al·lusives a Diego Maradona, són obra de diversos dibuixants llatinoamericans. A la vinyeta central, d'esquerra a dreta, il·lustracions de Rep, Nani Mosquera i Resendiz.

Clarice Lispector ha esdevingut una de les escriptores brasileres més importants en el mapa de la literatura universal, la seva obra, marcada per una mirada especial, en constant reflexió sobre el llenguatge, els límits de la paraula i la condició de l’esser humà, abasta diferent gèneres com son la novel·la, el relat, la crònica, la poesia i els contes infantils.

Per celebrar aquesta efemèride us recomanem especialment el llibre editat per NordicaLibros:

'De natura Florum'. Una bella i cuidada edició il·lustrada per Elena Odriozola i traducció d’Alejandro G. Schnetzer. Originalment publicat al 1971, el text, en forma d’herbari en prosa, s’estructura a partir d’entrades botàniques i de flors amb una poètica molt particular.

Després de setmanes d'aturada a causa de les restriccions per la pandèmia de la Covid-19, l'activitat ha tornat al nostre auditori amb la sessió del cicle Correspondències dedicada a les cartes que es van creuar als anys 60 les escriptores Rosa Chacel, exiliada al Brasil des la guerra civil espanyola, i Ana María Moix, en aquells dies una contestatària i inquieta adolescent. Les actrius Isabelle Bres i Anna Casas han interpretat les cartes sota la direcció escència de Cristina Osorno i l'acadèmica Anna Caballé i l'escriptor Vicente Molina Foix han conversat sobre una relació epistolar que va forjar una amistat entre dues persones que no es coneixien.

Veure video de la sessió Correspondències: Rosa Chacel i Ana Maria Moix.

La sessió 20N, 45 anys després va posar punt i final a Les jornades La Memòria dels Altres sobre Memòria Històrica i Cultura de Pau organitzades per Casa Amèrica Catalunya. Moderats per Rubén Chababo, director del Museu Internacional per a la Democràcia d'Argentina, Isabel Piper, doctora en Psicologia Social; Emilio Silva Barrera, sociòleg i fundador de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH. Espanya), i Jordi Font, historiador i director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, van debatre sobre processos de transició política d'una dictadura a la democràcia com els d'Espanya i Xile i la seva afectació en la Memòria Històrica. I no pas per bé, ja que en tots dos casos aquesta matèria va quedar "sota la catifa".

Veure video de la sessió 20N, 45 anys després.

La mort de l'exfutbolista Diego Armando Maradona ha sacsejat el planeta i ha deixat en estat de xoc a l'Argentina. El Pibe d'or va ser vetllat amb honors d'Estat a la Casa Rosada, la seu del govern de país, entre una passió i desconsol desenfrenats que van obligar fins i tot a una intervenció policial i canviar d'ubicació i escurçar l'horari de la capella ardent. Una mostra que el Pelusa era un mite vivent, malgrat els excessos i polèmiques que l'havien acompanyat als últims temps. Amb la indispensable ajuda dels següents articles intentarem comprendre la força simbòlica d'un personatge que ha passat a formar part de la nòmina de les icones nacionals contemporànies de l'Argentina al costat de Gardel, Evita i el Che Guevara.

Il·lustracions: Se li va agrandir la canxa, per Pedro Strukelj.

Homenatgem un dels millors futbolistes de la història, Diego Armando Maradona, una de les figures més estimades pels seus conterranis i amants de l’esport, la seva llegenda ha sigut i és font d’inspiració i de culte en quadres, cançons, pel·lícules i llibres arreu del món.

Recordant les seves millors gestes futbolístiques, us proposem una selecció de lectures entorn al món del futbol, un esport que remou els sentits de milions de persones, que és capaç d’il·lusionar, enamorar i inspirar molt més enllà de la gespa del terreny de joc.

Més enllà de l'impacte global per la mort de l'exfutbolista i icona nacional argentina Diego Armando Maradona, la celebració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones i Nenes avisa sobre els efectes d'una pandèmia que creix a l'ombra, a Iberoamèrica i arreu del món. El nostre trajecte per l'actualitat també passa pel Perú, Guatemala i el Brasil, entre altres països, i s'atura en l'anàlisi de les prometedores expectatives generades per les esperades vacunes contra la Covid-19.

Noms propis: Helena Urán, Ana Amorós, Germanes Mirabal, Carlos Estévez, Barack Obama, Roxana Coronado, João Paulo Cuenca.

Il·lustracions cortesia del caricaturista xilè Daslav Vladilo, Damivago. Autor de cinc llibre d'humor gràfic, col·labora en la revista impresa MÁS Reino Unido i en els digitals El Desconcierto i Revista Opinión. Podeu seguir el seu treball a través dels seus perfils a Facebook, Twitter i Instagram i del seu bloc Damivago.

Gustavo Meoño, coordinador de l'Àrea de Memòria i Drets Humans de la Fundació per a la Democràcia (Argentina); Jorge Gálvez, director del Museu de la Memòria Indòmita (Mèxic), i Glòria Guzmán, investigadora de l'Institut d'Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional de la Universitat del País Basc, van intervenir a la taula Les disputes per la Memòria, en les jornades La Memòria dels Altres organitzades per Casa Amèrica Catalunya. "És fonamental que hi hagi aquesta preocupació per la Memòria, que es discuteixi, perquè el pitjor que pot succeir és el silenci", ha assenyalat Gustavo Meoño.

Veure sessió Les disputes per la Memòria.

La sessió El repte de recordar davant les noves generacions de les jornades La Memòria dels Altres ha permès contrastar dues realitats en el terreny de la pedagogia de la Memòria a Llatinoamèrica i el Carib. Fabiana Elcarte, coordinadora d'Educació del Museu de la Memòria de Rosario, Argentina, ha explicat els innovadors mètodes que utilitzen per despertar l'interès dels estudiants. I si l'Argentina està a l'avantguarda en aquest àmbit, la República Dominicana és l'altra cara de la moneda. Lluïsa de Peña, directora del Museu Memorial de la Resistència de la República Dominicana, ha traslladat la titànica lluita de la seva entitat per superar el creu i ratlla decretat al seu país després de més de 60 anys de dictadures entre els anys 1916 i 1978. Ramón Castillo, director de l'Escola d'Art de la Universitat Diego Portales de Xile, ha moderat el debat.

Veure sessió El repte de recordar davant les noves generacions.