Casa America Catalunya

Arran la iniciativa de l'escriptor colombià Héctor Abad Faciolince de convidar-nos a conèixer la seva biblioteca, Casa Amèrica Catalunya proposa a diversos autors llatinoamericans apropar-nos a les seves prestatgeries amb rutes guiades per l'interior de les seves cases i descobrir a aquests eterns amics: els llibres.

Inaugurem Biblioteques obertes. Un passeig per les prestatgeries dels escriptors amb l'ideòleg d'aquesta proposta, Héctor Abad Faciolince, autor de l'aplaudida obra El olvido que seremos, entre d'altres. Una ocasió per descobrir les seves lectures i el seu univers literari.

Veure Héctor Abad Faciolince ens presenta la seva biblioteca personal

Nora Cortiñas, cofundadora de Madres de Plaza de Mayo, i Graciela Daleo, supervivent del tenebrós centre de detenció de l'ESMA a Buenos Aires, tenien previst participar en una activitat programada per Casa Amèrica Catalunya al costat de la Plataforma Argentina contra la Impunitat, HIJOS Barcelona, COSOFAM i la Casa de la Solidaritat de Barcelona amb motiu del 44 aniversari del cop d'estat a l'Argentina. La pandèmia del coronavirus ha obligat a suspendre l'acte, però no ha doblegat l'empenta d'aquestes històriques activistes pels drets humans, que ens han fet arribar els seus missatges en sengles enregistraments de vídeo.

Veneçuela, que viu des de fa anys la major crisi del sistema sanitari paral·lela a una llarga crisi política, es troba dins l’òrbita de la regió llatinoamericana on augmenten els afectats per l’expansió del coronavirus. Casa Amèrica Catalunya col·labora des de fa anys amb Salud para Venezuela, organització apolítica sense ànim de lucre que organitza activitats culturals per recollir fons per a l’enviament de medicaments i material hospitalari al seu país.

Imatge: Fotograma d'Está todo bien, documental sobre la repercussió de la crisi sanitària veneçolana en la salut mental.

En la Setmana del Dia Mundial del Teatre recordem la figura d’una d les actrius més universals i referent ineludible per a la història del teatre català, espanyol i llatinoamericà: Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969). L’Any Margarida Xirgu commemora el 50è aniversari de la mort a través de diverses activitats a Catalunya i a Llatinoamèrica, on l’actriu va viure els seus darrers anys. Una d’elles s’havia de dur a terme a Casa Amèrica Catalunya, la presentació del llibre En primera persona, d’Aïda Ayats i Francesc Foguet, curadors vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Mèxic afronta la pandèmia del coronavirus, l’epicentre de la qual comença a situar-se a l’Amèrica del Nord, regió geogràfica que inclou a aquest país durament castigat per la violència associada al tràfic de drogues. En aquest context, us convidem a llegir el conte Un pueblo precioso, de Juan Pablo Villalobos i publicat a la Plataforma digital Drogues, polítiques i violències. A Un pueblo precioso, Villalobos contrasta records de la seva infantesa amb missatges de whatsapp que alerten d’un d’aquests episodis de violència.

Llegir Un pueblo precioso

Cada 24 de març, Dia de la Memòria per la Veritat i la Justícia, l’Argentina commemora l'aniversari del cop d'estat cívic-militar que va donar pas a la Dictadura (1976-1983). En aquest període de ferotge repressió unes 30.000 persones van ser detingudes i/o desaparegudes. L'exposició Ausencias, de Gustavo Germano, fotògraf argentí radicat a Barcelona, aborda aquests fets amb un profund relat sobre la feridora absència de les víctimes reflectida en sèries d'imatges de l'abans i el després. La mostra ha viatjat per tot el món sensibilitzant al públic dels cinc continents. Amb les restriccions obligades per la crisi sanitària global del coronavirus, s’ha presentat aquest 24 de març en format on line, a Facebook i Instagram amb l'enllaç @ausenciasgustavogermano.

IMATGE: Geneviève Jeanningros, neboda de Léonie Duquet, una de les monges franceses segrestades al desembre del 1977 al costat d'altres integrants de l’aleshores incipient agrupació Madres de Plaza de Mayo, i Vera Jarach, membre de Madres de Plaza de Mayo - Línea Fundadora, dialoguen durant la inauguració d'Ausencias a Roma al desembre de 2010.
Imatge cortesia de Gustavo Germano.

Porten més de 1.000 dies sense aigua per un fosc conflicte amb un municipi veí i la irrupció del coronavirus podria agreujar la seva precària situació. Com ens rentarem les mans? es pregunten a San Pedro y San Pablo Ayutla, a la serra d'Oaxaca, en al·lusió a una de les mesures fonamentals per contenir l'expansió de la pandèmia.

Imatge: Karen Rojas Kauffmann (Pie de Página)

Organitzacions ètniques i territorials de la regió del Baudó llancen una desesperada crida d'auxili davant la greu crisi humanitària i de violència que es viu a la zona, considerada fa anys l'últim recés de pau de Colòmbia. "Al Baudó l'amenaça no és el coronavirus, són les bales criminals de grups armats il·legals i de mafiosos delinqüents amb la connivència de la seguretat de l'estat sense que organismes d'índole nacional o internacional es manifestin o actuïn al respecte", denuncien.

Durant aquests dies, se’ns demana –i se’ns demanarà– que, malgrat les pèrdues, les angoixes i les renúncies, totes i tots siguem, al capdavall, protagonistes d’una bona història escrita a partir de valors i consciència. Se’ns demana responsabilitat i civisme per superar una situació crítica. Se’ns anima a pensar que en sortirem reforçats, que serem una societat millor.

L’octubre de 2013, l’Alejo, el Carlos i l’Andrés, tres músics colombians, van arribar a Casa Amèrica Catalunya per fer un concert. Camí del 40è. aniversari de la mort del mestre Pau Casals, els vam convidar a fer una actuació que acabés amb la interpretació d’El cant dels ocells, cançó tradicional catalana que es va convertir en símbol de concòrdia i llibertat l’any 1971, quan el violoncel·lista i compositor d’El Vendrell la va tocar a les Nacions Unides després de rebre la Medalla de la Pau.

En el següent informe, Carlos Malamud i Rogelio Núñez, investigadors del Reial Institut Elcano, analitzen amb precisió quirúrgica els escenaris oberts a l’Amèrica Llatina amb l'arribada de la pandèmia del coronavirus. Els autors aplaudeixen, a diferència del que ha passat als EUA i la Unió Europea, la ràpida adopció de mesures dràstiques en la majoria de països de la regió, encara que adverteixen que això no garanteix “l'èxit" d'evitar el col·lapse dels serveis sanitaris.

Carlos Malamud, catedràtic d'Història d'Amèrica, va intervenir el passat 5 de març a "De l'erosió democràtica a l'explosió de les revoltes socials", primera sessió del cicle Pulsions de Llatinoamèrica que organitzen l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Casa Amèrica Catalunya.

IMATGE: Països més i menys preparats (groc-taronja-vermell) per a una pandèmia segons l’Índex Global de Seguretat Sanitària.