Casa America Catalunya

La Covid-19 ha posat al descobert la necessitat d’ocupar-nos més per la ciència ecològica. En els darrers anys de forma accentuada, fenòmens naturals i emergències de nou encuny han trasbalsat el modus vivendi de les poblacions mundials, i els experts vaticinen un augment d’aquestes situacions si no revertim l’actual tendència a la globalització no sostenible.

Dins la comunitat científica internacional, hi ha dones que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica moderna. Llatinoamèrica n’és una prova. Però sovint les dones no són el rostre més visible de les investigacions conegudes. El cicle Científiques pel Medi Ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverància i èxit en la defensa d’algun àmbit d’investigació de la naturalesa.

Ana Sofía Varela
Llicenciada en Química per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), posteriorment va realitzar un Màster en Tecnologies i Combustibles per al futur, a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), amb la tesi Avaluació de catalitzadors tolerants a CO per a piles de combustible tipus PEM H2/O2. Es va doctorar a la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU) amb la tesi Reducció electroquímica de CO2 i processos relacionats. De l'any 2014 al 2016 va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat Tècnica de Berlín (TUB), on va seguir especialitzant-se en catalitzadors per a la reducció de CO2. L'any 2016 es va incorporar a l'Institut de Química (IQ) de la UNAM-Mèxic com Investigadora del Departament d’Inorgànica.

Per les seves investigacions sobre l'aprofitament del diòxid de carboni, Ana Sofía Varela va ser nomenada en l'any 2019 una de les 15 joves científiques més prometedores de tot el món per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura ( UNESCO) i Fundació L'Oréal.

Al Departament de Fisicoquímica de l'IQ, Ana Sofia Varela va iniciar la seva línia de recerca en electrocatàlisi: l'aprofitament d'energia elèctrica per generar reaccions químiques que puguin modificar les propietats del diòxid de carboni i convertir-lo en algun altre compost a base de carboni, com a combustibles sostenibles i compostos que puguin servir per a la indústria química.

Antonio Cerrillo
És un dels periodistes pioners de la informació medioambiental a Espanya: és periodista especialitzat en medi ambient al diari La Vanguardia des de fa 3 dècades. Ha rebut una vintena de premis periodístics, entre els quals el Premi Nacional de Periodisme Ambiental 2004. Ha publicat Emergencia climática. Escenarios del calentamiento y sus efectos en España (Librosdevanguardia) i és coautor del llibre Periodismo ambiental, anàlisis de un cambio cultural en España.

Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, la feina el va portar a la informació ecològica, concretament en la conservació de la biodiversitat, el canvi climàtic, la destrucció de la capa de l’ozò o els problemes ambientals que afecten el nostre país com els relatius a l’aigua o els residuus. En periodisme d’investigació, va portar a la llum la contaminació de l’embassament de Flix (riu Ebre), que durant decenis va ser un abocador industrial subaquàtic.

“Quan parlem del clima no només volem parlar de l’augment de les temperatures, sinó també de causes i solucions, de mesures per canviar el nostre model energètic. La divulgació ens remet a l’anhel d’un canvi social profund que solucioni aquests problemes ambientals”. Antonio Cerrillo.