Com a prèvia de la diada de Sant Jordi i per tercer any consecutiu, un dels grans noms de la literatura llatinoamericana va convocar de nou un espai de lectura i escolta compartida. Divendres 10 d’abril passat, cinquanta-vuit veus van llegir de manera ininterrompuda i durant cinc hores la novel·la Aprendizaje o El libro de los placeres l’autora brasilera Clarice Lispector en un ritual íntim i col·lectiu organitzat per Casa Amèrica Catalunya i la Biblioteca Gabriel García Márquez.
13/04/2026 / Biblioteca Gabriel García Márquez (Plaça Carmen Balcells Segalà, 1, Barcelona)
Cinc hores d’univers Lispector a través de la lectura i l’escolta compartida
Un faristol al centre, pel qual anaven passant cada cinc minuts els lectors i les lectores, dues fruiteres disposades amb cura a cada lateral de l’escenari —en una d’elles, una poma vermella mossegada, símbol del despertar i del desig de la Lori, la protagonista de la novel·la—, l’intens i constant aroma d’un gessamí i el gust d’un suc de poma que donava la benvinguda als assistents, van crear una atmosfera que semblava suspesa fora del temps. La novel·la de Lispector ens parlava des de diferents llocs, la literatura es va convertir en experiència sensorial.
La lectura va començar en la llengua en què va ser escrita la novel·la i amb les veus de Fernando Sousa Leite i Gabriela Caldeira Corsino, cònsol adjunt i vicecònsol del Brasil a Barcelona, respectivament. A partir d’aquí, la història d’aprenentatge, d’amor i de plaer entre la Lori i l’Ulisses va transitar en portuguès, castellà i català (gràcies a l’editorial Club Editor, que va avançar alguns fragments de la futura edició catalana de la novel·la), en un diàleg de llengües que n’amplificava la ressonància. “Escoltar el text en diferents idiomes et fa entendre que convivim amb aquestes llengües”, apuntava una de les participants, la xef brasilera Sara Lemos, a qui li va semblar “molt bonic escoltar la persona que va llegir després de mi en català: em va semblar la cosa més bonica, com si aquest llibre hagués estat escrit en aquesta llengua”.
Per a molts, la veu, més que la pàgina, va ser la porta d’entrada al món de Lispector, “una autora amb una capacitat extraordinària per crear imatges amb molt poques paraules, que sovint et deixen profundament trasbalsat per la manera com descriu els sentiments i la distància entre les persones”, segons Xavi Vidal, fundador de la llibreria No Llegiu.
La lectura ininterrompuda va reunir escriptors, actors, llibreters, acadèmics i representants institucionals en un mateix gest: llegir i escoltar junts. “Aturar-se i llegir col·lectivament en veu alta em sembla un acte simbòlic, polític i fonamental per a la literatura i per a la vida”, afirmava l’escriptora Belén López Peiró. En aquesta comunitat efímera, on algunes persones del públic seguien el text amb el llibre a les mans, la lectura deixava de ser un acte solitari per convertir-se en experiència compartida.
No era només un homenatge a una autora, sinó també una manera d’habitar la seva obra.
Lispector —“profunda, misteriosa i senzilla”, en paraules d’Elena Losada, traductora de part de la seva obra al castellà— apareixia en cada fragment com una escriptura que interpel·la des de dins. “Desperta un fenomen que anomenaria ‘encantament’: quan comences a llegir-la o llegeixes tres pàgines, o ja en tens prou o es produeix aquest encantament”.
Per a alguns assistents, la lectura ininterrompuda ja s’ha convertit en una estimulant tradició, “un punt de trobada entre Catalunya i Amèrica”, en paraules del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia. Per a d’altres, era una primera vegada, sent “una experiència molt bonica en saber que hi ha gent que està entrant en el mateix món que tu mentre llegeixes”, va confessar una descobridora de la novel·la, l’actriu Clara Barniol. Però en tots persistia la mateixa impressió en sortir: la d’haver compartit un temps diferent, una forma de lectura més conscient, més atenta, més viva, sensorial. Com si, durant unes hores, el murmuri del món s’hagués aturat per escoltar Clarice.
Gràcies a todos els lectors i lectores que van formar part d’aquest ritual: Fernando Sousa Leite, Gabriela Caldeira Corsino, Ferran Burguillos, Belén López Peiró, Justo Barranco, Marta Nin, Joan Guardia, Xavi Vidal, Joan Subirats, Adriana Pacheco, Andreia Sánchez Moroni, Màrius Serra, Amilcar Vargas, Luciana Castelo, Claudia Etcheverry, Lorenzo García, Fernando Unzueta, Clara Barniol, Cristina Osorno, Lucía Leandro, José Guerra, Neyse Lima, Florencia Borgoglio, Elena Losada, Carme Solé Vendrell, Tiago Alvés Costa, Isabelle Bres, Cristina Conte, Cecilia Picún, Diogo Moretti, Marta Pérez i Solé, Constanza Ternicier, Anna Caballé, Breno Pentagna, Gabriela Rojman, Irene Cabré, Carles Masdeu, Sara Lemos, Silvia Brun, Carlos Zanón, Luciana Martins, Rosa Ribas, Antonio Iturbe, Veronika Paulics, Esteban Moleres, Concepción Araujo, Fernanda Bustamante, Beatriz Bowles, Teresa Cruz, Verónica Nieto, Clara Nascimento, Miriam Reyes, Fernanda García Lao, Sergio Alessandria, Juan Pablo Villalobos, Antonella Posso, Pablo Capuz Ortega i Sergio Jaramillo.
Així mateix, a totes les persones que ens van acompanyar com a oients i a les institucions que van col·laborar en l’activitat: Consolat General del Brasil a Barcelona, Institut Guimarães Rosa de Barcelona, Editorial Siruela, Club Editor i Agència Literària Carmen Balcells.
Que mai no s’interrompi la lectura. Feliç diada de Sant Jordi.
Imatges columna dreta: ©Gustavo Germano
