Casa America Catalunya

Director de l’Instituto Cervantes a Alburquerque (EE.UU.) i escriptor que just ha publicat també la seva novel·la Alba Cromm, Vicente Luis Mora és doctor en Literatura Espanyola Contemporània i tot un expert en blogs. De la seva banda, la mallorquina Llúcia Ramis, guanyadora del darrer Josep Pla gràcies al seu Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, també figura entre els plenament conversos a la nova causa. Però primer, la novel·la d’Apablaza en definició de l’expert Mora, qui veu en Diario de las especies, “una obra construïda com un blog. Es tracta d’experiències properes, sublimades a partir de la seva pròpia diàspora des de Xile. Claudia aconsegueix una troballa al contraposar totes les veus de la novel·la –com si es tractessin dels comentaris del mateix blog--, als de la narradora, ella mateixa, formant el teixit discursiu en estructura reticular, donant-t’hi tombs i tombs a les seves influències i idees literàries, siguin xilenes o bé europees. Comença des d’una literatura local per arribar fins una literatura global amb l’ajut de les noves tecnologies”.  Claudia Apablaza ha confessat a l’esmorzar que “des del meu començament com a escriptora vaig servir el Google. Comparteixo un doble sentit continu: D’una banda, empro les eines de la Xarxa, amb desimboltura i cert deliri, i d’altra banda, continuo amb la intenció de crear la meva pròpia biografia. La realitat formal i el mar infinit d’allò virtual, mentre el blog queda a mitges entre ambdues possibilitats”.   Al fil d’aquesta reflexió, Llúcia Ramis creu que “Internet és una paradoxa. Has d’estar sol davant de l’ordinador per a relacionar-te amb el món. Per a que el teu blog es llegeixi, no et queda més remei que cridar l’atenció. Si et fiques a Internet, s’ha de ser protagonista, ser molt explícit sinó vols quedar-te enterrat. Tots som vanitosos i egocèntrics, però a la Xarxa encara no sabem com portar-ho. Aquest medi resulta molt exhibicionista, no existeix la intimitat i genera una exhibició social. Abans, lluïes el teu enginy als bars. Ara, ho fas a la Xarxa”.   I a partir de aquí, un allau de reflexions a boca de canó entre frases que comença l’un i acaba l’altre, fruit de cada experiència pionera, sigui Apablaza, Mora o Ramis. Queda clar, però, allò que té d’apassionant d’aquest món, amb moltes més llums que ombres. Entre els espetecs, n’hi ha prou amb esmentar corrents, els comentats a la trobada: Que Internet fomenta la lectura, sense cap mena de dubte. Els blogs literaris ajuden a conèixer nous lectors. Les xarxes socials, per norma general, acostumen a desenvolupar una  atmosfera positiva i amable. La crítica en xarxa es molt poderosa, positiva i valuosa per als autors.  La relació entre escriptor i lector resulta molt més propera. La possibilitat de continuar la vida dels personatges i interactuar amb ells obre tot un món de noves expectatives literàries, tal i com ha demostrat José Ovejero. Encara més: La correspondència entre escriptors és instantània i aquest gènere històric, impagable en segles passats, resultarà un tresor de gran vàlua amb el que avui genera la Xarxa per als investigadors del futur que desitgin esbrinar.... I un llarg etcètera.   Pel que fa a les innegables ombres, el triumvirat d’artistes convidats a l’esmorzar literari de Casa Amèrica Catalunya coincideix en que alguns seguidors de blogs poden confondre’s entre l’autor i la seva obra, entre el treball literari i l’experiència vital de l’escriptor. Segons Ramis, “es tracta d’emocionar i sentir empatia amb el lector, però, compte, qualsevol s’hi pot colar a la teva safata d’entrada i resultar perillós. Qualsevol es creu amb dret a explicar-te la seva vida. A Internet, al boig no se’l veu venir. Al bar d’abans, en canvi, sí”.