L’ecòloga guatemalenca i experta en la contaminació de llacs Claudia Romero ha reivindicat les aportacions a la ciència dels sabers ancestrals en el transcurs d'un diàleg amb el doctor en Biologia Ramon Folch sobre la recuperació d'ecosistemes aquàtics com mars, rius i llacs i la sostenibilitat dels sistemes d'abastament d'aigües a la població. La quarta sessió del cicle Científiques pel Medi Ambient que organitza Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de Diplocat s'ha desenvolupat per primer cop en format híbrid, amb presència física al nostre auditori dels dos protagonistes de l'activitat i retransmissió via on line.
Veure vídeo complet de la sessió Científiques pel Medi Ambient: L’Aigua, amb Claudia Romero i Ramon Folch
14/07/2021 / Barcelona
Claudia Romero, científica guatemalenca: 'La regeneració de les aigües ha d'incloure els coneixements ancestrals'
Malgrat la seva joventut, Claudia Romero és una autoritat en l'abordatge científic de la regeneració d'ecosistemes aquàtics com els llacs. Al 2018 va ser reconeguda amb el Premi a la Millor Investigadora Jove de Guatemala pels seus estudis sobre l'eliminació natural amb l'ús de plantes dels tòxics que amenacen la supervivència del llac Amatitlán, situat a uns 25 quilòmetres de Ciutat de Guatemala i amb una població de 2 milions d'habitants en la seva conca. Avui, mentre espera l'arribada del seu quart fill, segueix treballant àrduament des d'Alemanya per recuperar els ecosistemes lacustres del seu país, tots ells molt contaminats ja que a Guatemala els sistemes de depuració i tractament d'aigües fecals no funcionen.
"La contaminació del llac Amatitlán és molt alta. Rep les descàrregues residuals d'uns 3 milions de persones. Una tercera part d'aquesta aigua és desfogada sense cap tractament. Som a mercè de les pluges, inundacions, sequeres, fenòmens agreujats pel canvi climàtic. Així que el llac també rep tones de material sòlid, és un desguàs de tot", ha descrit.
Claudia Romero ha demostrat amb les seves investigacions l'efectivitat dels coneixements tradicionals per pal·liar l'enorme contaminació dels llacs de Guatemala, abocadors a cel obert que a més provoquen un dèficit hídric que la científica ha qualificat de "terrible": "Per proveir-ne la capital cal transportar aigua des d'uns 60 quilòmetres", ha indicat.
Bioremediadores
"El maneig ancestral de plantes aquàtiques té uns 2.000 anys. Se sap que hi ha una mena d'algues que malgrat el seu aspecte no bonic forma part dels estàndards de qualitat d'aigües. Aquestes plantes actuen com a bioremediadores doncs reciclen i desnaturalitzen les toxines presents a les aigües del llac amb índexs 90 cops superiors als recomanats. No salvaran el llac però poden contribuir a reduir els seus components tòxics", ha explicat.
Interpel·lada per Ramon Folch sobre la necessitat d'acudir a la tecnologia per regenerar l'aigua ja utilitzada i tornar a ser consumida, la investigadora ha reivindicat el coneixement mil·lenari existent a Guatemala, on més de la meitat dels seus habitants pertany a un poble originari o es declara ladino (mestís), com és el seu cas. A més, ha puntualitzat que "al meu país es considera que hi ha problemes més bàsics abans que recuperar les aigües del llac Amatitlán".
Escurçar distàncies
"Hem de escurçar les bretxes existents entre la ciència i els coneixements ancestrals, són dos sabers paral·lels que no han après un de l'altre. La provisió d'aigua pot venir de la dualitat entre coneixement ancestral i biotecnologia. La regeneració dels ecosistemes aquàtics ha d'incloure aquests diferents sabers, com és a Guatemala lús que se’n fa de l’aigua a nivel local", ha conclòs.
Imatge central: d'esquerra a dreta, Ramon Folch, Claudia Romero i Cristina Rius, gestora cultural de Casa Amèrica Catalunya que ha presentat la sessió.
Més informació:
Claudia Romero: "En 200 anys podem acabar amb la vida d'un llac" - El Periódico de Catalunya
