José Arcadio Segundo, personatge de Cien años de soledad, és un dels sindicalistes que dirigeix la vaga contra la United Fruit Company i un testimoni de la massacre d'obrers de les bananeres. Una massacre que és negada pel govern. Un segle després, aquesta història que Gabriel García Márquez va dur a la ficció sembla repetir-se amb la negació dels assassinats de líders socials i la justificació dels trets contra els estudiants que protesten als carrers.
Cinquena xerrada de l'cicle Amèrica llatina: Literatura, ciutats i revoltes amb l'escriptor i analista polític colombià Yezid Arteta.
Cicle organitzat per Biblioteques de Barcelona i Casa Amèrica Catalunya.
Colòmbia: 'De la vaga de José Arcadio Segundo a la revolta dels estudiants'
Yezid Arteta
Barranquilla, Colòmbia. Va estudiar lleis, sociologia i resolució de conflictes. Durant 13 anys va ser membre i comandant de les FARC, fins que el 1996 va ser capturat ferit i empresonat. Va romandre 10 anys tancat. El 2006 va recuperar la llibertat i des d’aleshores es dedica a treballar per la pau i la reconciliació del seu país. Part de la seva obra va ser escrita a la presó. Autor d'assajos i ficció, entre els quals hi destaquen Trocha de Ébano y otros relatos, La Tramacua, Qué, cómo y cuándo negociar con las FARC, Relatos de un convicto rebelde, De la locura y otros crímenes, ¡Descansen Armas!, La mala reputación i Sudakas & Eurakas. Va ser assessor del govern de Noruega durant les negociacions amb les FARC, professor a l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, consultor de governs i centres de mediació. Analista de canal Telesur, revistes i portals sobre pau i conflicte. Va ser columnista de la Revista Semana. Actualment dirigeix el portal El Comején.
Cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes
Cosmopolita i mestissa, refinada i salvatge, pletòrica i asfixiada... Des de la conquesta la ciutat llatinoamericana sempre ha estat el gran motor de desenvolupament econòmic i cultural. Però aquest puntal d'una societat diversa que mirava al futur era en realitat una metròpoli somiada, construïda de paraules sobre paper imprès, com assegurava el crític Àngel Rama. I en el revers de la ciutat lletrada l’altra ciutat dolorosament real va despertar de sobte al segle XXI per mostrar les seves profundes esquerdes: les esquerdes de la injustícia social i de l'opressió de gènere, les esquerdes de la violència política i de les deficiències democràtiques, les esquerdes del narcotràfic i de la violència econòmica, les esquerdes de la insurrecció popular.
En ocasions molt allunyats de les representacions literàries i artístiques de la ciutat llatinoamericana, i potser en altres molt fidels, els nous moviments socials, indígenes i feministes tracen un nou mapa urbà de carrers revoltats i lluites urgents al continent. I d'això tracta el cicle de conferències Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes, on escriptors, periodistes, intel·lectuals o activistes, a partir de la literatura o fins i tot del cinema, recorren i pensen aquestes noves realitats emergents. Cadascun i cadascuna, des d'una localització concreta cartografia el present i el futur de Llatinoamèrica. I el resultat d'aquest mosaic pot ser que ofereixi una imatge tan dolorosa com esperançadora.
Matías Néspolo
Periodista i escriptor. Coordinador del cicle
Activitat adaptada a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.
Programa complet del cicle Amèrica Llatina: Literatura, ciutats i revoltes
- Dia / Hora:
- 23/10/2020, 19:00 H
- Lloc:
- Biblioteca Vapor Vell. Passatge del Vapor Vell, 1. Barcelona
