Els dinamitzadors de lectura del I Joc Literari de Barcelona han engegat una altra de les estratègies de la iniciativa: l'intercanvi de correspondència entre les escoles. Els alumnes han escrit cartes per als seus nous amics, nens i nenes d'una altra escola que participen en el projecte i als qui també coneixeran personalment el proper mes d'abril. Maite Roldán i Zulma Sierra, dues de las dinamitzadors del Joc Literari, comparteixen les seves cròniques sobre aquesta activitat.
03/03/2014 / Barcelona
Comença l’intercanvi de correspondència entre les escoles del Joc Literari de Barcelona
Fa un mes que va començar l'aventura del Joc Literari i els nens de les escoles Bon Pastor, Lluís Vives i Patronat Domènech s’han endinsat en les històries dels escriptors Irene Vasco i Joel Franz Rosell. Llegeixen, intercanvien opinions sobre els llibres, juguen i s’il·lusionen amb la trobada que tindran la segona setmana d'abril amb els autors convidats.
Abans, però, han iniciat l’intercanvi de cartes entre ells mateixos...
Crònica d'una carta anunciada
Els alumnes de l'escola Patronat Domènech del barri de Gràcia ja estaven avisats que hi hauria un intercanvi de correspondència amb altres nens i nenes de l'escola de Bon Pastor del barri de Sant Andreu. El que no sabien és el que això comportaria.
Després de llegir un parell de conjurs i sortilegis, imprescindibles per crear el clima de màgia i tensió adients perquè els aprenents de bruixot i participants del 1r Joc Literari sentissin l'emoció del moment que canviaria per sempre les seves vides, un per un van anar prenent d’una bossa un paperet que contenia el nom d'un altre nen o nena de l'escola Bon Pastor.
Aquest sistema de designació l'hem anomenat "Irene Vasco" perquè conté la dosi justa d'atzar, aventura i encanteri dels llibres de l'autora.
En llegir el nom del paperet, va arribar la primera sorpresa És un nen o una nena? Com es llegeix aquest nom? Alguns noms semblaven amagar països llunyans, significats ocults i no deixaven profetitzar qui hi havia al darrere.
Evidentment, la dinamitzadora els va contestar que les respostes les havien d’esbrinar ells mateixos.
Superat el bloqueig inicial que pateix qualsevol escriptor davant la pàgina en blanc, els nens i nenes van començar a escriure sobre ells, el que els hi agrada, la seva escola, el seu barri, la seva família. Alguns, els més curosos , van voler fer primer un esborrany perquè no volien espatllar el paper de carta del joc literari amb la il·lustració. Els més agosarats van entrar en matèria directament.
Els escrits van ser decorats amb dibuixos, petons estampats, flocs de cabells i trossos de disfressa (els nens estaven celebrant el carnaval). Una nena va preguntar si podia ruixar la carta amb el líquid netejavidres de les seves ulleres, doncs li agradava molt la seva olor... Per descomptat! Qui es podria resistir a una carta ruixada amb netejavidres?
La Neus, la mestra, no va poder estar-se’n d’escriure una carta a l’Óscar (el mestre de Bon Pastor).
El divendres els nens i les nenes de Bon Pastor llegiran les cartes. Les reaccions, a la propera crònica.
Maite Roldán
Dinatmizadora de lectura en las escoles Patronat Domènech i Bon Pastor
Cartes que obren les portes a nous amics
Us agrada escriure cartes?, va preguntar la promotora del Joc Literari als alumnes de 5è de la Patronat Domènech. Un tímid "sí" es va advertir en l'ambient.
- Escriure per correu electrònic és el que més acostumeu a fer, oi?
- Síííí - van cridar gairebé alhora.
La proposta de la quarta sessió del Joc Literari era més romàntica i tradicional: prendre llapis i paper i deixar volar la imaginació. Una bosseta amb els noms dels alumnes de 5è de l'Escola Lluís Vives va ser el primer pas per apropar-nos a les cartes.
Aquest nom no el sé llegir!, deien alguns.
És de nen o de nena?, preguntaven uns altres.
Què estranys són aquests noms!, comentaven.
Noms asiàtics, cognoms difícils de pronunciar, combinacions de noms que mai havien vist... A la bosseta semblava obrir-se un món nou i fascinant.
La professora Noelia va aprofitar l'oportunitat per recordar al grup que no estava bé deixar-se endur pels prejudicis. Dir que un nom era estrany perquè no l’enteníem no era de molt bona educació.
Seguidament, la promotora de lectura va puntualitzar que amb afecte i a través de preguntes podríem esbrinar qui és una persona sense que se senti jutjada. Per exemple, una pregunta interessant de la carta podria ser: quin és l'origen del teu nom?
Trencat el gel, els nens es van deixar dur per les pautes que proposava la promotora de lectura, i a poc a poc van anar dissenyant els seus propis textos.
A les cartes trobem descripcions sobre la vida de cadascú: els seus entreteniments, els seus colors favorits, les seves pel·lícules i llibres preferits, així com la disfressa que duen per Carnestoltes.
Els nens van preguntar als seus destinataris quines són les seves aficions i els seus gustos i finalment els van explicar què ha estat el que més i el que menys els ha agradat del Joc Literari fins al moment.
Zulma Sierra
Dinamizadora de lectura a les escoles Lluís Vives i Patronat Domènech.
