Amb 98 anys acabats de fer, la poeta uruguaiana i premi Cervantes de Literatura Ida Vitale, ha obsequiat els seguidors de la seva obra amb una fascinant lectura de les seves últimes creacions poètiques recollides al volum titulat Tiempo sin claves (Editorial Tusquets. 2021). "És el meu darrer llibre, amb seguretat", va avisar l'autora a l'audiència que omplia l’Auditori i la Sala d’Exposicions de Casa Amèrica Catalunya, tots dos espais habilitats per a una vetllada inoblidable.
Veure video íntegre de Ida Vitale llegeix poemes de Tiempo sin claves
04/11/2021 / Barcelona
‘Començar un full per sentir-me viva': Ida Vitale celebra els seus 98 anys llegint la seva poesia
Acompanyada pel poeta, traductor i editor Aurelio Major, que la va presentar com a “ciutadana il·lustre de la República de les Lletres”, i per un ram de gira-sols que celebrava el seu 98 aniversari, Ida Vitale va conquistar immediatament el públic. Jovial i lúcida, fins i tot es va desprendre de les ulleres tot impregnant la lectura dels seus poemes d'una proximitat i honestedat captivadores.
“Hauria de ser molt més explicativa, però em vaig acostumar a la poesia curta”, va assenyalar excusant-se, potser sopresa per l'exuberant rebuda.
Ida Vitale va arrencar amb poemes de to crepuscular. Així, a Vegetar va apuntar: “Tampoc qualsevol terra no es presta per a l'aventura que comença”. I a Renuente va dir: “Mira les pedres i les fulles, llindars de la pau, sense oblidar que sobre la distracció algú espera la teva caiguda inert”.
Un full per sentir-me viva
Probablement, el moment culminant de la lectura fou amb el poema Correr el riesgo on la nonagenària autora va barrejar -voluntàriament?- dos dels seus versos i va proclamar: “començar un full per sentir-me viva”. Tota una declaració profunda i bella que només pot sorgir del geni creador d'una poeta de l'envergadura i la transcendència d’Ida Vitale.
La lectura dels poemes de Tiempo sin claves també va tenir espai per a altres creacions més quotidianes però sempre belles i lúcides. A Museos, Vitale constata que en aquests espais "flueixen rius quiets, sense peixos, sense rumors, sense olors”, el que no impedeix que acabi proclamant “l'alegria en el mostruit alegre d'un Klee en què canten els colors, la geomètrica línia, el disbarat”; o a Gato ajeno, on l'autora emmagatzema la seva admiració per aquests felins domèstics: “No es pot saber mai de quin perill escapa, cap a quina glòria tendeix”.
Va arrencar somriures de complicitat a Sueño en campo nudista, on “l'aterrit Kafka oblida els seus pulmons i entra a somiar el meu somni”; o a Precipicio y aire, que comença d'aquesta manera: “Ningú llaura a Madrid per Sant Isidre Llaurador, llevat de, excepció clara, les orenetes que llauren en cercles per l'aire”.
Després d'un poema en temps afegit -celebrat com un bis d'una estrella del rock- Ida Vitale va romandre durant una hora signant llibres i conversant amb desenes de seguidors de la seva obra que acabaven de gaudir d'un recital irrepetible i inoblidable, en la que ha estat la tercera estada de la poeta a Casa Amèrica Catalunya. Ara esperem el retorn d'Ida Vitale d'aquí a dos anys per celebrar el seu centenari com cal, amb poesia.
Activitat organitzada per Casa Amèrica Catalunya amb el suport d'Editorial Tusquets, Consolat General de l'Uruguai a Barcelona i Casa de l'Uruguai a Barcelona.
