Casa America Catalunya

¡Qué lisura!, títol de l'últim àlbum de María Elena Pacheco i Ernesto Hermoza, prové del terme llis (liso), el qual indica finor, pulcritud i fins i tot puresa… Però al Perú antic, llis (liso) també significava gràcia o desimboltura. Ja la gran Chabuca Granda cantava a La flor de la canela: …derramaba lisura y a su paso dejaba aromas de mixtura que en el pecho llevaba.

I és precisament aquesta riquesa pel que fa a la barreja la que encarna la parella musical formada per Pacheco i Hermoza. Una barreja entre el violí clàssic i el violí popular peruà, i una altra barreja entre la guitarra criolla del Perú i la guitarra flamenca que Hermoza també defensa.

Serà un concert en el qual també descobrirem ritmes com la marinera, el festeig, el landó, el vals i la zamacueca. I tot i que podem dir que és música instrumental, el violí i la guitarra estan cantant a tot hora“. L'alegria dels frasejos d'en Pacheco és una delícia; els pizzicatos i atacs d'arc juguen amb una guitarra que va creant misteri i harmonitzant un festeig rítmic i profund.

Pacheco i Hermoza acrediten una dilatada trajectòria musical. Així, a més de realitzar conjuntament els discos de música criolla peruana Con garbo y picardía i ¡Qué lisura!, tots dos han estat part fonamental del grup de Susana Baca i Eva Ayllón. A més, un dels 6 discos de Hermoza, Puerta del Sol, va ser realitzat amb el flautista de flamenc Jorge Pardo. Pacheco, per la seva banda, va produir l'àlbum Nueva Sangre on efectua un recorregut per les diferents facetes del violí popular a tota la geografia peruana.

Escolta el disc ¡Qué lisura!

Veure entrevista de Jordi Batallé: El duet peruà María Elena Pacheco i Ernesto Hermoza, gira europea amb parada a París • RFI