Casa America Catalunya

“La República va ser la més esperançadora experiència democràtica registrada fins aleshores en la història d'Espanya”. “La II República es perfila en la nitidesa que dóna la distància com un exemple moral, un model de dignificació de la vida pública, un net exercici de la política entesa com el compromís de guiar a un poble cap al seu futur”. Són cites de Juan Pablo Fusi, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, i de l'escriptora Almudena Grandes, que reflecteixen com una part important de la societat espanyola viu el 75 aniversari de la proclamació de la II República que se celebra aquest divendres 14 d'abril. Un règim que es va veure abruptament trencat per la rebel·lió militar de 1936 que va donar pas a la guerra civil espanyola (1936-1939) i a la posterior Dictadura del general Francisco Franco amb la victòria del mal anomenat bàndol “nacional”.

Desacreditada i demonitzada per la historiografia franquista –que amb arguments fal·laços atribueix a la República tots els mals que van desembocar en la guerra civil– i postergada i arraconada en virtut al pacte no escrit de la transició de la Dictadura a la democràcia de no rememorar el passat, una nova generació d'espanyols reclama el reconeixement del desventurat règim republicà. I un dels primers a fer-ho ha estat el mateix president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que, en una recent sessió parlamentària, va proclamar que “molts dels objectius socials de la II República estan avui en plena vigència" . Aquests 75 anys "són un bon recordatori per saber que l'Espanya d'avui mira l'Espanya de la II República amb reconeixement i, sobretot, amb satisfacció i orgull per veure el que hem sabut fer entre tots en aquesta etapa constitucional", va afegir.

L'historiador Juan Pablo Fusi, en una entrevista a El País. es, considera que el millor d'aquella II República van ser els projectes de reforma inicials en els sectors agrari, educatiu, militar i territorial, subratllant la concessió de l'estatut d'autonomia a Catalunya. Una decidida voluntat reformista i modernitzadora del país que, segons la seva opinió, explica el posterior desastre de la guerra civil. “Els problemes que va voler emprendre la República eren antiquíssims i d'enorme complexitat: reforma agrària, militar... Les reformes que va iniciar van desencadenar la resistència dels interessos afectats i van estar precisament en la base del procés de polarització polític i social que va dur a l'enfrontament de 1936”.

“Havia cursos legals per resoldre els conflictes que existissin. Si els militars que es van rebel·lar haguessin utilitzat aquests camins no hagués hagut guerra. No cal confondre unitat amb tenir les mateixes idees”, sosté l'escriptor José Andrés Rojo. En una recent editorial del diari “El País” s’hi redunda: “es tracta d'assumir la memòria republicana com a part de la tradició democràtica espanyola i aprendre dels errors per no repetir-los. Sobretot, el de buscar la identitat nacional o popular en l'eliminació del discrepant”.

“L'Espanya amb la qual ens identifiquem és l'Espanya que va lluitar per la llibertat, per la justícia social i per la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, és a dir, l'Espanya republicana reflectida en la seva bandera”, assenyala el catedràtic de Polítiques Publiques Vicenç Navarro en un didàctic article sobre l'allunyament que senten molts ciutadans catalans en relació amb l'actual bandera espanyola, hereva de l'ensenya vermell-i-groga amb la qual Franco va guanyar la guerra. “El 14 d'abril és un símbol per a totes les persones que creiem que la democràcia està arrelada en els valors republicans: en la llibertat, la igualtat i la fraternitat”, apunta Joan Saura, Conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

Segons l'historiador Ricard Vinyes, amb la reivindicació del període de la II República “es tracta de reconèixer i assumir que el coneixement de la dictadura i la repressió, el coneixement dels esforços per establir el marc de convivència democràtica actual, constitueix un dret civil que l'Administració ha de garantir i gestionar”. “Espanya no pot seguir vivint sempre com si aquí mai hagués passat res, no pot afrontar la modernitat actual sense contemplar-se en la modernitat passada, no pot presentar-se com un Estat just i democràtic sense fer justícia a la seva tradició democràtica. Aquest és el sentit d'un aniversari que no té a veure amb l'etern lament d'un somni perdut, sinó amb l'esperança d'un país millor”, escriu Almudena Grandes en la pàgina web de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

I una dada objectiva, oferta per l'historiador Vinyes, per visualitzar com podria haver estat l’esdevenir d'Espanya si la II República s'hagués consolidat: al 1936, any del cop militar, Espanya tenia el mateix nivell de riquesa que Itàlia. Al 1975, quan Franco mor, Espanya té només el 68% del nivell de riquesa d'Itàlia.