La flamant premi Cervantes de Literatura, Cristina Peri Rossi, ha excusat la seva presència en l'homenatge a la seva persona celebrat a Casa Amèrica Catalunya pels seus problemes de salut –“un maleït refredat que arrossego com una condemna (metàfora d'un tango) m'impedeix estar-hi present”, ha escrit- i ha regalat al públic que omplia el nostre auditori un poema inèdit, “escrit fa fa poc”, titulat Reflejos. Amb ell, la narradora, poeta, traductora, articulista, feminista i activista política ha compensat el seu “sentit de culpa” per no ser present en un acte on també ha estat distingida amb el Premi Km 13774 que atorga Casa Amèrica Catalunya.
Veure vídeo íntegre de la sessió Una escriptora insubmisa. Homenatge a la Premi Cervantes Cristina Peri Rossi a Barcelona
16/11/2021 / Barcelona
Cristina Peri Rossi: “El premi Cervantes serveix per pagar el lloguer però no cura refredats”
A Una escriptora insubmisa. Homenatge a la Premi Cervantes Cristina Peri Rossi a Barcelona, la seva altra ciutat han intervingut els professors Diego Falconí i Fernando Valls i la poeta Sara Torres. La professora Meri Torras, que ha moderat l'acte, ha llegit el poema Reflejos i ha recollit el Premi Km 13774 en nom de Cristina Peri Rossi. L'actriu Lorena Carrizo ha llegit una selecció d'extractes de La insumisa, novel·la autobiogràfica de l'autora uruguaiana.
El tribut a la Premi Cervantes ha estat organitzat per Casa Amèrica Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona i en la seva gestació s'han invertit dos anys a causa dels problemes de salut de la poeta i de la irrupció de la pandèmia de la Covid-19.
Paraules de Cristina Peri Rossi adreçades als assistents al seu homenatge:
"Estimats i estimades tots:
Moltes vegades he estat en aquesta sala parlant, llegint, conversant. Un maleït refredat que arrossego com una condemna (metàfora d'un tango) m'impedeix estar avui present, però vostès hi surten guanyant: com diu el vell rei troià Priamo, al cos ferit d'un ancià res no és bonic i el panell és ple de gent molt més jove que jo. Entre esternuts va i tos ve, m'han donat el premi Cervantes, que serveix per pagar el lloguer però no cura refredats, de manera que compenso el meu sentit de culpa amb un poema inèdit que vaig escriure fa poc i el qual espero que llegeixi la Meri Torras.
Fins al proper llibre. Moltes gràcies."
REFLEJOS
Poema inèdit de Cristina Peri Rossi
Escribo poemas
converso
cuento cuentos
veo películas
Ah, el poema de León Felipe:
"en Auswichtz en la soledad de un miño muerto de frío rumbo al matadero igual que un pollo pelado
se callan todos los violines"
Escribo poemas
converso
veo películas
que bella y melancólica Mónica Vitti
paseándose en la inmensa soledad de una enorme nave industrial
llena de máquinas donde no se escucha más que el ruido de motores (El desierto rojo, Antonioni)
qué estremecedora belleza
la de ese hombre solitario
de espaldas frente a la inmensidad
del cielo y del mar
(Caspar David Friedrich)
pero ayer un hombre acechó a una niña de trece años en el rellano
de la escalera del edificio donde vivian
La acechó la violó y la mató mientras su padre la esperaba abajo
solo a veinte metros de su casa
y su madre
la del asesino
moría de cáncer en un hospital.
Él también tiene una hija
Una hija de la misma edad (trece años)
y aquí que se calle papá Freud
Que se calle abuelo Jung
Y mamá Kristeva
Aquí que se callen Borges
y Cristina Peri Rossi
que prefieren el reflejo de la vida
en el arte
que la vida misma.
Porque en el arte se sufre con belleza
y no sé qué belleza pudo percibir
la niña de trece años empalada crucificada por un matón
En la vida, en cambio, se sufre con mugre, quebrantahuesos, trapos sucios, gritos, muros que caen,
sangre por los pasillos cuerpos desgonzados y miembros rotos.
Eh, ten cuidado,
no pises un útero descuajado por el suelo
ni una cabeza cortada.
Pisa este poema o todos los de este mundo y se sufrirá menos
muchísimo menos
nadie sufrirá.
Y si el origen de tanto dolor está
en el cromosoma Y
que hace hombres a los hombres
diferentes a las mujeres
Por favor
Fabriquen robots sin cromosoma Y
Entonces
Quizás
Podremos amar algo más
Que el reflejo de la vida.
