“Tenir lectors és la millor cosa que li pot passar a un escriptor”, va afirmar Leonardo Padura afligit després de presenciar les desenes de seguidors que no van poder entrar a l'auditori, ple de gom a gom, de la Biblioteca Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles de Barcelona. El motiu, la presentació del seu darrer llibre, Personas decentes (2022, Tusquets)en conversa amb la directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin.
09/09/2022 / Biblioteca Esquerre de l'Eixample-Agustí Centelles
Leonardo Padura: “Cuba és el lloc on necessito estar per ser la persona i l'escriptor que sóc”
Dos anys després de la presentació virtual de Como polvo en el viento, l'escriptor cubà va tornar a reunir-se amb Marta Nin, per xerrar sobre aquesta novel·la en què Mario Conde recupera el seu instint de policia, Personas decentes. La novel·la se situa al 2016, amb la visita de Barack Obama, el concert dels Rolling Stones i “fins i tot les Kardashian”. Un moment estrany i de moltes esperances per als cubans, i que Trump i la pandèmia “es van encarregar de bloquejar aquesta possibilitat de canvi”. “Cuba sempre està aspirant a arribar a alguna cosa i quan sembla que arribarà, s'allunya.”
En paral·lel, el detectiu protagonista teixeix una altra història que transcorre el 1910 quan l'Havana era la Niça del Carib i es produeix l'assassinat de dues dones, fet que obre una investigació al món de la prostitució a la ciutat. “Mario Conde feia temps que em demanava escriure més, després de les seves dues intervencions a Máscaras i La transparencia del tiempo”. Dues històries paral·leles en l'argumental, però amb connexions interiors pel que fa a personatges i conceptes.
La relativitat de la decència
Durant l'aturada obligada per la pandèmia, l'escriptor es va interrogar a si mateix “per a què escriure”. La repressió cultural dels anys 70 a Cuba havia estat abordada anteriorment a Máscaras a través d'una de les víctimes d'aquest procés. Ara l'escriptor es va interessar pels victimaris, les persones que havien executat aquest procés. “El present no era prou per a tot el que volia dir en el pla ètic” i per això Padura pren una història del passat centrada en el personatge històric, Alberto Yarini Ponce de León, el proxeneta més cèlebre de la història cubana. Així, des del món proxeneta, Padura recorre el concepte del que és ètic.
El protagonista de la saga detectivesca és conegut per ser incorruptible, amb la decència com a escut protector. “Però mantenir a Cuba la decència és molt complicat perquè les estratègies de supervivència t'obliguen a certes maniobres que no són absolutament decents”, comparteix Padura.
Per a l'autor era una necessitat validar l'ofici d'aquestes dones en una novel·la on hi ha un personatge proxeneta, i presenta aquests personatges d'una manera comprensiva, mai despectiva. “A Cuba són infinites les estratègies per sobreviure”, afegeix. “Cal viure. La vida és el més important de tot”.
Les claus per universalitzar una història del present
Padura, generós, va compartir amb el públic les claus a l'hora de tractar les seves històries. Un dels errors que, segons ell, cometen molts escriptors cubans és intentar explicar la realitat “peculiar” cubana. "La literatura no està per explicar aquesta realitat, està per mostrar-la".
L'escriptor cubà va revelar les quatre màximes a què recorre quan es tracta d'escriure una història universalitzadora, però sense perdre'n la pertinença cultural. Aquestes són “l'art ha de portar allò universal a les entranyes del local. I a tot allò circumscrit i limitat, l'etern”, de Miguel d'Unamuno. Manté Conde com a etern solter per Raymond Chandler i la seva idea que “els detectius privats no es poden casar”, però sempre atent perquè té funcionant el “detector de merda”, que va anomenar Hemingway. Finalment, les paraules de Flaubert després de l'enrenou que va causar Madame Bovary: “Jo només volia arribar a l'ànima de les coses”. En definitiva, buscar tots aquells espais on hi ha alguna proximitat, sigui el país o la cultura que sigui.
L'humor cubà que salva
Tard o d'hora, la conversa sempre du al pla social i polític. Padura recorda el moment en què, al 1995, després de guanyar el premi Café Gijón per Máscaras, se li va acostar Beatriz de Moura i li va dir que volia publicar la seva obra a Tusquets, la seva editorial. Allà va començar una relació que s'estén fins ara, amb més d'una vintena de títols publicats i amb tots els avenços tecnològics que s'han anat assolint: “Poder enviar la meva novel·la a l'altra punta del món en un microsegon, després de prèmer un botó , sense passar per cap filtre censor, és un privilegi”.
Així mateix, Leonardo Padura va dedicar un espai a la diàspora cubana, per a ell un fenomen molt fort, i va reclamar que la gent té dret a viure allà on vulgui: “El temor que algú se'n vagi de Cuba en qualsevol moment està sempre present.”
"Ens salvem pel sentit de l´humor". I n'és una bona mostra el meme que va compartir en parlar de la greu situació de molts cubans que els últims anys es llancen a la ruta que s'inicia a Nicaragua i que acaba després de creuar el riu Bravo. “Enfotre-se'n de les desgràcies ajuda a viure”.
En el seu cas, Padura no renuncia a viure a Cuba, per motius familiars d'una banda, però també per una raó professional de pes: “M'alimento d'aquesta realitat per escriure”. Per a l'escriptor, el desarrelament és una situació molt complexa i la pertinença cultural és importantíssima. “Cuba és el lloc on necessito estar per ser la persona i l'escriptor que sóc.”
Torna a veure la presentació que va tenir lloc el 7 de setembre a la Biblioteca de l’Esquerra de l’Eixample- Agustí Centelles.
