L'alcalde del municipi colombià d’Aracataca, ciutat natal del premi Nobel de Literatura Gabriel García Márquez, ha tingut una idea tan original com polèmica: rebatejar el nom de la població afegint-li el de Macondo, escenari on es desenvolupa la trama de “Cien años de soledad”, obra mestra de la literatura fruit del geni del fill pròdig d'aquesta localitat. Sosté l'alcalde que aquesta iniciativa serà la clau en el ressorgiment econòmic, via atracció turística, d'aquesta remota i deprimida zona asfixiada pels eterns enfrontaments entre guerrilla i paramilitars. (A la imatge, l'estació de tren d'Aracataca)
08/12/2005 / Barcelona
D’Aracataca a Macondo
L'alcalde del municipi colombià d’Aracataca, ciutat natal del premi Nobel de Literatura Gabriel García Márquez, ha tingut una idea tan original com polèmica: rebatejar el nom de la població afegint-li el de Macondo, escenari on es desenvolupa la trama de “Cien años de soledad”, obra mestra de la literatura fruit del geni del fill pròdig d'aquesta localitat. Sosté l'alcalde que aquesta iniciativa serà la clau en el ressorgiment econòmic, via atracció turística, d'aquesta remota i deprimida zona asfixiada pels eterns enfrontaments entre guerrilla i paramilitars.
"Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo”. És l'inici de “Cien años de soledad”, la lectura del qual ha inspirat Pedro Sánchez, alcalde de Aracataca (Colòmbia), per oferir la fórmula que acabi amb els mals de la localitat.
El diari colombià “El Tiempo” explica que Sánchez va proposar afegir al nom del municipi la paraula Macondo, i que d'aquesta forma passi a anomennar-se Aracataca-Macondo. Segons Sánchez, és una forma de rebre ingressos, en un municipi les finances del qual estan en fallida, que no disposa d'aigua potable i en el que les zones rurals a penes comencen a recobrar-se després d'anys de lluita entre paramilitars i les FARC.
"Hem d'utilitzar Gabo en el bon sentit de la paraula per generar recursos", explica Sánchez, al qual se li va ocórrer la idea després d'una estada a Europa i comprovar com molta gent, lluny de preguntar per les principals ciutats colombianes, l’interrogaven per Aracataca o Macondo. Rafael Darío Jiménez, coordinador de cultura i director de la Casa Museu Gabriel García Márquez, diu que la casa on va néixer l'escriptor, malgrat el seu estat de ruïnes, va ser visitada per 1.200 persones, la tercera part estrangeres, durant el primer semestre de l'any passat. Tots deien buscar Macondo i el seu realisme màgic.
La iniciativa ja ha provocat reaccions de tot signe. "Això és el nom d'un pal i no sona bé", diu el contemporani del premi Nobel, Efraín Oliveros. "L'assumpte de Macondo va ser inventat per García Márquez i en aquest poble no hi ha aquests pals, aquí només existeixen ametllers i cautxús", sosté una altra de les persones citades per “El Temps”. I entre els partidaris d'aquest peculiar rebateig d’Aracataca, s’escolta i es llegeix el següent: "El que som s'ho devem a Gabo". "Aracataca mai ha de desaparèixer, i acompanyada de Macondo, de cop i volta s'interessen més en nosaltres".
La idea està tan desenvolupada que fins i tot ja s'ha creat el lema per al nou municipi que renaixeria de les seves cendres gràcies a la unió del terrenal i de l'intangible: "Benvingut a Aracataca-Macondo, terra del realisme màgic".
