Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
02/05/2011 / Barcelona

Davant la mort d’Ernesto Sabato: “Una taca que no va poder esborrar”, article d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya

Reproduïm l’article del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, sobre la mort del Premi Cervantes de Literatura, l’argentí Ernesto Sabato, publicat a El Periódico de Catalunya. “El 20 de setembre de 1984, la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones va presentar al president Raúl Alfonsín el contundent informe Nunca Más, que contenia 50.000 fulls que documentaven la repressió més important de totes les exercides pels militars argentins entre el 1976 i el 1983. Ernesto Sabato va ser l’encarregat de presidir aquella primera Comissió de la Veritat que a partir de llavors serviria de model a més d’una trentena de països de tot el món...

Amb Sabato se’ns en va un enorme escriptor, una referència literària imprescindible, un mestre de les lletres i un humanista amb passatges contradictoris en la seva trajectòria política. Un controvertit dinar amb el dictador Jorge Videla, on Sabato va assistir juntament amb Jorge Luís Borges, ha estat l’episodi desgraciat que no ha aconseguit mai treure’s de sobre. La taca que no va poder esborrar. Tot i que després d’aquell lamentable error hagi estat un dels intel·lectuals més compromesos en la denúncia dels crims d’aquells anys, la veritat és que la dictadura no va desaprofitar l’oportunitat d’utilitzar aquella visita de dos dels més destacats escriptors argentins de la història com una validació del règim de terror.  La rebel adolescència de Sabato l’havia portat a encapçalar la Federació Juvenil del Partit Comunista, i amb la recuperació de la democràcia, el 1983, es convertiria en un més dels seduïts pels encants del president Alfonsín, aquell estadista socialdemòcrata que no es va saber retirar a temps.  La casa de l’escriptor mort ahir va ser durant molts anys el lloc de pelegrinatge de joves ansiosos per escoltar el mestre, la mateixa casa en què l’autor de l’extraordinària novella El túnel va refugiar en el seu exili brasiler el grandiós escriptor Jorge Amado".