“De presonera 3.023 a presidenta” article sobre Dilma Rouseff, presidenta electa del Brasil, d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, publicat en l’edición del dimarts 2 de novembre a “El Periódico de Catalunya”. El gran triomf de Dilma Rousseff al Brasil demostra que el president Luiz Inácio Lula da Silva la va encertar a l'elegir la seva hereva. La trajectòria política i el perfil públic de Dilma Rousseff es prestava a haver d'assumir el risc segur d'una campanya electoral plena de difamacions, molt agressiva i amb el joc brut de les calúmnies que ja va patir el mateix Lula en el seu primer intent frustrat per arribar a la presidència el 1989...
02/11/2010 / Barcelona
“De presonera 3.023 a presidenta”, per Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya
Desconeguda per l'electorat fins fa poc més d'un any, dona divorciada, exguerrillera en la dècada dels 70, eren cartes de presentació excessivament llamineres per no ser utilitzades malintencionadament en contra seu, en especial si es donava el cas que no aconseguia el triomf en la primera volta del 3 d'octubre, com va passar. Els poderosos mitjans dels poderosos de sempre al Brasil van pretendre imposar la seva pròpia agenda d'escàndols precuinats en el debat polític d'aquest últim mes. Si el 1989 van arribar a contractar persones encaputxades que lluïen samarretes del Partit dels Treballadors (PT) simulant el segrest d'un empresari, ara van caricaturitzar Dilma Rousseff com si es tractés d'una terrorista anticatòlica, proavortista i, gairebé amant, entre altres, -ironia- del mateix Llucifer. Però tot i tenir encara una enorme influència social, aquests mitjans, amb les seves ja velles tàctiques, han estat derrotats aquesta vegada. Però el més greu, no obstant, és que José Serra, el candidat del Partit Socialdemòcrata, es prestés a participar en aquestes pràctiques, quan, per exemple, va voler transformar una boleta de paper que ni tan sols l'havia tocat en un objecte contundent llançat contra el seu cap que el forçava a ser atès en un hospital. Les imatges de televisió destaparien l'engany en l'instant que Lula i Rousseff es disposaven a interessar-se per l'abast de les suposades lesions sofertes pel seu adversari a les urnes. Enfortir la democràciaAra s'haurà de recompondre el diàleg i, en aquest sentit, les primeres paraules després del triomf van ser per allargar la mà a l'oposició amb un missatge també sense aparents rancors cap als seus adversaris mediàtics amb una sentència: «prefereixo els milers de veus de la premsa al silenci dels dictadors». Dilma Rousseff tindrà al davant la tasca d'enfortir la democràcia política i econòmica amb l'èmfasi continuista de l'eradicació de les bosses de pobresa extrema, la reducció de les desigualtats socials, l'estímul a l'educació fent créixer els programes d'ajuda a les famílies i la transformació del Brasil en una potència tecnològica. En l'àmbit internacional, el seu triomf al capdavant del Brasil és una bona notícia per al Mercosur, els processos d'integració a l'Amèrica Llatina, el treball en comú amb els països en vies de desenvolupament i la cooperació Sud-Sud. La imatge Rousseff ha anat construint pas a pas la seva pròpia imatge al costat d'un elogiat líder carismàtic d'orígens obrers. Ha estat Dilma la que ha hagut de respondre als seus propis desafiaments davant l'electorat amb una indiscutible victòria per més de 12 punts de diferència sobre l'experimentat candidat José Serra. La Joana d'Arc de la subversió, com la van batejar els militars en la dictadura, va anar a la presó 23 mesos. Llavors tenia 22 anys. Ara, amb 62, quedarà per a la història aquella fitxa amb l'encapçalament «presonera 3.023». A partir de l'1 de gener que ve, ocuparà la presidència d'un país gegant que avui és model de referència a imitar per al futur, en tantes coses.
