La jornada Aigua: Vida i Justícia. Polítiques de l'aigua a Mesoamèrica, organitzada per Casa Amèrica Catalunya amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va revelar el profund impacte de la crisi ambiental, i en particular de la gestió de l'aigua, a l’Amèrica Llatina, amb un seguiment especial de la situació a Mesoamèrica, la regió que va des del sud de Mèxic fins a Panamà.
"La principal crisi mediambiental és de l'aigua i les més afectades són les dones i les nenes", va advertir l'advocat salvadorenc Luis González, un dels participants als debats amb l'enginyera hondurenya Tania Peña, el metge hondureny Armando Romero i l'advocat xilè Juan Pablo Schuster.
Veure video íntegre de la jornada.
26/10/2021 / Barcelona
Debat i anàlisi sobre les polítiques de l'aigua a Mesoamèrica
La jornada va abordar temes de profund calat com la cultura de l'aigua i el desenvolupament, per Tania María Peña; la democràcia, els drets humans i l'aigua, per Luis González; el canvi climàtic, la salut i l'aigua, per Armando Romero, i les polítiques i eines de gestió d'aigua potable en context de crisi, per Juan Pablo Schuster. Els debats els van moderar Maria Peix, cap de servei de Cooperació Internacional de l'AMB, i Cristina Rius, gestora cultural de Casa Amèrica Catalunya. Marta Nin, directora de l’entitat, va presentar la jornada.
Una cosmovisió ancestral
L’enginyera hondurenya Tania Peña va explicar que a l’Amèrica Llatina hi ha una cosmovisió ancestral de l’aigua que ha desenvolupat diverses cultures. Tot i això, les migracions cap a zones periurbanes han modificat aquests usos i costums i no per bé. Segons Tania Peña, les ciutats no han explicat als seus habitants d'on ve l'aigua i quin és el seu cost, i no només l'econòmic. També va lamentar la masculinització de les decisions relatives a l'aigua, cosa que ha implicat anul·lar el saber de les dones, que són les que es dediquen a l'abastament i la conservació de l'aigua a les cases.
Principal crisi mediambiental
L'advocat Luis González, per la seva banda, va denunciar la intensificació de la crisi de la democràcia a El Salvador, cosa que ha implicat la supressió de controls institucionals en àmbits mediambientals, tot perjudicant els sectors més pobres de la població. González va subratllar que "a El Salvador la principal crisi mediambiental és de l'aigua i les més afectades són les dones i les nenes". També va assenyalar que el dret a l'aigua encara no està reconegut al seu país, que a més té l'aigua més contaminada de tota l’Amèrica Llatina i va lamentar que l'actual govern salvadorenc hagi presentat una proposta de Llei General d'Aigües que aprofundeix en la privatització d'aquest bé.
Investigació científica
Armando Romero, metge hondureny especialitzat a investigar i documentar els efectes del canvi climàtic en la salut de les persones, --especialment a través de l'aigua-- va reconèixer la dificultat d'establir una relació directa i nítida entre els dos factors per la intervenció ‘altres variables. L'especialista va reclamar impulsar la investigació científica al voltant del vincle canvi climàtic/empitjorament de la salut pública i com a exemple, va oferir dades del devastador pas dels huracans Iota i Eta per Guatemala l’any 2020: la incidència del còlera al país pràcticament es va multiplicar per 10.
L'aigua i les protestes socials
Finalment, Juan Pablo Schuster, advocat xilè, va abordar l'impacte de la gestió deficient de l'aigua en les protestes socials que han desembocat en el procés constituent que viu el seu país. Schuster va explicar que als últims anys les tarifes de l'aigua van augmentar sense que la societat civil ho pogués impedir. Un increment que va coincidir amb l’encariment d’altres sectors, cosa que va provocar l’onada de protestes contra l’empobriment general de la població xilena. L'advocat també va remarcar que al seu país s'atorga el dret de propietat de l'aigua a perpetuïtat, cosa que representa, a la pràctica, la seva total privatització.
