La primera taula de debat de la segona jornada sobre “Els joves llatinoamericans”, ha tractat sobre les “Identitats llatines”. En aquesta els ponents han destacat la necessitat d'eliminar els estereotips sobre els joves llatinoamericans. També s'ha fet un especial èmfasi en que la tasca dels adults hauria de ser la d'intentar entendre els seus símbols. La directora de SER Paz, Nelsa Curbelo, era una de les ponents més esperades i ha ressaltat dels joves la “vida de vertigen que porten on l'important és el ja” Ha afegit que “els joves viuen al marge de la societat perquè se senten exclosos i per això creen les bandes perquè és un lloc on no són jutjats i se senten recolzats”.
09/06/2006 / Barcelona
Debat sobre “Identitats llatines”: unanimitat en la necessitat d'eliminar els estereotips sobre els joves llatinoamericans
La primera taula de debat de la segona jornada sobre “Els joves llatinoamericans”, ha tractat sobre les “Identitats llatines”. En aquesta els ponents han destacat la necessitat d'eliminar els estereotips sobre els joves llatinoamericans. També s'ha fet un especial èmfasi en que la tasca dels adults hauria de ser la d'intentar entendre els seus símbols. La directora de SER Paz, Nelsa Curbelo, era una de les ponents més esperades i ha ressaltat dels joves la “vida de vertigen que porten on l'important és el ja” Ha afegit que “els joves viuen al marge de la societat perquè se senten exclosos i per això creen les bandes perquè és un lloc on no són jutjats i se senten recolzats”.
Lluís Paradell, de la Secretaria de Seguretat Pública, ha ofert una visió de les identitats llatines des del Cos de Seguretat. “És un fenomen complex i existeix una equivocació al associar amb valors negatius als joves llatinoamericans, és generalitzar”, ha explicat. Ha incidit en que “hem de fer un esforç en no caure en estereotips. Policialment hem de ser capaços d'interpretar els seus símbols i parlar amb ells per intervenir d'una manera correcta policialment”. També ha culpat als mitjans de comunicació de propagar aquests símbols negatius que provoquen l'alarma social.
El periodista de la Cadena SER, Carles Quílez, ha volgut mostrar els seus dubtes sobre com actuar periodísticament davant els conflictes que hi ha entre joves. Ha assenyalat que en ocasions els mitjans han “estigmatitzat i arribat a l'insult amb alguns titulars sobre immigrants”. S'ha queixat que “els periodistes en ocasions ens falta parlar amb els protagonistes de la notícia. Parlem poc amb els joves i construïm la informació sense la seva intervenció directa que és bàsica”. Com Lluís Paradell, li dóna una part de culpa als mitjans de comunicació per crear estereotips.
Felipe Villa, director de la revista El Hispano, ha fet un especial èmfasi en el “desconeixement social dels joves llatinoamericans. La societat està condicionada per les informacions parcialitzades sobre ells. Això provoca un judici”. Això fa que quan es parla de joves llatinoamericans se'ls associï a bandes. Les famílies desestructurades són un denominador comú en les famílies immigrants, pel que provoca que els joves busquin en les bandes “una protecció i un lloc on hi ha éssers semblants a ells amb problemes similars”. Ha conclòs la taula de debat dient que els joves llatinoamericans “tenen metes com nosaltres i la societat a de donar-los les eines perquè els aconsegueixin”.
Laura Pozio, de Món Urbà (CIIMU), ha exposat un estudi sobre joves llatinoamericans de Barcelona. “Els joves d'origen llatinoamericà es presenten i es representen al lloc d'acollida mitjançant la configuració de noves fronteres identitàries”, ha explicat. Les formen mitjançant la reivindicació del seu origen, la roba, la música o la pell.
