Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
08/07/2015 / Barcelona

'Diàlegs a Casa': Lloances al desarrelament

L'escriptor colombià Juan Gabriel Vásquez i el pacifista de Jerusalem Meir Margalit han protagonitzat la primera sessió de Diàlegs a Casa, nou espai de Casa Amèrica Catalunya per a la conversa relaxada i la reflexió. Moderats per Marta Nin, sotsdirectora de l'entitat, Vásquez i Margalit han defensat una concepció positiva del desarrelament, eix central d'aquest enriquidor intercanvi d'opinions.

Juan Gabriel Vásquez ha residit a Bèlgica, París i Barcelona abans de retornar a la seva Bogotà natal, de la qual ja planeja tornar a marxar en no gaire temps. "M'he sentit com l'animal que viu al cau d'altres animals. El terme més còmode és el d'inquilí, en tant que relació d'allotjament", ha explicat per precisar que "Barcelona em va acabar resultant tan familiar que potser per aquesta necessitat de desarrelament vaig decidir tornar a la meva ciutat, en la qual, després de 16 anys, em vaig sentir com un estrany".

Meir Margalit ha confessat ser un desarrelat "des de sempre. Ho porto a les venes". Nascut a l’Argentina, als 8 anys "ja planificava la meva migració a Israel. Quan els altres nens col·leccionaven estampillas (cromos) d'altres indrets del món jo ho feia de l'Argentina". Als 18 anys va anar a Israel i allà s’hi va quedar tot i que "sóc un exiliat que lluita constantment per salvar el país de si mateix".

El desarrelament suma
Des de la seva perspectiva d'escriptor, Vásquez ha afirmat que "la meva veritable pàtria és la llengua en què escric. La llengua és com una maleta en la qual vas recollint coses en el teu viatge pel món". El literat ha defensat també la "impuresa" de la llengua. "Per a mi, la contaminació només té connotacions positives".

En aquest context, Vásquez ha manifestat que "segueix molt present la necessitat física del desarrelament voluntari en els escriptors llatins". Una cicunstancia aplaudida per Margalit: "No s'ha de tenir por al desarrelament, que també es mereix un cop a l'esquena. Tant de bo tinguéssim la voluntat de començar una cosa nova cada dia", ha dit.

"No hi ha res com el desarrelament per qüestionar instints primaris com la territorialitat i la xenofòbia", ha subratllat Juan Gabriel Vásquez.