Article del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, publicat en l’edició del divendres 19 de desembre a El Periódico de Catalunya, sobre la normalització de les relacions entre Cuba i els Estats Units d’Amèrica.
19/12/2014 / Barcelona
Discreció i audàcia
El diàleg i la negociació s'han fet esperar durant dècades. Han passat fins a onze presidents republicans i demòcrates -16 mandats presidencials- i fins a 23 resolucions adoptades pel plenari de Nacions Unides; l'última, del 28 d'octubre passat, aprovada per 188 vots contra l'embargament, d'un total de 193 països.
Per a l'Amèrica Llatina és el punt final de la guerra freda, tal com s'ha estat definint després de la segona guerra mundial. Que en temps de la revolució tecnològica, de la societat de la informació i de les filtracions interessades no es conegués algun detall previ a l'anunci oficial d'un acord de tan alt contingut i transcendència es mereix el reconeixement a l'eficàcia per a totes les parts implicades.
A partir d'ara, a les facultats de Periodisme, a les de Relacions Internacions, a les Escoles Diplomàtiques o, en un futur, els historiadors, dedicaran hores i més hores a estudiar, analitzar i investigar els detalls d'unes converses, model de discreció, iniciades com a mínim fa un any.
Va ser el New York Times qui va avançar, citant fonts de la Casa Blanca tan sols 45 minuts abans de la confirmació oficial, que Washington i l'Havana restablirien relacions després d'aquella traumàtica ruptura del 1961. Fins i tot les formes de la comunicació van ser tot un encert: els dos presidents dirigint-se alhora a l'opinió pública per televisió.
Barack Obama amb l'habitual teleapuntador i Raúl Castro, menys modern, llegint d'uns folis -això sí, amb el retrat de José Martí al darrere- amb discursos precisos, complementaris, sense afegitons vulgars o superficials. No només van ser paraules per a consum intern; ni Obama ni tampoc Castro es van adjudicar el triomf d'un sobre l'altre.
La prudència política va estar en aquesta ocasió a l'altura d'un esdeveniment extraordinari, meditat fins al detall, molt per damunt del triomfalisme, la mediocritat i la demagògia.
Un element clau ha estat l'alliberament de l'empresari Alan Gross, condemnat el 2009 a 15 anys de presó a Cuba per participar en un «acte subversiu, per mirar de destruir la Revolució», segons es va dir a la sentència. De la mateixa manera, els Estats Units deixen en llibertat tres dels agents cubans de l'anomenat grup de Los cinco. Tampoc és casual la renúncia, el mateix dimecres, del criticat administrador general de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), Rajiv Shah, denunciat per les seves «interferències internes» en diversos països de l'Amèrica Llatina.
Juntament amb la implicació precisa del papa Francesc i del Canadà, avui sabem que Obama va demanar a l'uruguaià Pepe Mujica que pogués transmetre a Castro un missatge conciliador. Així ho va fer a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, el 14 de juny passat. No faltaran els disposats a torpedinar aquest llegat d'Obama, amb conseqüències probables a Veneçuela i segures a Colòmbia.
En el seu moment més delicat, per fi, Obama ha complert les expectatives amb sàvia discreció i audàcia.
