Casa America Catalunya

Sinopsi: "Segueixo les passes d'Isidro Velázquez, el darrer gautxo de l'Argentina i, davant la cerca erràtica del temps perdut em demano si, realment, vaig darrere les passes d'aquest fugitiu de la justícia burgesa o si són les meves passes, les de la meva herència, les que busco. Viatjo a Chaco, a Cuba, busco una pel·lícula desapareguda, busco en arxius fílmics imatges de cossos en moviment que em retornin una cosa desapareguda fa temps. Què cerco? Cerco films, també una família, una de vius, una de morts; cerco una revolució, els seus cossos, una mica de justícia; cerco la meva mare i el meu pare desapareguts, les seves restes, els seus noms, el que van deixar per mi. Faig un western de la meva pròpia vida." Albertina Carri, 2017.

Cicle Documentalistes contemporànies
Després de tres edicions i deu films dedicats a rescatar les pioneres del documental llatinoamericà, amb films de Margot Benecerraf, Sara Gómez, Marta Rodríguez, Rosa Martha Fernández, Valeria Sarmiento, Carmen Guarini, Ana Montes i Carmen Castillo, programem 3 films representatius de les tendències actuals del documental llatinoamericà.

Aquesta nova edició dedicada a les documentalistes llatinoamericanes centra el seu interès en tres films que reflecteixen la preocupació pels relats documentals focalitzats en la història recent de tres països: Xile, Paraguai i Argentina.

Albertina Carri amb Cuatreros (2016), Paz Encina amb Ejercicios de memoria (2016) i Lissette Orozco amb El pacto de Adriana (2017), són tres exemples de com les històries oficials oculten realitats personals que no tindrien lloc ni veurien la llum. Si no fos que, afortunadament, des dels indrets de l’experiència familiar, personal i/o professional, també es produeixen persistents exercicis d’interrogació.

Són tres films que, des del format documental, treballen propostes arriscades en les quals el llenguatge fílmic cohabita amb la necessitat d’explicar i representar de nou, de forma diferent, el que es pretén de dir.

Interrogar les imatges que han suplantat, per saturació, els relats de les experiències personals; qüestionar la seva condició de certificat (Cuatreros); crear-ne de noves allà on els seu rastre s’ha perdut (Ejercicios de memoria) i mirar directament a càmera sense cap pudor per aconseguir desvetllar allò negat (El Pacto de Adriana). Tres modalitats de treball amb la imatge i la història que ens parlen de la vivacitat d’aquestes cineastes, i de la seva disconformitat amb els modes documentals clàssics. Així com de la seva necessitat de donar sortida a altres veritats que, per a ser explicades, requereixen noves composicions.