L’últim debat celebrat a Casa Amèrica Catalunya en el marc de les 4es Jornades de Sensibilització per Colòmbia ha reunit a cinc grans realitzadors colombians, representants de diferents generacions i gèneres cinematogràfics, per reflexionar sobre “El paper de les càmeres en països en conflicte”. Reflectir les múltiples dimensions del conflicte en què està immersa Colòmbia des de fa dècades va ser un dels elements característics del seu cinema, tant de ficció com documental, “per influència de la revolució cubana”, segons Ciro Durán. Actualment, les noves generacions de realitzadors colombians es mostren reticents a mantenir aquest binomi indeslligable, tot i que algun dels joves exponents millor reconeguts per la crítica, Javier Mejía, pensen que “la nostra tragèdia ha de ser explicada”. Duran, Mejía, Lisandro Duque i Marta Rodríguez (els dos últims, a la imatge) han expressat els seus punts de vista i experiències en un debat moderat per la directora adjunta de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, en què també ha intervingut el realitzador peruà Javier Corcuera, autor de “La voz de las piedras”, un curtmetratge documental sobre els desplaçats a Colòmbia que s’ha pogut veure a continuació i que juntament amb el treball de quatre altres directors forma la pel·lícula “Los invisibles”.
26/10/2007 / Barcelona
El binomi cinema i conflicte, tradicionalment inseparable en les produccions colombianes, a revisió
L’últim debat celebrat a Casa Amèrica Catalunya en el marc de les 4es Jornades de Sensibilització per Colòmbia ha reunit a cinc grans realitzadors colombians, representants de diferents generacions i gèneres cinematogràfics, per reflexionar sobre “El paper de les càmeres en països en conflicte”. Reflectir les múltiples dimensions del conflicte en què està immersa Colòmbia