Casa America Catalunya

Quan semblava haver-se rescabalat dels escàndols de corrupció que tant havien soscavat la seva imatge, tornen els temps dolents per al president del Brasil, Lula da Silva, a escassos mesos de les eleccions presidencials. A la controvèrsia generada per la llei que privatitza 5 milions de quilòmetres quadrats de selva en el anomenat “Amazones legal” cal sumar les fortes crítiques contra la seva gestió per part de l'Església del país, que l'acusa haver convertit al Brasil en un “paradís financer”. Una polèmica de la qual no resta aliè el bisbe emèrit de Säo Félix do Araguaia, Pere Casaldàliga, al qual, d'aquí a uns dies, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall lliurarà -al cor del Mato Grosso, d'on el religiós no desitja moure's- el Premi Internacional Catalunya 2006. Casaldàliga mostra la seva decepció amb Lula en una entrevista publicada a El Periódico de Catalunya.

--El van instar a deixar la diòcesi a l'arribar el seu successor, però sembla que el problema està solucionat.
--Els problemes de veritat són els eterns: la reforma agrària, la falta de respecte als drets dels indígenes, la marginació de la majoria de la població brasilera, la falta d'infraestructures en aquesta regió que obliga a fer un viatge de 24 hores en autobús si algú té un problema de salut greu...

--¿L'ha decebut Lula?
--Fins i tot el secretari de l'episcopat brasiler ha escrit contra el Govern actual perquè no estimula prou el repartiment de la renda i del treball. Ha fet una política macroeconòmica, ha respectat massa les multinacionals. Necessitem una verdadera reforma.

--Es deu sentir satisfet pel ressorgiment indígena a Amèrica.
--Si algú té dret a manar en aquests països són els pobles indígenes. Tenim un deute de 500 anys amb ells. Però l'expresident Aznar preconitza una croada contra els polítics d'esquerra indigenista i populista. És lamentable. Amb tots els possibles fracassos, és un pas històric que un indígena arribi a president, com que ho hagi fet un obrer al Brasil.

--Quan s'acostava la jubilació, va sospesar anar-se'n a l'Àfrica.
--Tinc a la capella una talla de fusta amb el mapa d'Àfrica crucificada. És el gran desafiament de la humanitat, i el seu pecat més gran. Tots els governs honestos i les organitzacions internacionals s'haurien d'abocar en un continent que està condemnat.

--Va qualificar d'"inhumana" la política d'estrangeria espanyola.
--Els EUA han aixecat una gran frontera davant Amèrica Llatina, i Espanya també aixeca tanques contra Àfrica. Però com deia el supervivent d'una pastera, la gana no té fronteres. Sé que els problemes de la immigració no s'arreglen en un sol dia, i hem de resoldre'ls en els països que es veuen obligats a emigrar. Però la humanitat té dret al món.

--¿Benet XVI és el papa de continuïtat que esperava?
--No podia ser d'una altra manera: durant 20 anys va ser el teòleg de Joan Pau II. És menys publicitari i més intel·lectual i intel·ligent. Ha tingut gestos de diàleg amb altres religions: en un moment de conflicte de fonamentalismes, l'Església està obligada a fer-ho.

--¿La polèmica de les vinyetes ofensives per a l'islam pot propiciar una aliança de religions?
--Hem d'aprendre a viure democràticament. En plena llibertat, però també amb ple respecte i plena convivència. Hem de respectar la religió del proïsme com volem que es respecti la pròpia, o els qui no en tenen cap. Potser una llei internacional hauria de fixar certes legítimes fronteres a la llibertat de paraula.

--¿Quin vincle manté amb Catalunya, on no ha tornat ni per situacions familiars difícils?
--Les arrels no es perden. Les persones allunyades de la seva pàtria, en el moment de l'agonia parlen en la seva llengua. Continuo unit a Catalunya, a Espanya i a Europa, i agraeixo les mostres de solidaritat que m'arriben. S'ha de viure la identitat, però amb un cor universal. M'alegra que el premi porti el nom d'internacional.

--¿Què opina de les mobilitzacions de l'episcopat espanyol?
--Amb tot el respecte, penso que a algun germà bisbe d'Espanya li falta una certa llibertat d'esperit i senzillesa per compenetrar-se amb les experiències humanes i per respectar l'autonomia civil i política. Hauríem d'ajudar aquest món tan ferit portant unió, esperança i llibertat. No pas problemes, que ja n'hi ha bastants.

--Segueix pronosticant que, com tots els imperis, els EUA cauran.
--Anem en aquesta direcció. Avui hi ha més pobresa, però també més consciència, més agitació i més solidaritat. La Humanitat no va cap enrere, sinó endavant.