Casa America Catalunya

Relegat a la suplència aquesta temporada, quan semblava haver perdut la confiança de l'entrenador holandès Frank Rijkaard i el seu futur apuntava lluny del Camp Nou, i encara digerint la seva exclusió de la llista de jugadors del Brasil que competiran en el pròxim Mundial d'Alemanya, Juliano Belleti va ressorgir de les seves cendres i va anotar el gol del 2 a 1 del Barcelona davant l'Arsenal que ha donat al club català la seva segona Lliga de Campions de la història. Desenes de milers de persones ho han celebrat fins a altes hores de la matinada pels carrers de la capital catalana.

Faltaven 9 minuts per a la conclusió de la vibrant i èpica final quan, com un Fórmula 1, Belletti va emergir pel costat dret de l'àrea anglesa per recollir una assistència del suec Larsson –també decisiu en la remuntada blaugrana– i afusellar Almunia, el sorprès porter espanyol de l'Arsenal al qual aquella pilota destinada a la glòria “culer” se li va colar per entre les cames.

Feia a penes 10 minuts que, enmig d'un fenomenal diluvi, Belletti havia ingressat en el terreny de joc de l'Estadi parisenc de Saint Denis en substitució d'Oleguer. La seva presència al camp va esperonar el fins aleshores espès joc dels catalans ja que, poc després, el camerunès Samuel Eto'o, en una jugada de tiralínies amb Iniesta i Larsson, empatava l'encontre després de trobar, per fi, una bretxa en el mur anglès.

En 5 minuts, i quan ja s'entreveia a l'horitzó el fantasma d'una nova final maleïda per al Barça, els de Frank Rijkaard van donar la volta a un partit que se'ls va posar molt costa dalt amb el gol inicial de Campbell, en el 38 d'una primera part condicionada per un colossal error de l'àrbitre noruec Hauge. El col·legiat, de manera incomprensible ja que no va aplicar la llei de l'avantatge, un dels “abc” del futbol, va anul·lar un gol al jugador francès del Barcelona Ludovic Giuly. L’acció va desorientar als blaugrana malgrat la seva superioritat numèrica gràcies a l'expulsió del porter de l'Arsenal, Lehmann.

Tot semblava disposat perquè aquest Barcelona-Arsenal passés a la història com la final de Ronaldinho; o la de Henry; potser la d'Eto'o; o, perquè no,la del joveníssim Cesc Fábregas, enèsim producte de la factoria d'organitzadors del planter blaugrana i ja, als seus 18 anys, cervell de l'equip londinenc... Ningú comptava amb la irrupció d'un secundari com Belletti que, sense fer soroll, ha sabut guanyar-se la seva entrada a l'olimp dels herois del “més que un club”.