Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
16/05/2012 / Barcelona

El cavaller de les lletres, per Antoni Traveria

Article publicat a l'edició d'avui de El Periódico de Catalunya: "Va ser un capvespre del primer dia del mes de juliol de 2006 quan em va obrir les portes de casa seva a dalt d’un turó a Ciutat de Mèxic. Em va comentar al cap d'una estona de conversa que disculpés l'oblit però que tenia un convidat a sopar...

Amb aquesta veu profunda, amb aquesta educació d'excel·lència, va afegir al seu “perdoni’m” un “pot quedar-se amb nosaltres si vostè ho vol i en cas que no tingui cap altre compromís”. Evidentment, vaig acceptar, i més encara quan, una estona més tard, vaig comprovar atònit de qui es tractava. Era el seu gran amic Gabo, Gabriel García Márquez. Només em quedava callar, després de reposar-me, estar molt atent a cada paraula i tenir les orelles ben obertes per poder recordar sempre aquell instant, com així ha estat des d'aquella nit. Hi va haver un diàleg molt polític, a tots dos els va agradar sempre opinar sobre l'exercici de la política.

L'endemà, diumenge, s'havien de celebrar eleccions presidencials al país i la incertesa sobre el resultat era motiu d'apassionat debat a tot el país. També a casa de Carlos Fuentes. Es queixava Carlos de la mediocritat de les candidatures, del seu perfil baix, de la falta de propostes que generessin esperança. Parlava del fracàs del govern de Vicente Fox, el primer de diferent signe, després de 70 anys d'omnipresencia del PRI. Recordo com va pronosticar amb aproximada exactitud el que passaria la nit de la proclamació del vencedor. Em va parlar d'empat tècnic, que en aquest supòsit, López Obrador, el candidat de l'esquerra del PRD, denunciaria frau electoral i llançaria a les gents a manifestar-se pel Zócalo. Així va ser. Felipe Calderón, la dreta del PAN, necessitaria d'un recompte sufragi a sufragi per sortir elegit en una de les eleccions més competides i ajustades de la història de Mèxic, no exempta d'una gran polèmica oberta per una mai demostrada trampa electoral.

Carlos Fuentes va acceptar assumir el padrinatge de la Casa Amèrica Catalunya. Va mostrar la seva sorpresa per la història gairebé centenària de la Fundació, va realitzar una bateria de preguntes i el set de setembre d'aquell 2006, a l'auditori del Palau de la Generalitat pronunciaria una conferència en què es va sentir ni un sol estossec, entregats els privilegiats assistents que omplien la sala.

Amb aquest parlar pausat, reflexiu, amb un domini extraordinari de la llengua del seu benvolgut Cervantes, Carlos Fuentes solia recordar-nos que “no hi ha present viu amb un passat mort. Però tampoc existeix futur que no contingui tant l'experiència del passat com l'esperança del present”.

Un cavaller de les lletres que captivava amb les seves contínues referències al passat per afrontar el present i el futur. “El primer lector del Quixot o el del Blanquerna estan en el futur –deia a Casa Amèrica Catalunya-. L'autor mor. El lector neix. Entre l'un i l'altre, el llaç d'unió és la cultura com a projecte de la continuïtat humana a través de l'exercici de la imaginació crítica”.

Aquestes eren les seves referències, les seves ansietats. Una herència narrativa universal que sobreviurà al pas de moltes generacions".