Després d’Octavio Paz, Carlos Fuentes i Sergio Pitol, José Emilio Pacheco s’ha convertit en el quart mexicà guanyador del Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres en castellà. L’escriptor, que combina la poesia amb el treball amb prosa, té 70 anys i se’l coneix com un home d’àmplia cultura, irònic, que sap combinar el tracte de la cotidaneitat amb la sàtira d’arrel grecollatina. Membre de la Generació dels Cinquanta –al costat de Carlos Monsiváis, el mateix Pitol o Elena Poniatowski--, a Pacheco, se li destaquen “La edad de las Tinieblas”, “No me preguntes cómo pasa el tiempo”, “Irás y no volverás” i traduccions d’escriptors com Samuel Beckett, Oscar Wilde, Tennesse Williams i T.S. Elliott.
01/12/2009 / Barcelona
El “Cervantes” Pacheco, ja homenatjat a Casa Amèrica Catalunya
Cal recordar que Pacheco, també premi Reina Sofía de Poesía Iberoamericana 2009, fou objecte d’un homenatge el propassat mes de maig, en el marc del festival “Barcelona Poesía”, dedicat a la poesía latinoamericana. A Casa Amèrica Catalunya se li va dedicar aleshores un acte de reconeixement cap a la seva trajectòria, aplegant veus d’excel·lents poetes espanyols i suramericans que viuen a Catalunya, com els argentins Dante Bertini i Carlos Vitale, el colombià Arturo Bolaños, el salvadoreny Carlos Ernesto García o la poeta espanyola Efi Cubero, per citar-ne només alguns, que van fer sentir les poesies d’en José Emilio Pacheco.
