Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
19/04/2012 / Barcelona

El debat sobre la il·lustració infantil i juvenil clou les Jornades Il·lustrAmèrica

En la tercera i última de les Jornades Il•lustrAmèrica, Casa Amèrica Catalunya ha organizat dues taules de debat sobre Il·lustració i premsa, i en segon lloc sobre Dibuix i paraula.

En el debat sobre Il·lustració i premsa, el periodista Javier Rada ha mantingut una conversa amb l'il·lustrador veneçolà Eneko, en la qual ha preguntat al dibuixant sobre les seves experiències i punts de vista al voltant del treball de l'humorista gràfic, el potencial comunicatiu de la il·lustració i les seves relacions amb l'article d'opinió en premsa.

La xerrada ha anat intercalada amb la projecció d'il·lustracions d'Eneko, que feien referència a la realitat espanyola dels últims anys. L'il·lustrador ha recalcat la seva visió sobre l'humor gràfic com “l'expressió d'una posició política enfront d'un context”, opinió que segons les seves paraules sol ser divergent.

En realitzar un recorregut per la seva carrera i els obstacles que va haver d'afrontar al principi davant la censura i l'edició, ha declarat que “si ara em demanen una il·lustració, dono la meva opinió”. Aquesta primera part ha hagut d'estendre's més del planejat doncs el públic demanava, entre riures i aplaudiments, que es projectessin més dibuixos d'Eneko.

Posteriorment, a la taula rodona sobre Dibuix i paraula dedicada a la il·lustració en la literatura infantil i juvenil, l'experta en literatura per a nens i joves, Brenda Bellorín, ha moderat una conversa entre la il·lustradora cubana Alba Marina Rivera, l'argentina Mariana Chiesa i l'editor independent Alejandro García Schnetzer.

Ambdues il·lustradores han relacionat el seu procés creatiu a l'hora de dibuixar llibres per a nens (treball que han desenvolupat majoritàriament a Barcelona) amb les seves experiències personals com a emigrants.

L'autorreferencia sembla, en la conversa, una font d'idees. Alba Marina reconeix com el seu únic referent, en el moment de la creació, l'èpoc en què era petita, i diu: “Recordo les coses que m'agradaven i a partir d'aquí creo les meves imatges”. Mentre que Mariana creu que “sempre hi ha un component d'autoreferencialitat” i això és interessant, doncs, moltes vegades els llibres per a nens són també aptes i interessants per als adults.