En el marc del cicle “Estats Units i Iberoamèrica: una renovada mirada”, organitzat pel Consolat dels Estats Units a Barcelona, la Fundació CIDOB i Casa Amèrica Catalunya, l'Ambaixador nord-americà Cresencio "Cris" Arcos ha ofert una conferència sobre les relacions comercials i econòmiques entre els Estats Units i Amèrica Llatina. L'eix central del seu discurs ha estat assenyalar els factors que contribuirien que la regió llatinoamericana pogués “competir globalment” a nivell comercial, entre els quals ha destacat la inversió en camps com l'educació, la recerca i el desenvolupament tecnològic (R+D), o bé la privatització d'empreses públiques. “Des de 1950, el creixement d'Àsia ha estat impressionant; el de l'Amèrica Llatina, lent i endarrerit”, ha afirmat Arcos, qui va ser Ambaixador dels EUA a Hondures entre 1989 i 1993, amb més de 25 anys d'experiència professional a Llatinoamèrica, tant en el sector públic com el privat. La presentació ha estat a càrrec de l'adjunta a la direcció de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, amb la presència del Cònsol General dels Estats Units a Barcelona, Todd Robinson.
El diplomàtic nord-americà Cresencio Arcos apunta a “la inversió en capital humà” i a “la liberalització de les economies llatinoamericanes” perquè la regió sigui competitiva a escala mundial
El cicle de conferències “Estats Units i Iberoamèrica: una renovada mirada” el protagonitzen ambaixadors dels Estats Units d’Amèrica amb una reconeguda trajectòria i responsabilitats a la regió llatinoamericana. En aquesta ocasió, Cresencio Arcos ha intentat respondre “què ha ocorregut perquè l’Amèrica Llatina, que el 1950 estava més avançada que l’Àsia, hagi arribat a aquesta situació”, qualificant la regió de “no estar llesta per competir globalment” malgrat el seu “gran potencial”. Més inversió en educació i R+DSegons l'opinió del diplomàtic nord-americà, el creixement de l'Amèrica Llatina passa per “la inversió en capital humà”, en camps com l'educació i la investigació. Ha destacat, a tall d'exemple, la concentració d'estudiants d'origen asiàtic en certes carreres tècniques de les principals universitats dels Estats Units, mentre que els estudiants llatinoamericans opten per “la poesia, la llei o les ciències socials, que no són factors competitius avui dia.” Més concretament, Arcos ha apuntat a la necessitat d'inversió en R+D, per arribar a una especialització comercial amb productes innovadors, com representaria el cas del Brasil en la indústria aeronàutica, Xile en software o –“encara que això no es diu molt als EUA per la sensibilitat política” – Cuba en biomedicina. Amb aquestes excepcions, segons Arcos, els països llatinoamericans inverteixen en R+D “sense coherència, sense enfocament.” Liberalització de les economies nacionalsUn dels factors clau per a “competir globalment” és la liberalització de les economies llatinoamericanes, “actualment en mans d'oligopolis proteccionistes”, encara que el diplomàtic ha admès que ha de ser un procés fet “amb precaució”. Respecte a la privatització d'empreses estatals, amb l'exemple de les companyies telefòniques, Arcos ha assenyalat que el risc –com ja ha ocorregut altres vegades– és que “es passa del monopoli públic al monopoli privat”. Perquè el procés de liberalització sigui econòmicament òptim, ha instat a la classe empresarial a “comprometre's a pagar sous dignes, no de supervivència.” Aliances comercials “Davant la impossibilitat d'establir un acord a nivell regional, s'han signat acords bilaterals amb alguns països”, ha explicat Arcos en referència a la situació de bloqueig de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) per desacords amb el Brasil i d’altres països en el “debat sobre l'agricultura”, fet que porta als EUA a signar Tractats de Lliure Comerç (TLC) amb països com Mèxic, el Perú, o en un futur Panamà o Colòmbia. Entre els diversos acords comercials en els que participen o podrien participar els països de la regió llatinoamericana i caribenya, l'Ambaixador Arcos ha instat a països com Colòmbia, l’Equador o el Perú a implicar-se en major mesura –tal com ho fa Xile– en el fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC, per les seves sigles en anglès), una unió “informal” de països de la conca del Pacífic per a la promoció de les relacions comercials d'aquesta regió que “representa el 70% del producte brut mundial”. I els Estats Units?Preguntat sobre el paper que ha representat el seu país en l'afavoriment o perjudici a la situació econòmica de l'Amèrica Llatina, el que també va ser un alt càrrec de la important companyia telefònica nord-americana “AT&T” ha recriminat a aquells que sempre “li dónen la culpa als gringos” dels problemes de la regió, recordant que “els últims anys, ens hem abstingut d'intervenir políticament, econòmicament o militarment” en els assumptes d'aquests països. Ha lamentat l'historial protagonitzat pels casos de “les bananeres” i “les dictadures” –“sempre amb la complicitat dels grups governants”– i ha demandat un canvi d'actitud: “move on, get it over: ja és moment de superar-ho”.
