La intervenció “cum laude” sobre la governabilitat del guaraní a càrrec del reconegut lingüista Bartomeu Melià, Premi Bartolomé de las Casas 2010, ha suposat un brillant colofó a les jornades “Paraguai en l'any del Bicentenari”. Melià, sacerdot jesuïta que acumula 54 anys d'intensa tasca en pro del guaraní, ha assenyalat que la cooficialitat d'aquest idioma amb el castellà al Paraguai –decretada a la Constitució del 1992– és un “parany”. “No tenim cap diari en guaraní i l'únic programa de televisió en aquesta llengua s'emet de 4 a 5:30 del matí. Els intel·lectuals advoquen pel guaraní però no l’utilitzen i es manté la idea que són els “guarangos”, la gent de les capes socials més baixos, els que parlen aquest idioma”, ha assenyalat.
07/10/2011 / Barcelona
El lingüista Bartomeu Melià adverteix que la cooficialitat de l’idioma guaraní al Paraguai és un “parany”
Melià, que ha estat presentat per la filòloga Patricia Duarte, ha afirmat que “el govern no és la solució per a les llengües, les quals sí necessiten un mínim de governabilitat per sostenir-se: gramàtica, diccionari i textos”, en al·lusió a l'absència d'una normativa del guaraní i de literatura en aquest idioma. “Només hi ha una novel·la en guaraní. No hi ha ni assajos ni una història del Paraguai. Només textos didàctics, molt discutits, per a les escoles”, ha dit Melíà, que ha reclamat “estudis lingüístics i obres de gran abast pel guaraní”, avui dia un idioma exclusivament oral que diu parlar-lo el 90% dels paraguaians. Melià també ha efectuat un detallat i exhaustiu repàs a la història del guaraní, arrencant al segle XVI quan els missioners franciscans van reduir aquesta llengua a escriptura per redactar-ne els catecismes amb els quals evangelitzar a les poblacions locals. En el XVII van prendre el relleu els jesuïtes, que van dur a terme una gramàtica en guaraní. “Al Paraguai hi va haver la primera impremta, cent anys abans que a l’Argentina i el Brasil. Tota la producció era en guaraní: sermons, catecismes... i la seva missió era evangelitzar, això és, canviar la cultura dels guaranís”, ha explicat. Paradoxalment, amb la independència del Paraguay al 1811 s'inicia la decadència del guaraní, que queda “anul·lat”. “Només reapareix en la Gran Guerra de 1864, en els diaris de lectura popular per als soldats”, ha apuntat Melià, partidari d'un “monolingüisme” obert al domini del màxim nombre de llengües possibles en oposició a “l’unilingüisme” i el “bilingüisme”. Sengles intervencions musicals del duo “Dio & David” i de l'intèrpret d'arpa Marcelo Rojas han tancat les jornades “Paraguay a l'any del Bicentenari” celebrades durant tres dies consecutius a Casa Amèrica Catalunya.
