“La capitalitat de Barcelona en el tango continua plenament vigent”, sosté el periodista i especialista en el gènere Xavier Febrés, autor del llibre “Diccionario del tango en Cataluña” publicat per KM 13.774, el segell editorial de la Fundació Casa Amèrica Catalunya. El volum conté més de 200 entrades que acrediten la persistència de la intensa relació entre el tango i Catalunya iniciada fa pràcticament cent anys. “Volia acumular gran quantitat d'informació per demostrar amb dades que Barcelona és la tercera pàtria del tango. I vaig optar per un diccionari per la seva manejabilitat”, explica Febrés. “Diccionario del tango en Cataluña” es va presentar el passat mes de maig a la sala Ernest Udina de Casa Amèrica Catalunya durant un esmorzar literari introduït per Antoni Traveria, director general de l’entitat.
El millor del nostre 2009 - Maig (11). El tango, en diccionari a la catalana d’en Xavier Febrés
Xavier Febrés va explicar que el tango va arrelar a Barcelona sobre 1915 quan es va posar de moda a la ciutat gràcies a la influència de París, escenari del “salt social i mundial” del gènere. “El 90 per cent dels vaixells argentins que venien a Europa recalaven a Barcelona”, va recordar en al·lusió als “lligams fraternals” entre Buenos Aires i la ciutat mediterrània. El fenomen va explotar al 1925 amb l'arribada a la capital catalana de Carlos Gardel, qui, curiosament, “més que a actuar va venir a gravar discos gràcies als avenços tècnics d’aquí, que no tenia a l'Argentina”, va desvetllar Febrés. El “Diccionario del tango en Cataluña” ofereix una informació molt completa sobre l'estada de Gardel en la Ciutat Comtal i detalla la seva estreta amistat amb l'ídol futbolístic de l'època, el jugador blaugrana Josep Samitier qui repetidament és homenatjat en diversos tangos.Tot i així, el veritable propòsit del llibre passa per reivindicar la vigència de la capitalitat de Barcelona, després de Buenos Aires i París, a l'univers del tango. Ho explica , segons Febrés, la presència a la ciutat de compositors i intèrprets de qualitat “superior” a la de molts dels seus col·legues argentins o francesos. “Cal reconèixer la genialitat dels tanguers de Barcelona, donar-los el reconeixement”, reivindica l’autor de l’estudi. Febrés afegeix que a Catalunya hi ha balladors de tango de primer nivell mundial i recorda que el concurs de ball de tangos de la localitat de Sitges, a la costa barcelonina, és el més multitudinari del món.Un altre factor rellevant en aquesta relació entre Barcelona i el tango és, segons l'opinió de Febrés, la “capacitat de relleu generacional” del gènere. “Els catalans Miguel Poveda i Mayte Martín són dos dels principals intèrprets renovadors i Elba Picó o Sandra Rehder, a l'Argentina estarien a la primera divisió”, subratlla l'especialista, qui ha alabat el paper innovador i renovador del “tango electrònic” representat per grups com The Gothan Project: “Mereixen un monument”, digué a la presentació del diccionari.Febrés es va mostrar decebut per la “insensibilitat” de les institucions catalanes cap el tango. “Els compositors i intèrprets del gènere subsisteixen a Catalunya amb una sabata i una espardenya, gràcies únicament al circuit de bars i locals, que, contra totes les circumstàncies adverses, continuen programant música en directe, i a les classes particulars”. Malgrat aquesta adversa situació, Febrés assegura no conèixer músics de tango que se n'hagin anat de Barcelona per falta d'oportunitats –“van tirant amb una modèstia extraordinària” – i proclama la seva fe en l'energia i perseverança de la generació de joves argentins que, víctimes de la crisi del ‘corralito’ del 2001, van arribar a Catalunya.“Amb aquest llibre m'he volgut treure l'espina dels que dubtaven si el tango em donaria per a crear un diccionari”, va ser la reflexió final d’en Febrés.
