Després d'haver inaugurat la seva magnífica exposició de fotos amb una excel·lent presència de públic, Javier Hinojosa va concedir una entrevista farcida de reflexions sobre la relació entre el fotògraf i la natura. En aquesta xerrada, Hinojosa repassa diverses de les seves últimes fotografies dedicades tant a la natura com a l'arqueologia prehispànica, de la qual n’és un consumat especialista.
22/12/2009 / Barcelona
Hinojosa: “Ecologia i conservació estan unides a la pobresa”
El fotògraf mexicà ens parla de les seves expectatives i reptes de l'exposició, de la implicació del govern mexicà en matèria ecològica i, en definitiva, de la seva relació amb la natura de la què creu que té “una manera especial de protegir-se” que no és una altra que “a través de la seva bellesa”. Com definiria ESTACIONES?
(Sospira) Aquesta exposició és com un viatge. És un llarg viatge per diferents estacions. ESTACIONES és part d'un viatge personal, que no ha tingut un itinerari concret ni preestablert. Les mateixes possibilitats i circumstàncies tant econòmiques com de temps m'han anat portant a ell. Cada lloc, cada gent, cada poble, cada vivència, cada fotografia és una estació en si mateixa. Pel que fa a la forma, sempre m'ha agradat treballar un blanc i negre, per trencar amb els clixés de les fotografies turístiques, i aprofundir a través de les gammes dels negres i els blancs. És un projecte de molta reflexió, fins i tot d'una expressió poètica de les vivències que jo he tingut amb la natura. Són vivències d'un lloc, d'un entorn i d'un ambient que m'han permès realitzar aquest treball.
Quines són les seves expectatives amb l'exposició?
La intenció principal és que l'exposició generi diverses actituds. En primer lloc cridar l'atenció de la gent perquè hi hagi reflexió sobre una problemàtica que probablement està de moda, i en què jo porto treballant des del 2001. Cal conscienciar a la gent ja que a Amèrica Llatina tenim molts ecosistemes d'extrema fragilitat i perill. Des dels aiguamolls, als deserts. L'altre dia em van preguntar: es pot desertificar més els deserts? I és cert, sí que es pot. En definitiva, la intenció és conscienciar des d'un punt de vista artístic. Això neix de la gent que es dedica a la conservació. Jo treballo amb una ONG que es diu Espacios Naturales y Desarrollo Sustentable, i ells se'n van adonar que, a través d'accions fetes des del mateix art, el seu missatge podria ser més efectiu i arribar a més gent.
Perquè la seva obra està tan centrada en la natura?
Encara que de petit m'agradava molt l'exploració, crec que són casualitats de la vida. En una etapa de la meva vida professional em vaig integrar en l'equip de treball de la prestigiosa doctora De la Fuente de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) que volia rescatar la pintura mural maia, sobretot al sud de Mèxic. Vaig ser el fotògraf del projecte en la zona maia, i això em va permetre viatjar i conèixer Mèxic en profunditat. Novament, per casualitats de la vida un altre amic em va convidar a treballar en un projecte en la selva Lacandona, i aquí me'n vaig adonar automàticament que estava davant de la continuïtat del meu treball artístic. En aquest treball també vaig trobar un sentit social i no només estètic i de contemplació.
Quin paper juguen les persones en el seu treball?
En les meves fotos jo pretenc aïllar al màxim a l'ésser humà, per així mantenir verge la natura. Però aquest treball ha tingut la col·laboració de moltíssimes persones, gràcies a elles puc exhibir aquestes fotos. Només en algunes imatges es troba la insinuació de l'home, com per exemple les ruïnes o un camí de fusta que et porta a un manglar. No sóc un fotògraf foto-documentalista, tinc fotografies de gent, però ara mateix no formen part del meu objectiu de treball.
Quin és la implicació del govern mexicà pel que fa al medi ambient?
Crec que a Mèxic la política ambiental està molt definida, tant pel govern com per les institucions internacionals. Encara que no puc aprofundir massa en el tema, crec que globalment hi ha una política marcada cap a les àrees naturals protegides. Mèxic és el quart país més biodivers del món. El problema és que som un país en vies de desenvolupament inserit en una crisi molt forta i on hem de resoldre problemes immediats i prioritaris com la pobresa, l'educació o la salut pública. És tan bast el que cal protegir a Mèxic que no hi ha recursos per fer-ho. Tanmateix no podem oblidar-nos de la cura de l'ecologia perquè és un problema de supervivència humana, i si el descuidem generarà més pobresa. Ecologia, pobresa i conservació no poden estar deslligades en cap moment.
En què està dedicant els seus esforços ara mateix?
Ara mateix la meva prioritat és consolidar aquest projecte. ESTACIONES és un projecte a llarg termini que potser porti diversos anys fer-ho. Amèrica Llatina és tan gran que em podria passar 10 o 15 anys. N’hi ha de tants països biodiversos: El Perú, Xile, Bolívia...que requereix molt temps consolidar aquest projecte. Els meus esforços estan dirigits a involucrar a més gent. No ho considero un projecte personal, a mi m'agrada treballar en equip. Una part d'aquest projecte són les fotos de Javier Hinojosa, però m'interessa molt que artistes d'altres branques participin en el projecte: músics, escriptors, cineastes, intel·lectuals. La idea és que el projecte es torni autosuficient econòmicament perquè a mig termini pugui generar recursos que siguin aplicats a altres projectes de desenvolupament sostenible en ecologia. En definitiva, m'interessa que la societat civil s’involucri. Així que des d'aquí vull fer una crida a la gent per a qui vulgui col·laborar es posi en contacte amb mi (riu).
