A mitjans d’octubre, el grup de Torí (Itàlia) Assemblea Teatro presentava a Casa Amèrica Catalunya l’obra “El funeral de Neruda”, una recreació de l’etapa viscuda pel poeta i diplomàtic xilè Pablo Neruda arran el cop d’estat i la instauració de la dictadura d’Augusto Pinochet l’any 1973. L’acte va comptar amb la presència del director d’Assemblea Teatro, Renzo Ricco; de l’actriu Annapaola Bardeloni; de l’escriptor Luis Sepúlveda, co-autor amb Renzo Ricco del text de “El funeral de Neruda”, i de Fernando Sáez, director de la Fundación Neruda de Xile.
22/12/2009 / Barcelona
El millor del nostre 2009. Octubre (20) - “El funeral de Neruda”, teatre italià d’alt nivell... humà
40 anys de dilatada trajectòria emparen al grup de teatre de Torí Assemblea Teatro. Ha plogut molt des de la seva primera actuació a Barcelona l’any 1982, però l’èxit obtingut en aquella ocasió va fer que creixés la relació entre la companyia italiana i la Ciutat Comtal. Ja a la dècada dels 90, Assemblea Teatro va abordar la situació de Llatinoamèrica i en concret la dels països del Con Sud: Argentina, Xile i l’Uruguai. Assemblea Teatro va presentar “El funeral de Neruda”, amb producció de Casa Amèrica Catalunya, en el marc del Festival Barcelona Cultura – Ulls 2009. Es tractava d’un muntatge –tal i com el descriu l’escriptor i dramaturg xilè Marco Antonio de la Parra– “despullat i terrible, estremidor i captivant, que descriu moments de dolor que ja gairebé ningú gosa posar en escena, la història recent de Xile molt ben tractada, amb respecte, amb dedicació, amb tendresa, amb furor i fúria”. “El Funeral de Neruda”, que també comptà amb la col·laboració de l’Instituto Italiano di Cultura di Barcelona i la Regione Piemonte, es va representar en italià al Palau de la Virreina, i en castellà a la Plaça del Rei. Només dotze dies després del cop d'estat de Pinochet a Xile, moria a la seva casa de La Chascona el poeta Pablo Neruda, molt afectat per aquells esdeveniments. “Enmig de la devastació, a la seva casa també espedaçada a cops de destral, jeu Neruda, mort de càncer, mort de pena”, va escriure l'uruguaià Eduardo Galeano. Aquest episodi és la columna vertebral de “El funeral de Neruda”. “Posem paraules al silenci i a l'oblit de més de 30 anys”, va afirmar Renzo Sicco, director d'Assemblea Teatro, en la presentació de l'obra. Sicco va explicar que. a Barcelona, on fa gairebé 40 anys va iniciar la seva carrera teatral, “vaig conèixer l'amor a tot el que és cultura hispànica”, per afegir que la relació d'Itàlia amb Amèrica Llatina “va canviar per complet” amb la publicació de “Cien años de soledad”, del colombià Gabriel García Márquez. També subratllà l'estret vincle que la seva companyia Assemblea Teatro va establir els 90 amb les Mares de Plaza de Mayo argentines: “Després de cada representació teníem la necessitat de col·laborar amb els desapareguts i vam recaptar 80 milions de lires. En situacions extremes és important menjar, però també ho és trobar una identitat cultural”.Fruit d'aquest compromís sorgí “El funeral de Neruda”, episodi que es va convertir en “l'única manifestació cultural contra el cop de Pinochet”, va recalcar Sicco. “Va ser especial i interessantíssim que una companyia italiana mostrés la figura d'un mite, Neruda, i la dictadura xilena”, va dir Fernando Sáez. “Ens van comptar una realitat oculta, quelcom que els xilens havíem de saber i no sabíem. Neruda va tenir un final molt trist per a una vida tan feliç. Va tenir el seu particular infern durant els dotze dies que van des del cop a la seva mort”.
