Article del director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, d’anàlisi del resultat de la primera volta de les eleccions presidencials celebrades a Xile. Publicat en l’edició d’avui dimarts 19 de novembre, de El Periódico de Catalunya.
19/11/2013 / Barcelona
El moment de fer el gran salt
L'ampli triomf de Michelle Bachelet - més de vint punts percentuals - no ha estat suficient per evitar una segona volta electoral que en canvi podria atorgar-li una distància més gran respecte d'Evelyn Matthei .
La baixa participació ha estat un element clau perquè Bachelet s'hagi quedat a tres punts de superar el 50% dels vots vàlids emesos. Però si la nit electoral del proper 15 de desembre, com apunten les previsions, augmentés encara més la diferència, l'expresidenta adquiriria la legitimitat necessària per emprendre les imprescindibles reformes compromeses davant la ciutadania.
La renovada coalició de la Nova Majoria, amb la integració del Partit Comunista, té l'oportunitat de recuperar la credibilitat perduda en el passat recent si és capaç de complir amb les promeses de canvis socials que converteixin Xile en un país amb menors índexs de desigualtat i millor repartiment de la riquesa.
La desafecció cap a la política d'una part no petita dels ciutadans ha quedat en evidència i això Bachelet ho haurà de tenir molt present. La dreta tornarà a l'oposició, encara que per a Matthei hagi estat un premi de consolació allargar la competició un mes més. El seu caràcter temperamental, emocional, li ha jugat alguna mala passada. Amb certa altivesa, pinochetista confessa, va arribar a cridar huevones de merda a diputats del centreesquerra.
Però les raons de l'ampli suport a Michelle Bachelet també s’han de buscar en la decepció per la gestió del govern del milionari Sebastián Piñera. La història ha tornat a demostrar que ser un empresari d'èxit no suposa triomfar en l'exercici del poder polític.
En les últimes eleccions del 2009, amb vot obligatori, també va ser necessària una segona cita amb les urnes. Sebastián Piñera va aconseguir en primera volta el 44% dels vots i el candidat de la llavors Concertació, el democratacristià Eduardo Frei, el 29 %. L'empresari va guanyar al final per una diferència de només tres punts un oponent sense carisma. Un marge ajustat per a un triomf en les urnes de la unió de les dretes que no es produïa des de la victòria de Jorge Alessandri, en les eleccions del 1958, amb 30.000 vots més sobre el llavors candidat del Front d'Acció Popular, Salvador Allende.
Conscient de la pèrdua de credibilitat, del desgast sofert per la Concertació en els seus 19 anys de govern (1990-2009), Michelle Bachelet entén que hi ha un canvi significatiu generacional i que els nivells d'exigència són avui molt més alts que vint anys enrere. Els moviments socials -especialment els estudiants de secundària i els universitaris, els anomenats pingüins- no han deixat de protestar al carrer des del 2011 per exigir profundes reformes en l'educació, en la sanitat, en drets exclosos d'una Constitució encara vigent pensada i aprovada el 1980 per la dictadura per deixar-ho tot lligat i ben lligat; que segueix condicionant, i de quina manera, el desenvolupament de la democràcia.
Xile viu en la permanent contradicció de conviure amb uns índexs de creixement i estabilitat econòmica de país desenvolupat, compartits amb els pitjors del món en equitat i justícia distributiva. Perquè aquell conjunt de bons propòsits i intencions es pugui complir, es fa imprescindible una nova Constitució que substitueixi per fi un articulat farcit de trampes autoritàries que han suposat un conjunt d'obstacles a l'acció legislativa i executiva de tots els governs democràtics que hi ha hagut des del 1990. Michelle Bachelet té les millors condicions per aconseguir-ho.
Ha arribat el moment de donar el gran salt a la política xilena.
NOTA: Les imatges de Michelle Bachelet que il·lustren aquesta nota van ser captades durant la visita que va realitzar a Casa Amèrica Catalunya al maig del 2010.
