Casa America Catalunya

A la taula, Santiago Roncagliolo i David Barba, dos dels escriptors més prometedors de l'última fornada de literats en llengua espanyola. Davant, l'Auditori de Casa Amèrica Catalunya ple de públic, en la seva majoria estudiants llatinoamericans becats per la Fundació Carolina. En aquest context, Roncagliolo i Barba han conversat distesament oferint una col·lecció de cites en forma d'excepcional radiografia de les motivacions d'aquesta nova generació d'escriptors que demana pas amb força. “Plagio tantes coses per a les meves novel·les que el resultat final és inevitablement original”, admet Roncagliolo en una demostració de com aquests joves escriptors han superat vells tabús.Extractes de la conversa entre Santiago Roncagliolo (SR) i David Barba (DB)Literatura, diners, maneres de fer(SR): “A la Literatura hi ha molt pocs diners, i més en la llatinoamericana i espanyola. El capital en joc és el prestigi acadèmic i ja no s'espera guanyar diners”(DB): “L'escriptor espanyol escriu més aviat amb el cap i el llatinoamericà, des del cor”Temes de referència(DB): “Espanya és una societat que viu bé i un lloc on no es planteja la realitat i no s'escriuen llibres sobre l'actualitat: el terrorisme islàmic, ETA, la corrupció urbanística...”(SR): “Intento narrar coses del meu país en un estil digerible arreu del món. Narrar sobre la realitat és la cosa més interessant que s'està produint a Amèrica Llatina i a Barcelona. És fruit d'una generació escèptica, que creu menys en els grans aparells teòrics”.Novel·la negra, referència generacional(DB): “La millor novel·la negra és la que es cultiva a l’Amèrica Llatina”(SR): “Ja no hi ha dolents absoluts i sí personatges foscos. Tothom és difícil de classificar. La novel·la negra és un retrat de la vida social i política”.La guerra civil espanyola(DB): “Al seu moment, Espanya va abordar amb molta timidesa la guerra civil. No s'han fet els deures i ara aflora tot allò”.(SR): “La novel·la a Espanya té un gran trauma que ho capitalitza tot: la guerra civil. A l’Amèrica Llatina no hi ha un trauma comú, però sí problemes comuns: la violència, la corrupció...”
Literatura i immigració(SR): “Les novel·les sobre la immigració d'altres països a Espanya seran escrites pels que ara són a l'escola”.Cultura, Espanya i Amèrica Llatina(DB): “La crítica literària i cultural espanyola ha claudicat de la seva tradicional combativitat. La cultura espanyola ha passat de ser un lloc de discussió a un lloc de trobada. És una confusió molt greu. Avui dia, no existeix crítica cultural a Espanya”.
 
(SR): “Creativament, Espanya m'ha donat perspectives i distància. Quan et mudes de món, els contrastos et permeten adonar-te de coses interessants”(DB): “Estic convençut que, cada cop més, la cultura vindrà de la perifèria. I l’Amèrica Llatina, en el context mundial, és perifèria”.Intencions(SR): “No intento donar la meva opinió sinó comptar una història. Crec en allò que els escriptors i intel·lectuals d'abans menyspreaven”.